Resultats de la cerca
Es mostren 378 resultats
serra de Cantallops
Serra
Alineació muntanyosa (la Mola, 703 m alt.) que separa les valls del Millars i del riu de Sonella, entre la Plana Baixa (Tales i Suera) i l’Alt Millars (Fanzara).
serra d’en Canes
Serra
Alineació muntanyosa (715 m alt.) del Baix Maestrat, que forma part de les Talaies d’Alcalà, termenal dels municipis de la Salzedella, Alcalà de Xivert i Santa Magdalena de Polpís.
la Faiada de Malpàs
Alineació muntanyosa (1 699 m alt.), a l’esquerra de la Noguera Ribagorçana; separa les valls de Viu (el Pont de Suert, Alta Ribagorça) i de Trepadús (Tremp, Pallars Jussà).
la Llitera
Comarca de la Franja de Ponent.
La geografia Cap de comarca, Tamarit de Llitera Comprèn dues zones ben diferenciades Al N, l’alta Llitera és accidentada per l’extrem sud-occidental del Prepirineu català serra de la Corrodella 921 m alt, en relació amb els puigs de Sant Quilis 1082 m i el Volterol 855 m L’eix anticlinal que dibuixen, de base calcària i mesozoica, és reprès parallelament per relleus més suaus, formats per gresos oligocènics el Coscollar, 727 m el picot de Minquillí 873 Penya-roia, 703 formen una alineació seguida per la de la serra del Solà, amb el puig de Sant Salvador, 734 m alt i fins pel bombament gipsós…
serra de Sant Joan
Serra
Alineació muntanyosa de l’Alt Maestrat, que separa les aigües de les rambles de la Viuda i de les Coves, termenal del municipi d’Albocàsser i de les Coves de Vinromà.
Culmina a 939 m alt, a l’indret on s’alça l’ermita de Sant Joan Nepomucè
serra de Guardiola
Serra
Alineació muntanyosa de la zona axial pirinenca, dins el terme de Canillo (Andorra), que constitueix la divisòria d’aigües entre la Valira (vall de Juclà) i l’Arieja (solana d’Andorra).
S'estén entre el port Dret i la portella de la Cabaneta i culmina a 2 686 m pic de la Font dels Isards
alt de la Capa
Cim
Cim (2 529 m alt) de la zona axial pirinenca, dins el territori andorrà, unit pel coll de coma Llémpia a l’alineació muntanyosa que separa el Pallars Sobirà d’Andorra.
serra de Falgars
Vista aèria de la serra de Falgars, amb el santuari homònim al capdemunt
© Fototeca.cat
Serra
Alineació muntanyosa del Prepirineu oriental, entre el Llobregat, al N, i els seus afluents, el Regatell, a l’E i al S, i el torrent de la Fou, a l’W.
S'inicia amb un escarpament tectònic, els cingles de Vilardell, que domina, a uns 200 m per damunt, el Llobregat, el qual fa canviar, a la Pobla de Lillet, en E-W la direcció N-S seguida des de Castellar de N'Hug Allargassada uns 3 km, s’enlaira fins a 1 288 m alt a llevant del santuari de Falgars 1285 m, i a l’extrem d’una calma d’uns 1250 m d’altitud on se situa la collada de Falgars Hom ascendeix a aquest replà resistent de calcàries cretàcies per un branc de la pista que mena de la Pobla de Lillet a la serra del Catllaràs
serra d’Estremera
Serra
Alineació (1 947 m alt.) que separa la vall de Toses de la vall d’Estremera, la qual davalla del Puigmal i aflueix per la dreta al Freser sota Queralbs (Ripollès).
serra d’Er Estanho
Serra
Alineació muntanyosa de la Vall d’Aran, que separa les valls de la Garona (Escunhau) i del riu Salient (Vilac), des del bony de Garòs (2 173 m) fins damunt Viella.