Resultats de la cerca
Es mostren 3164 resultats
Manuel Peris i Ferrando
Arquitectura
Arquitecte.
Estudià a Barcelona, on es titulà el 1898 Realitzà la seva millor obra fins els anys vint, influït pel Modernisme català En els habitatges que projectà fou agosarat i profús quant a l’ornamentació i el disseny, en contrast amb el Modernisme historicista neogòtic i neoromànic, en la tradició constructiva del s XIX, dels seus edificis religiosos com ara els convents dels caputxins —destruït— i sobretot de les caputxines, a València Fou arquitecte diocesà, municipal de València i de la Caixa d’Estalvis
Miquel Carbonell i Selva
Pintura
Pintor.
Deixeble d’Antoni Caba a l’escola de Llotja de Barcelona Pintà un quant temps a Madrid vers el 1884, on també decorà interiors Conreà la pintura anecdòtica d’una grandiloqüència sensiblera Patria, Fides et Amor , però és més apreciat pels seus paisatges del Llobregat i, sobretot, pels seus retrats, d’un digne realisme en la línia del seu mestre L’esposa de l’artista, Museu d’Art Modern de Barcelona Publicà també poesies a Lo Gai Saber i al Calendari Català
Evarist Munyós i Estarlic
Pintura
Pintor.
Deixeble de Joan Conchillos, l’acadèmia del qual continuà Pintà un quant temps a Mallorca capella de la comunió del convent de Sant Francesc de Palma, 1709 De la seva obra sobresurt el retaule major de l’església de Sant Domènec, a València, i altres obres a les esglésies de Sant Bartomeu i Sant Tomàs La seva Adoració dels Reis catedral de València, deteriorada el 1936, és d’estil força setcentista Hom l’ha qualificat d’imaginatiu, incorrecte i fecund
Ion Minulescu
Literatura
Escriptor romanès.
Residí un quant temps a París i debutà amb els poemes Povestea vorbii ‘El conte del mot’, 1897 En la seva obra poètica conreà els motius típicament simbolistes Romanţe pentru mai tirziu ‘Romanços per a més tard’, 1908, De vorba cu mine însumi ‘Parlant amb mi mateix’, 1913, Strofe pentru toata lumea ‘Estrofes per a tothom’, 1930 La seva obra en prosa —novella i teatre— és inferior Es destaca la novella Roş, galben şi albastru ‘Roig, groc i blau’, 1924
Fritz Winter
Pintura
Pintor abstracte alemany.
Del 1927 al 1930 freqüentà el Bauhaus a Dessau, on fou alumne de Schemmer, Klee i Kandinskij, del qual fou assistent durant un quant temps El 1930 conegué Kirchner, que l’inicià en l’expressionisme Durant el període nazi la seva pintura fou considerada “art degenerat” Només a partir del 1949 pogué començar a pintar abstracte, després de conèixer Hartung i Soulages a París Intentà mitjançant l’analogia reproduir en pintura els processos vitals dels fenòmens naturals Lluminositat groga 1951, Transformació 1953
Georg Jensen
Arts decoratives
Argenter i orfebre danès.
Format a l’acadèmia de Copenhaguen, cap al 1900 començà el seu taller Basant-se en antigues tradicions menestrals daneses, imposà un estil que transcendí arreu a través de les nombroses sucursals de la seva casa, que anà obrint a diversos països Guanyà molts premis internacionals, entre els quals un gran premi a la Fira del Moble i la Decoració 1923 de Barcelona, ciutat on treballà un quant temps i obrí taller i botiga Té obra a museus d’Europa i Amèrica
Andrej Platonovič Platonov
Literatura
Escriptor rus.
Participà, com a tècnic, en l’electrificació de l’URSS A Moscou publicà el primer volum de contes Epifanskije šl’uzy ‘Rescloses d’Epifania’, 1927 i Proiskhoždenije mastera ‘L’origen d’un mestre’, 1929 Escriví en nombroses revistes Hom pot considerar-lo membre del grup Pereval ‘El pas’ Defensor dels ideals de la revolució, criticà la burocràcia en Gorod Gradov ‘La ciutat de ciutats’, 1926 i Gosudarstvennyj žitel’ ‘L’habitant del govern’, 1929 Durament criticat, abandonà un quant temps les publicacions
trineu

Trineu a l'Antàrtida
© Corel
Esport general
Etnografia
Transports
Vehicle proveït de patins o d’esquís en lloc de rodes que es desplaça lliscant sobre la neu o el glaç, estirat per cavalls, rens o gossos.
Usat normalment com a mitjà de transport i de locomoció als països nòrdics, hom en pot distingir dos tipus principals el trineu lapó, d’un sol patí, i el trineu de dos patins, difós per totes les altres zones, amb variants locals més o menys complexes Hi ha força incertituds quant a la gènesi i l’origen del trineu hom en troba antecedents en el tobogan dels algonquins canadencs Amb formes variades, com més va més complexes, forma part de diversos esports hivernals bobsleigh, skeleton
simbiosi
Sociologia
En ecologia humana, relació que sustenta l’estructura d’un grup humà, tant en el seu aspecte espacial com en la divisió del treball i que inclou avantatges recíprocs entre els seus diversos components.
No hi ha acord quant als límits del camp de la simbiosi mentre que uns RE Park, EW Burgess la redueixen a un tipus subsocial d’interacció amb exclusió de totes les formes d’interrelació que inclouen el pensament i la parla, d’altres AH Hawley la limiten estrictament a la interacció i complementarietat entre persones que ocupen posicions diferents i exerceixen funcions especialitzades en la divisió del treball, amb exclusió de les relacions suplementàries entre persones que ocupen funcions similars, com en el cas del comensalisme
Guenes
Municipi
Municipi de la província de Biscaia, País Basc, situat a les Encartaciones i drenat pel riu Kadagua.
Hi destaquen els boscos de roures, pins i les pastures Hi ha agricultura cereals, hortalisses i patates i ramaderia boví i bestiar cavallí Quant a la indústria, hi predomina la relacionada amb la fusta i amb la química El nucli més poblat és Sodupe, on s’hi troben torres, palaus i cases pairals, característiques de tot el terme municipal Casa Amézadga, el palau de Saratxaga L’església més important és la parròquia de Santa Maria, de la qual n'és remarcable el tabernacle de l’altar major
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 14
- 15
- 16
- 17
- 18
- 19
- 20
- 21
- 22
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina