Resultats de la cerca

La seva poesia, molt personal i a voltes d’una gran fantasia, es feu mereixedora del premi de les Lletres Occitanes 1955 Cal destacar  Lei cants dau deluvi 1967 Altres reculls són Lo cantic dau brau 1956, Lo poèma de l’ametla 1957, La cantada di cantadas 1960, Lo poèma dis amics 1963, Dichas d’un occitan dau sègle atomic 1967 i Poèmas politics 1959-74 Fundà l’editorial Comptador Generau dau Libre Occitan

Deixeble de Tomàs Viver Fou, a Terrassa, un dels fundadors de l’associació Amics de les Arts Pensionat per l’ajuntament 1930, anà a París —on exposà al Salon d’Automne—, a Bèlgica i a Holanda Els quadres que exposà en haver tornat, influïts per l’impressionisme i caracteritzats pel seu lirisme, produïren una forta impressió Exposà també a Barcelona, a Mataró i en altres localitats Conreà la xilografia, utilitzant el pseudònim de Sidru

Deixeble de Bernat Ferrandis Autor d' El correu fraudulent i Un bateig 1871 i del quadre històric El cardenal Adrià rebent els caps de les Germanies, adquirit per la Societat Econòmica d’Amics del País de València S'estigué a Madrid, París i Barcelona, on fou catedràtic a Llotja Per encàrrec d’Alfons XII pintà Revista militar a Madrid el 1876 , destinada al príncep de Galles Sobresortí com a pintor de gènere

Fou general de brigada i participà en la campanya del Marroc S'esforçà per aconseguir la creació d’un museu provincial a Alacant, ciutat en la qual presidí la Creu Roja, fou vicepresident de la Cambra Agrícola i Societat d’Amics del País, organitzà una exposició agrícola i industrial 1904, creà el Foment de les Arts i fou alcalde 1923 El 1922 fou mantenidor dels jocs florals de Lo Rat Penat a València

Era fill del militar filipista Francesc Dameto i de Togores mort el 1749, marquès consort de Bellpuig El 1764 fou nomenat capità de granaders, a Mallorca ingressà després a l’exèrcit i lluità contra la República Francesa el 1794 fou ascendit a brigadier Havent retornat a Mallorca, fou membre i director de la Societat Econòmica Mallorquina d’Amics del País i acadèmic de la Societat Medicopràctica Balear Fou ascendit a mariscal de camp

Fou jutge de primera instància a Arenys de Mar i jutge de pau a Barcelona El 1874 fou nomenat registrador de la propietat Fou president de la Societat Barcelonesa d’Amics del País i diputat a corts per Sort Pallars Sobirà en 1876-78 Publicà obres jurídiques, com Legislación hipotecaria 1868 i un estudi sobre la legislació judiciària a Cuba i Puerto Rico, a més d’obres de consulta en collaboració amb Julián MPardo

Fou soci de la Societat Econòmica d’Amics del País de València i secretari de l’Acadèmia d’Arts de Sant Carles És autor d’obres dramàtiques de factura neoclàssica, com Cleopatra 1791, La Florentina 1792, Florinda 1792 i La Isabela representada a València, i d’un Nacimiento de Nuestro Señor Jesucristo 1795 Escriví diverses poesies, també en castellà, la majoria per encàrrec de corporacions locals Collaborà al Diario de Valencia  1790-91

En molts pobles constituïa un acte solemne, fet entre els dos promesos i llurs famílies, amb la participació de parents i amics i amb la presència, sovint, del sacerdot o del cap religiós, i que comportava l’intercanvi dels dons esponsalicis Aquests costums es reflecteixen, per exemple, en els rituals matrimonials de tradició semítica una primera part, corresponent a les esposalles, conté l’expressió del consentiment dels promesos i la donació de l’anell a l’esposa

Fundà el Club de Tir Berga 1959, que presidí durant trenta-quatre anys Disputà diversos Campionats de Catalunya i d’Espanya de tir de precisió, exercí d’àrbitre en l’àmbit estatal i fou directiu de la Federació Catalana de Tir Olímpic També fou ciclista de l’equip Berkel Participà en la fundació del Comitè d’Amics del Ciclisme del Berguedà i el Club Ciclista Berga 1982 Fundà el Club Atlètic Berga 1960, on feu d’entrenador

S’estructura en diverses seccions entre les quals hi ha l’Esbart Barcelona i els Amics dels Concerts, comissió per al foment de la música de cobla, a més d’un grup de muntanya Des dels anys cinquanta, l’entitat organitza cursets de català 1956, i ha convocat diverses vegades el Concurs Musical Joaquim Serra El 1956 creà un quadre escènic català L’arxiu de l’Agrupació disposa de més de 3 000 sardanes i obres per a cobla