Resultats de la cerca

Llicenciat en Teología per la universitat Gregoriana de Roma, fou ordenat de sacerdot l’any 1958 Entre altres càrrecs i títols, fou rector del Collegi Major de sant Joan de Ribera de Burjassot professor i rector del Seminari Metropolità director del Convictori Sacerdotal, collegial perpetu i rector del Collegi Seminari Corpus Christi canonge de l’Església Catedral i vicari general de l’arquebisbat El febrer de 1988 el papa Joan Pau II el nomenà bisbe auxiliar de València, amb Miquel Roca com a arquebisbe titular En morir aquest, fou designat administrador diocesà del gener a l’…

Té origen en Alemanno 1277, el net del qual, Chigio, donà nom a la família Adquiriren noblesa sienesa el 1377, i el 1509 uniren al propi cognom el Della Rovere Dedicats al negoci de la banca, es destacà Agostino Chigi mort el 1520, dit el Magnífic , establert a Roma, que feu importants préstecs als papes, els quals el feren administrador dels béns de l’església fou un mecenes dels artistes i feu construir el palau decorat per Rafael i els jardins que posteriorment s’anomenaren de la Farnesina El 1634 Agostino Chigi della Rovere fou creat príncep del Sacre Imperi per l’emperador…

Ingressà al monestir de Montserrat el 1947, el 1952 feu els vots i el 1955 fou ordenat sacerdot Encarregat d’obres al monestir i director de l’Estudi d’Art 1956-78, amplià la seva formació artística amb estades a Roma i altres llocs d’Europa 1957-62 El 1962 organitzà, amb el pare Pau Figueras, el primer Museu de Montserrat, que aplegava una selecció de l’arqueologia del Museu Bíblic del pare Ubach i una altra selecció de la collecció de pintures principalment italianes que es trobaven a l’interior del monestir Conservador del museu, també efectuà millores en el santuari del Miracle i el…

Fou, successivament, boteller del rei Pere el Cerimoniós i administrador de la comanda de Montalbán 1376, algutzir del mateix rei 1379, batlle general de València 1380-81 i governador general de València 1381-86, càrrec del qual fou destituït pel rei Pere, de qui era també camarlenc, perquè s’havia decantat pel partit de l’infant Joan en la disputa entre pare i fill, però fou reposat en el mateix càrrec per Joan I, esdevingut rei 1387-89 Prengué part en les lluites de bàndols del 1396 a València al costat del Bort Diez, dels Centelles i de Vidal de Blanes, contra Jaume de Soler i…

El seu pare, natural de Blottendorf Bohèmia, era representant de cristall i de porcellana a Barcelona Freqüentà Llotja 1850-57, on fou deixeble de Pau Milà i Fontanals i de Claudi Lorenzale, i anà a estudiar a Roma Conreà el retrat dins l’estil dels pintors romàntics catalans retrats dels seus pares, 1854 Barcelona, coll Grenzner-Martinell i participà en les exposicions barcelonines dels anys 1857, 1858 i 1859 Anà a Cuba, on excellí també com a retratista i exercí d’administrador de propietats féu nombrosos viatges —el Canadà, Islàndia—, dels quals resten alguns àlbums de butxaca…

Ordenat sacerdot el 1955, el 1959, a través d’ Agermanament , fou enviat a l’arxidiòcesi d’Antofagasta Xile, on fou administrador apostòlic de la prelatura nullius de Calama, sufragània d’Antofagasta Tornat a Catalunya el 1967, el 1971 fou nomenat bisbe de Zamora i, el 1973, de Màlaga, on promogué iniciatives culturals Museu Diocesà, Centre Diocesà de Teologia Acostumà a tractar els temes actuals de pastoral a través d’uns escrits titulats Cartas a Valerio , que tenien molta acceptació popular El 1991 renuncià el càrrec de bisbe de Màlaga i es retirà a un centre assistencial de…

Afeccionat des de molt jove al cinema i la fotografia, començà organitzant vetllades cinematogràfiques al cine Alhambra de la seva ciutat Després de muntar sessions en diversos locals de Mollet, Caldes de Montbui, la Garriga i Sant Feliu de Codines, el 1921 obrí a Barcelona una galeria fotogràfica Aquest local fou també la seu de l’Oficina d’Informació Cinematogràfica, de la qual fou director gerent, i Ramon Jené en fou l’administrador Ambdós editaren el "Boletín de Información Cinematográfica" 1922-26, en el qual J Masana escriví retrats d’algunes de les figures del món de l’espectacle que…

D’origen humil, es destacà per la seva eficàcia com a comptable d’una casa de Nàpols que proveïa l’exèrcit, i Carles VII de Nàpols el féu administrador general dels queviures militars 1742, director general de duanes 1746 i secretari de finances 1753, càrrec en el qual continuà quan el rei esdevingué Carles III d’Espanya 1759 i se l’emportà a Madrid El 1763 assumí, a més, la cartera de guerra i, interinament, la de gràcia i justícia, fins el 1765 Serví les idees regalistes del monarca, adoptà una política econòmica liberalitzadora, féu algunes reformes a l’exèrcit, impulsà la…

Enginyer tècnic electrònic industrial per l’Escola Universitària d’Enginyers de Terrassa, cursà posteriorment un màster en administració d’empreses per ESADE i es diplomà per l’IESE Adjunt de la càtedra d’electrònica de l’Escola Industrial de Terrassa 1967-68, posteriorment fou enginyer al Laboratori Industrial Inter-Grundig 1968-70 En 1971-75 treballà als serveis centrals del Banc Atlàntic, d’on passà a exercir càrrecs de direcció al Banc Sabadell 1975-87 Conseller delegat de Sindibank  1987-94, aquest any esdevingué conseller delegat i administrador de Société Foncière…

Fill d’Antíoc, general de Filip II de Macedònia, a la mort d’Alexandre el Gran fou elegit lloctinent del regent Perdicas, en l’assassinat del qual intervingué Obtingué la satrapia de Babilònia 321 aC, que li fou presa per Antígon el Borni Refugiat a la cort de Ptolemeu I d’Egipte, contribuí a la victòria d’aquest sobre Demetri Poliorcetes, fill d’Antígon, a Gaza 312 aC Això li permeté de recuperar Babilònia i sotmetre la Susiana i la Mèdia Sotmeté també Pèrsia i la Bactriana, i en un nou repartiment de l’imperi 301 aC li correspongué Síria Ocupà solament, però, la part nord del territori, i…