Resultats de la cerca
Es mostren 1343 resultats
Francisco García Sevilla
Ciclisme
Dirigent esportiu vinculat al ciclisme.
Competí de jove quan s’integrà a l’Agrupació Ciclista el Prat 1959, en la qual exercí diversos càrrecs directius fins que en fou nomenat president el 1998 Organitzà el Campionat del Baix Llobregat per a cadets i el Campionat de Catalunya contrarellotge del 2007
Nostra Dòna de Fasta (Tuissan)
L’antiga església de Nostra Dòna de Fasta és situada a uns 3 quilòmetres al nord de Tuissan a poc més d’un quilòmetre al sud-oest del castell de Segura, al vessant est del Mont Tauch La primera referència documental de l’ ecclesia de Sanctae Mariae de Fausta data del 1119, en què fou confirmada com a possessió de l’abadia de Santa Maria de la Grassa pel papa Gelasi II en una butlla atorgada a l’esmentat monestir Posteriorment, tornà a ésser ratificada com a propietat de la Grassa per una escriptura de l’any 1228 Cal dir que, tot i la manca d’altres notícies documentals d’època…
serralades Subbètiques
Serralada
Grup de serralades del sud de la península Ibèrica que formen l’arc exterior de les serralades Bètiques, entre el solc intrabètic i la vall del Guadalquivir, amb una extensió de més de 500 km, des de Gibraltar a Alacant.
Són formades, entre altres serres, per les de Parapanda, Mágina, Harana, Cazorla, Segura, Sagra i les serres alacantines, que continuen fins al cap de la Nau el grup de Cazorla, Segura i Sagra constitueix un important nus hidrogràfic, on neix el Guadalquivir, el Guadiana Menor, el Segura i el Guadalentín Hi predominen els materials calcaris, que alternen amb les margues, sobre les quals han estat excavats diversos corredors transversals i longitudinals que separen unes serralades de les altres Llevat de les zones plujoses, cobertes de bosc, la vegetació dominant és l’estepària
Los Dolores de Callosa
Barri
Barri del municipi de Callosa de Segura (Baix Segura), al límit amb el terme de Catral.
L’església dels Dolors esdevingué parròquia el 1952
San José
Barri
Barri del municipi de Callosa de Segura (Baix Segura), situat a 2 km del nucli urbà.
Escorratell
Caseria
Caseria del municipi d’Oriola (Baix Segura), a l’esquerra del Segura, aigua avall de la ciutat.
La séquia d’Escorratell , que s’inicia a l’assut d’Almoradí, rega 300 ha del terme de Redovà
Los Palacios
Caseria
Caseria del municipi de Formentera de Segura (Baix Segura) situada a 1 km del nucli de Rojals.
regió d’Oriola
Regió del País Valencià, de parla castellana.
Situada al SW, és formada per tres comarques discontínues, l'Alt Vinalopó, el Vinalopó Mitjà i el Baix Segura, separades l’una de l’altra per dues comarques de parla catalana, les Valls del Vinalopó i el Baix Vinalopó La regió ocupa 1 636,32 km 2 i ha duplicat la població durant el s XX de 108 927 h l’any 1900 ha passat a 253 853 el 1981 equivalents a 155 h/km 2 , densitat lleugerament superior a la mitjana del País Valencià, amb un creixement regular i sostingut Al Baix Segura, però, aquest creixement ha esdevingut lent a partir del 1950, en contrast amb el Vinalopó Mitjà, que…