Resultats de la cerca

Dues luxoses villes de Bàrcino i Gerunda Bell-lloc del Pla decoren les seves sales amb grans mosaics policroms que representen curses de quadrigues al Circ Màxim de Roma Aquests mosaics es poden datar entre el 300 i el 350

Situada a la riba dreta del Roine, enfront d’Avinyó, fou fundada per Felip el Bell s XIII, i conserva, entre altres monuments, la collegiata, la cartoixa i el castell de Sant Andreu, tots del s XIV L’hospici hospital té un museu

Disposa d’observatori propi, al qual fou incorporat 1932 l’instrumental de l’observatori del comte de Bell-lloc, de Llinars del Vallès La societat, a més de les activitats científiques, efectua una tasca de divulgació, amb conferències sobre temes geogràfics i astronòmics

Es casà amb Arnau de Mercader i de Zufía, segon comte de Bell-lloc Escriví articles i opuscles de caràcter feminista, com Orientaciones femeninas 1944 Llegà terrenys a l’ajuntament de Cornellà per a la construcció d’una residència per a estudiants

Treballà inicialment en la Bell Telephone, i en fer recerques sobre les causes que parasitaven les comunicacions telefòniques descobrí 1931, accidentalment, la radiació provinent del centre de la Galàxia Aplicat a l’estudi d’aquest fenomen, desenvolupà les beceroles de la radioastronomia

L’antiga església parroquial Santa Maria de Sisteró o Santa Maria del Bell Vilar, dependent després de la de Pelagalls, és als afores i es venera la Mare de Déu de Bellvilar Fou renovada vers el 1752 Té una portalada amb grans dovelles

És una fossa tectònica regada pel Deva Hi ha conreus de cereals, ametllers, vinya i fruiters Té ramaderia bovina i ovina Indret turístic, conserva el monestir de Santo Toribio antigament San Martín, cèlebre pel monjo Beat de Liébana

La Mare de Déu de l’Adjutori és una talla de fusta del s XV

Fou anomenada, també, govern, partit o corregiment de Peníscola Comprenia el Baix Maestrat excepte la Tinença de Benifassà, la Serratella, de l’Alt Maestrat, Torreblanca, Orpesa, Cabanes de l’Arc, Vilafamés i Bell-lloc del Pla Fou suprimida definitivament el 1833 amb la divisió provincial

Segons la qual el principi últim, la base primordial de l’existència, el fonament del jo i de l’ésser moral, la veritat, l’harmonia i la plenitud de l’home perfecte junzi arrelen sempre al bell mig, en l’equilibri i la moderació