Resultats de la cerca
Es mostren 1737 resultats
cotxa blava

Cotxa blava
Carles Pastor (cc-by-sa-4.0)
Ornitologia
Moixó de la família dels túrdids d’uns 15 cm de longitud, bec curt i tarsos llargs i prims.
És una espècie de distribució euroasiàtica, que s’alimenta principalment d’insectes El mascle té el pit d’un blau lluent a la primavera i de color blanquinós a la tardor Nia al nord i al centre d’Europa
Emilio Soto Herrera
Futbol
Futbolista.
Fitxà pel Reial Club Deportiu Espanyol procedent de l’Hèrcules d’Alacant Amb l’equip blanc-i-blau jugà dues temporades 1950-52, en què disputà 27 partits, preferentment com a defensa lateral esquerre El 1952 marxà al Màlaga
Wassily Kandinsky
Música
Pintor rus, naturalitzat alemany el 1928 i francès el 1939.
Fou un dels personatges més importants de la pintura abstracta El 1871 la seva família s’installà a Odessa i fou allí on el jove Kandinsky estudià piano i violoncel, i també s’introduí en el món de la pintura, tot esdevenint un pintor aficionat El 1893 es doctorà en dret i economia a la Universitat de Moscou, però llavors decidí deixar de banda la carrera per a la qual s’havia estat formant i s’installà a Munic per esdevenir pintor Allí estudià a l’escola privada de pintura dirigida per Anton Azbé i a l’Acadèmia de Munic El 1911, juntament amb el pintor alemany Franz Marc, creà el grup d’…
senyal de circulació

Senyals de circulació
© fototeca.cat
Transports
Placa, disc, cartell, etc., que, en una carretera, en un carrer, en un encreuament, serveix per a regular el trànsit, per a advertir els conductors dels vehicles d’algun perill o d’algun obstacle, per a donar-los algun avís, alguna indicació, alguna consigna, etc., relacionats amb el trànsit.
El codi de circulació distingeix els senyals de perill que consisteixen en una placa triangular equilàtera collocada amb la base horitzontal i el vèrtex oposat a la part superior —llevat del cas del “cediu el pas”, en què la posició és invertida—, amb el contorn vermell, el fons blanc o groc i les lletres o símbols de color negre o blau fosc, els senyals de prohibició i de final de prohibició que són discs, amb el contorn vermell i, generalment, el fons blanc i els símbols negres o blaus, en els de prohibició, o bé discs blancs travessats de dalt a baix i de dreta a esquerra per…
càrrega de color
Física
Per als quarks, grau de llibertat diferent del sabor.
Representa en la interacció forta un paper anàleg al de la càrrega elèctrica en la interacció electromagnètica Cada quark pot presentar-se en tres colors primaris vermell, verd i blau Els anticolors o colors complementaris són propis dels antiquarks corresponents
José Mingorance Chimeno
Futbol
Futbolista.
Defensa central, fitxà pel Reial Club Deportiu Espanyol 1965-70 procedent del Córdoba Amb l’equip blanc-i-blau disputà 122 partits de Lliga La temporada 1971-72 jugà al Calella, on es retirà Fou internacional en un partit 1963
bacoreta
Ictiologia
Peix de l’ordre dels perciformes de la família dels túnids, que ateny mig metre de llargada, molt semblant a la melva, però amb les aletes dorsals molt juntes, la primera falciforme.
El dors, de color blau, presenta unes taques vermiculars més fosques És propi de les mars càlides és pescat intensament a les costes nord-africanes i a les Antilles A la regió indicopacífica hom en captura una espècie pròxima E vaito
blaugrana
Esport general
Futbol
Relatiu o pertanyent al Futbol Club Barcelona.
El nom prové dels colors distintius de l’uniforme, l’escut i la senyera de l’equip Les primeres samarretes dividides en dues bandes, blau i grana, foren substituïdes el 1904 per les actuals, llistades verticalment amb els mateixos colors
František Kupka
Pintura
Pintor txec.
Residí a París des del 1894 Del simbolisme i la caricatura passà a l’abstracció, amb Fuga en vermell i blau 1911 Formà part de la Section d'Or , i fou fundador, amb RDelaunay, de l’estil denominat per GAppollinaire orfisme
pseudomonadàcies
Biologia
Família de bacteris de l’ordre dels pseudomonadals que agrupa formes allargades, rectes, rarament cocoides, mòbils per flagels polars, de creixement molt ràpid.
Són oxidatives, bé que n'hi ha de fermentatives, i tenen una distribució molt àmplia Algunes són cromogèniques Els gèneres més importants són Pseudomonas aeruginosa , que origina un pus blau bacil piociànic, Phythomonas i Xanthomonas , que són sapròfrits dels vegetals, Protaminobacter, Mycoplana , etc
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 14
- 15
- 16
- 17
- 18
- 19
- 20
- 21
- 22
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina