Resultats de la cerca

El relleu Té una llargada d’uns 8000 km amb la màxima amplària a Bolívia 750 km, i una orientació N-S de les seves estructures en la quasi totalitat del seu recorregut A l’extrem sud l’alineació general es corba cap a l’est a través de la Terra del Foc formant l’arc de les illes Scotia i des d’allí es torna a corbar A 18° S de latitud el sistema sofreix una inflexió gairebé semicircular cap a l’oest seguint la configuració de la costa del Pacífic fins a arribar al sud de Colòmbia, on es divideix en tres branques diferents la més oriental s’adreça de seguida en direcció N-E, flanqueja el llac…

Els materials són d’origen metamòrfic gneis i esquists i de plegament alpí, relacionats amb les Antilles És dividida en dos sectors parallels a la costa un, l’occidental, és constituït per dues seccions separades pel llac de Valencia i la conca del Tuy, on la meridional no supera els 2 000 m, però hi neixen nombrosos rius al septentrional, d’alçada mitjana de 2 000 m, hi ha els cims més alts Naiguatà, 2 765 m, i Pico Coniza, 2 410 m El sector oriental és constituït per la Serra Cumaná, el cim més destacat de la qual és el Turimiquire 2 596 m

És situada a la vora del Mur i a l’encreuament de vies naturals entre el N alpí i el S pannònic Un contrafort dels Alps, el Schlossberg 471 m, domina la ciutat Entre aquest i el Mur hi ha el nucli primitiu, amb carrers estrets i irregulars al S d’aquest nucli s’ha estès la ciutat moderna Per l’E s’estenen àrees suburbanes residencials Waltendorf, Reiner Kogel, Ruckelberg i Liebenau Té tallers ferroviaris, construcció de vehicles i indústria tèxtil llanera, del cuir i cervesera Centre universitari Karl-Franzens Universität Graz, fundada el 1586 i Technische Universität Graz, el…

Comprèn aproximadament 1 300 espècies, sobretot dels països temperats de l’hemisferi nord i de l’Amèrica del Sud Saxifragàcies més destacades Bergenia crassifolia hortènsia d'hivern Chrysosplenium sp crisospleni Hydrangea opuloides hortènsia Parnassia palustris fetgera blanca Philadelphus coronarius xeringuilla Ribes sp riber , grosella Ribes alpinum cirerola , riber alpí Ribes petraeum riber petri Ribes rubrum riber vermell Ribes uva-crispa agrassó , riber espinós Saxifraga sp saxífraga , trencapedra Saxifraga paniculata onosma borda , herba de tall Saxifraga catalaunica corona…

S’inicià practicant diversos esports de muntanya, com l’escalada en roca i gel, l’esquí de muntanya, l’esquí alpí, bicicleta tot terreny i parapent Escalà nombroses vies a Montserrat, els Pirineus, les Dolomites, els Alps, Yosemite o l’Himàlaia, i fou membre de les expedicions al Shisha Pangma 1992, l’Everest 1993, 1995 i Gasherbrum II 1999 Forma part del projecte IDEA 2000 International Diabetic Expeditions & Adventures, que promou estudis per a millorar la salut dels alpinistes i els aventurers amb diabetis Fou representant de la Federació Espanyola d’Esports de Muntanya i Escalada…

Fou campió de Catalunya de relleus amb el Club Alpí Núria 1948 i amb el Club d’Esquí Alp 1950-51, 1953-58, 1960-61, en què compartí equip la major part de les vegades amb el seu germà Pere i amb esquiadors com Joan Deulofeu, Josep Junoy i Joan Basaganya També fou campió de Catalunya de fons 1956 Es proclamà campió d’Espanya de relleus amb la selecció catalana en diverses ocasions 1949, 1952, 1953, 1955, 1957, 1958 i aconseguí també diversos subcampionats estatals Fou monitor de l’escola d’esquí de La Molina i fundà la primera escola d’esquí de Masella

Format per Joan Martí, Nil i Nèstor Bohigas, Enric Lucas, Ricard Herrero i Joan López, obrí vies d’escalada a Catalunya Entre les vies de roca destaquen Star McHara Pedraforca, 1981, Districte de les Bruixes Montserrat, 1982 i Nasti de Plasti Montserrat, 1981 També alliberà vies artificials obertes anteriorment, però la fita més important fou l’ascensió a l’esperó sud-oest del Sharaghar 1982 en un estil pioner Aquesta experiència fou vital en la posterior ascensió en estil alpí a la cara sud de l’Annapurna Central 1984, realitzada per Nil Bohigas i Enric Lucas, que representà l’…

Fou fundada el 1989 per iniciativa de Jordi Pons, garant de l’associació internacional del mateix nom que fou constituïda l’any 1987 a Biella Itàlia pel Club Alpí Acadèmic Italià i la Fundació Sella Té l’objectiu de protegir l’entorn muntanyenc sense contaminar i els recursos naturals de la muntanya, recuperar les zones amenaçades i promoure la consciència mediambiental de tothom que estigui relacionat amb la muntanya Es creà arran d’una reunió a la seu de la Federació d’Entitats Excursionistes de Catalunya en què participaren destacades personalitats de l’àmbit excursionista Realitza accions…

Entrenador de l’equip d’esquí del Club Alpí Núria-Masella-Cerdanya CANMC, que presidí 1991-95 i creà les seccions d’esquí de fons, surf de neu, BTT i telemarc Organitzador de nombrosos campionats d’esquí d’àmbit català i estatal Soci fundador de l’Associació Espanyola de Trineus i Pulka i del Club BTT la Molina Des del 1995, ocupa la presidència de la Federació Catalana d’Esports d’Hivern És vicepresident de la Reial Federació Espanyola d’Esports d’Hivern i membre de la Federació Internacional d’Esquí Forma part del Consell Directiu del Consell Català de l’Esport i de la Junta…

És una variant de calcàries que conté més del 50% de carbonat, més de la meitat del qual és format per dolomita La precisió d’aquest terme és un xic difícil, car entre les calcàries i les dolomies pures hi ha tota una sèrie de termes mitjans que fan referència a la composició L’efervescència de la roca amb l’àcid clorhídric en fred és mínima, però augmenta si la roca és polvoritzada, o bé amb l’àcid calent La solubilitat de la dolomia depèn del contingut de calci Les varietats de dolomies d’aspecte cavernós són anomenades carnioles Les calcàries dolomítiques més conegudes són les del Triàsic…