Resultats de la cerca

Neix al coll de Merolla 1040 m alt amb el nom de torrent de Merolla segueix un curs W-E i dibuixa l’àmplia vall de Gombrèn pren després la direcció E, passa per Sant Llorenç de Campdevànol i conflueix amb el Freser, a can Noguera, aigua avall de Campdevànol L’afluent principal és la riera de Garfull

Consta, per tant, de dues parts la vall baixa, conjunt de terrasses aigua avall de Martorell, i el delta dret, que comença a Sant Boi Els dipòsits de peu de muntanya fan la transició lateral entre aquests dos sectors alluvials i la Serralada Litoral herciniana vall i el pla de Barcelona i el massís de Garraf delta

La vall, després dels eixamplaments on hi ha Padern i Pasiols, penetra al Rosselló a la vall de Talteüll, i més avall s’obre pas a través del darrer contrafort de les Corberes per les gorges del Verdoble , a la sortida de les quals, ja dins el terme d’Estagell, s’uneix, per l’esquerra, a l’Aglí

A la capçalera hi ha l' ivó de Vaticielles , l' ivó de l’aigüeta de Vaticielles i l’ivó de l’Escarpinosa que rep les aigües de l' aigüeta de Vaticielles i de la vall de Perramó Llur emissari, el riu de Vaticielles , aflueix al riu d’Estós, per la dreta, aigua avall de les gorges Galants

Neix a les Drakensberg, i desguassa a l’Orange aigua avall, prop de Douglas Manté de primer una direcció E-W, que canvia després per la NE-SW, i forma, en aquesta corba, frontera entre l’estat de Nord-Oest i l’Estat Lliure Passa per Stenderton i Vereenging, i hi ha un pantà prop d’aquesta ciutat

El torrent de la Femosa es forma, vora les Borges Blanques, de l’aiguabarreig de diversos torrents que neixen a les serres que limiten l’Urgell i la Conca de Barberà les comes de Vinaixa i el barranc del Turull després de passar per Juneda, Puigverd i Artesa de Lleida, desemboca al Segre aigua avall de Lleida

Neix a les muntanyes d’Altai, i, després de travessar el Kazakhstan, passa per Semipalatinsk i Pavlodar Entra a Sibèria, on passa per Omsk i Tobol’sk Aigües avall de Khanty-Mansijsk conflueix amb l’Ob’ Els afluents principals són l’Išim i el Tobal, per l’esquerra Al seu curs pel Kazakhstan hi ha grans centrals hidroelèctriques

Domina Caldes de Boí Al vessant septentrional presenta una petita gelera La primera ascensió tingué lloc el 1882 el 1907 hi fou collocada una creu de ferro Al vessant SE s’estén la coma Loforno, centrada per un estanyet, l’emissari del qual desemboca a la Noguera de Tor, aigua avall de l’estany de Cavallers