Resultats de la cerca

Inicià els estudis de violí al Conservatori de Lieja amb D Hynberg, i els prosseguí a Brusselles amb H Léonard Durant el curs 1868-69 estudià amb L Massart al Conservatori de París mentre tocava a l’orquestra de l’Òpera Després d’una breu estada a Brusselles, es traslladà a Berlín per estudiar amb J Joachim en 1870-71 Debutà com a virtuós en els Concerts Populaires el 1873, on es mostrà com un dels millors violinistes del moment El 1877 fundà a París un quartet amb Rémy, L van Waefelghem i J Delsart Successor d’E Sauzay com a professor de violí al Conservatori de París, el 1892, tingué com a…

Rebé la primera formació musical del seu pare, que era organista Entrà al Conservatori de Brusselles el 1839, on estudià piano amb L Godineau, orgue amb C Girschner i composició amb FJ Fétis El 1846, a Breslau, fou alumne d’AF Hesse, el qual li donà a conèixer la música de JS Bach El 1847 obtingué el segon lloc al Premi de Roma amb la seva cantata Le Roi Lear i dos anys després fou nomenat professor d’orgue al Conservatori de Brusselles De l’any 1869 al 1878 visqué a Londres, on treballà com a organista i pianista De tornada a Bèlgica 1878, fundà l’École de Musique Religieuse per a la…

Descendent d’una família de músics, inicià els estudis musicals amb el seu pare i els continuà amb AF Servais i FM Servais Més tard cursà les carreres de dret i història a Brusselles i Leipzig Començà la seva trajectòria com a musicògraf el 1875 en la revista "Le guide musical" Posteriorment 1890, esdevingué director i propietari d’aquesta publicació, que contribuí decisivament a la difusió dels ideals wagnerians, dels quals Kufferath fou un ferm defensor Entre els anys 1900 i 1914 dirigí el Théâtre Royal de la Monnaie a Brusselles, fet que li permeté dur a terme una política agosarada pel…

Vida Provinent d’una família de músics, el 1800 començà els seus estudis al Conservatori de Música de París amb Boildieu i Pradher piano, i Rey harmonia El 1807 aconseguí el segon lloc del premi de composició, que més tard seria anomenat Premi de Roma Contractat pel conservatori parisenc com a professor de contrapunt i fuga el 1821, tres anys després publicà el Traité du contrepoint et de la fugue L’any 1827 fundà la "Revue musicale", publicació setmanal en la qual exercí una important tasca com a crític El 1833 fou nomenat director del Conservatori de Brusselles, lloc que ocupà fins la seva…

Maeterlinck és un dels principals exponents del simbolisme La naturalesa emocional i més suggeridora que no pas explícita dels seus drames, com també l’atemporalitat de l’acció, ha contribuït al fet que compositors di estils molt diversos els hagin utilitzat Destaquen les òperes Pelléas et Mélisande , de Claude Debussy 1902, Ariane et Barbe-bleue , de Paul Dukas 1907, Soeur Béatrice , d’Albert Wolff 1914, Joyzelle , d’Alexsandr Cerepnin 1926, i L’intruse , de Guido Pannain 1940, entre d’altres Maeterlinck ha estat així mateix font d’inspiració per a nombroses composicions instrumentals, i els…

Format al Conservatori de Música de Namur, més tard es traslladà a Brusselles, on estudià composició amb R Moulaert i fuga amb J Jongen Prosseguí la seva educació amb P Gilson i J Absil a París Professor d’harmonia al Conservatori de Lieja a partir del 1947, les seves primeres obres denoten la influència directa de C Franck Amb el temps, però, quan conegué l’obra d’A Webern i I Stravinsky, el seu llenguatge, abans profusament melòdic, esdevingué més auster Durant els darrers anys de la seva vida experimentà amb la música aleatòria, com ho demostra la peça per a soprano i instruments Stèle…

Competí com a professional amb el Futbol Club Barcelona 1940-45, el Galindo Cicles Tabay 1946, el Santamaría 1947 i el Casa Galindo-Sangalhos 1948 Fou cinc cops campió d’Espanya, tres de ciclocròs 1947 i dos de fons de carretera, i es proclamà campió de Catalunya de ciclocròs 1939 i de fons de carretera 1942, 1943, 1944, 1947 Guanyà la Volta a Llevant 1946 i cinc etapes de la Vuelta a Espanya Disputà dues edicions del Tour de França Es retirà el 1950 Rebé la medalla Forjadors de la Història Esportiva de Catalunya 1991

Estudià a la Universitat Lliure de Brusselles Li fou atorgat el premi Nobel de química del 1977 per les seves aportacions a la termodinàmica, les quals el menaren a la formulació del teorema del mínim de producció d’entropia , tot fent una nova aportació a l’enfocament del segon principi de la termodinàmica Destacà també en el camp de la filosofia de la ciència Les seves investigacions són precursores del desenvolupament de la teoria del caos i dels estats de no-equilibri

Estudià a Brusselles i guanyà el premi de Roma 1889 Vinculat als corrents modernistes flamencs, estrenà a Anvers l’òpera Prinses Zonneschijn ‘La princesa raig de sol’, 1903, representada al Liceu de Barcelona el 1965 Fundà 1924 la Revue Musicale Belge Deixà altres òperes, poemes simfònics, etc

De pare neerlandès i mare alemanya, estudià als conservatoris de Lieja i de París El 1858 obtingué el càrrec d’organista de l’església de Sainte-Clotilde de París i el 1872 el de professor d’orgue del conservatori parisenc Amb les seves obres dedicades a aquest instrument en renovà el repertori, aleshores en decadència Les més notables foren Six pièces 1860, tres Pièces pour orgue 1878 i tres Chorals 1890 Escriví oratoris, com Ruth 1843-45 i Les Béatitudes ‘Les benaurances’, 1867-79, de grans proporcions i bellesa desigual Les obres més significatives són les dels darrers anys Quintet per a…