Resultats de la cerca

L’època més brillant fou a partir del 1948, que el comprà Josep Vergés i Matas, propietari de Destino El nou director era Carles Pardo Hi collaboraven Josep Mir, Manuel del Arco, Manuel Amat, Carles Martí i Farreras, Andreu Avellí Artís, Lluís Meléndez, Valentí Castanys, Antoni Francesc Fontanals, etc Ramon Dimas hi aportava l’abundant informació gràfica

La primera edició es remunta al 25 de març de 1954 En l’edició inaugural, de 185 km, hi participaren 64 ciclistes Francesc Nandón fou el director de la cursa El guanyador fou Francesc Alomar i Federico Martín Bahamontes guanyà el gran premi de la muntanya L’any 1958 fou el darrer d’aquesta competició, les victòries foren per a Miquel Poblet 1956, Vicente Iturat 1957 i Miquel Chacón 1958

Filla del tenor Manuel del Pópolo Vicente García , es casà amb l’empresari Louis Viardot Debutà en concert a Brusselles el 1837, i en teatre a Londres el 1839, com a Desdèmona a l' Ottello de Rossini Estrenà el Prophète , de Meyerbeer, i Sapho , de Gounod A partir del 1863 es retirà de l’escena i actuà únicament en concerts Fou professora del conservatori de París 1871-75

D’origen alemany, es naturalitzà portuguesa a causa del seu matrimoni Dugué a terme una tasca excepcional en el camp de la història literària i de la filologia La seva obra cabdal és l’edició del Cançoner d’Ajuda 1904 En l’obra A Saudade Portuguesa 1914 analitza les constants creadores del geni portuguès Publicà edicions crítiques modèliques de Sà de Miranda i estudis sobre Gil Vicente i la seva escola

Interior, fitxà pel Reial Club Deportiu Espanyol 1970-72 procedent de l’Atlético de Madrid Disputà 19 partits de Lliga amb l’Espanyol i marcà 1 gol, que fou molt important, ja que fou en la darrera jornada de la temporada 1970-71 a Sarrià, contra el València, i malgrat perdre el partit, suposà el triomf en la Lliga perquè els altres dos aspirants Atlético de Madrid i FC Barcelona empataren al Vicente Calderón

Combaté la dictadura de Juan Vicente Gómez i visqué molts anys exiliat a França i Espanya, on fou nomenat governador de Navarra pel govern Lerroux 1934 Iniciada dins el Modernisme, la seva obra literària esdevingué sovint esquemàtica i pamfletària Cal destacar-ne Cuentos americanos 1904, la novella El hombre de hierro 1907, escrita a la presó, i els assaigs històrics i crítics Notas a las ‘Cartas de Bolívar’ 1913 i Grandes escritores de América 1917

Fitxa tècnica PRODUCCIÓ Ansara Films - JAPoves Madrid ARGUMENT I GUIÓ Rafael García Serrano, José María Sánchez Silva FOTOGRAFIA Manuel Berenguer blanc i negre, normal AMBIENTACIÓ / DECORACIÓ Enrique Salvá, Joaquín Alba MUNTATGE Sara Ontañón, Mercedes Alonso MÚSICA Fernando García Morcillo i cançons de la guerra SO Paulino García Velázquez INTERPRETACIÓ Conrado San Martín Enrique, José María Rodero Vicente, Marisa de Leza Lucía, Julio Peña Matías, Antonio Almorán Paulino, Julio Riscal el poruc, Germán Cobos Calatayud, Fernando MDelgado el capità Silvio, Arturo Fernández…

Estudià composició amb Vicente Emilio Sojo, i guitarra amb Raúl Borges, a Caracas Fou el continuador d’una tradició de valsos veneçolans que té els orígens en la segona meitat del segle XIX La seva obra es caracteritzà pel nacionalisme, utilitzant, a més, recursos impressionistes Escriví bastant música per a guitarra, entre la qual destaca el seu Concert per a Guitarra 1956 La seva producció inclou, a més, el poema simfònic Cantacharo i diverses simfonies i cançons

S’inicià en l’activitat pugilística el 1976 i competí representant el Club de Boxa Experimental del barri de Sants de Barcelona Es proclamà campió de Catalunya amateur en la categoria de pes mitjà 1980 Fou membre de la selecció catalana de boxa amateur i guanyà el torneig Vicente Gil 1981 El 1984 es retirà Des del 1988 presideix la Federació Catalana de Boxa Amateur FCBA, creada arran de la segregació de la boxa professional un any abans

Dirigida per Vicente Loren, fou patrocinada pel Reial Automòbil Club de Catalunya RACC i la Penya Motorista de Catalunya i aviat es distribuí juntament amb el butlletí informatiu del RACC En fou propietari Octavio Mas-Beya i cap de redacció, Francisco J Anet Oferia la crònica de les competicions celebrades a Catalunya i les classificacions, informava de les novetats del món del motor i incloïa articles de prevenció De periodicitat irregular, se’n publicaren catorze números