Resultats de la cerca

Com a partidari de l’arxiduc Carles d’Àustria, fou desterrat de Barcelona el 1704 pel virrei Velasco El 1706 fou nomenat protector interí del braç militar i governador del castell de Montjuïc, amb el grau de coronel del regiment de la ciutat de Barcelona Combaté fins el juliol del 1713, que, malalt, presentà la dimissió Els borbònics li confiscaren els béns el 1714, però no en trobaren a nom seu

La distribució i separació entre les antenes pot anar canviant al llarg de cada braç i la separació entre les antenes dels extrems pot arribar a ser de 35 km Les antenes estan connectades electrònicament de manera que la combinació del senyal que reben fa que el VLA tingui una resolució equivalent a la d’una antena de 36 km de diàmetre i una sensibilitat d’un radiotelescopi de 130 m de diàmetre

Les càrregues són classificades en nominals, útils i totals La càrrega nominal és la que pot ésser suportada, teòricament, per un aparell a unes condicions específiques per exemple, les grues tenen una càrrega nominal determinada per a cada posició del braç La càrrega útil és el pes que pot ésser suportat per un aparell, vehicle, etc, a més del propi pes La càrrega total és la suma de la càrrega útil, més la tara

Primer marquès de Rupit, tercer vescomte de Jóc Fou capità de les guàrdies cuirasseres del seu oncle, lloctinent de Catalunya, i regidor degà del primer ajuntament borbònic de Barcelona 1718 Com a president nat del braç militar gosà proposar-ne la convocatòria, però no hi reeixí Sota amenaça de dimissió, féu valer les seves prerrogatives com a regidor degà per al dret d’iniciativa i la direcció del municipi, malgrat l’oposició del corregidor

Situació Vista de la capçalera d’aquesta enigmàtica edificació romànica ECSA - JA Adell La capella de Santa Maria és situada al costat del mas de Llinda, que es troba a uns 2 km a l’oest del nucli urbà de Sant Sebastià dels Gorgs JAA Mapa 35-16419 Situació 31TCF958818 Història La capella apareix esmentada per primera vegada el 979 en una donació que feu Sunifred d’una torre, unes cases i d’altres propietats que posseïa al terme d’Olèrdola Una de les afrontacions dels alous cedits correspon al gual de Santa Margarida Segons es desprèn d’un document de Sant Sebastià dels Gorgs, l’any 1024 s’hi…

A Colòmbia és el braç central dels tres en què es divideix, entre la vall del riu Magdalena, a l’est, i la vall del riu Cauca, a l’oest culmina als nevados Ruiz, Tolima i Huila Al Perú és la que hi ha entre els rius Huallaga, a l’est, i Marañón, a l’oest i al nord A Bolívia és la continuació meridional de la Cordillera Real, drenada pels rius Caine, Grande, Pilcomayo i els seus afluents

La primera d’aquestes comissions fou creada a Catalunya en la cort del 1409, formada per nou representants del rei i uns altres nou representants dels estaments, amb el nom de jutges de greuges, i per la cort del 1419 foren reduïts a nou, tres de nomenats pel rei i dos per cada braç En la cort del 1493 hom determinà que les resolucions dels jutges de greuges tinguessin la categoria d’acte de cort i fossin inapellables

El fonament del mètode consisteix a equilibrar amb una pressió de valor conegut la pressió sanguínia de l’artèria explorada Hom exerceix la pressió exterior mitjançant una banda pneumàtica que, bo i adaptant-se al voltant del braç amb un embenatge no extensible, s’infla mitjançant una pera de goma fins a la pressió desitjada Hi ha distints tipus d’aparells i diversos procediments per palpació, per auscultació, per oscillometria, etc per a determinar la pressió arterial

La jurisdicció pertanyia perpetualment al bisbe de Girona Malgrat l’oposició del braç eclesiàstic, es mantingué, secundat pels altres dos braços, en les corts de 1554, 1559 i 1702 El bisbe de Vic era el jutge de les apellacions contra les sentències dictades pel bisbe de Girona El decret de Nova Planta el mantingué expressament, juntament amb les altres jurisdiccions eclesiàstiques L’any 1835 l’estat deixà de reconèixer les jurisdiccions dels bisbes de Girona i de Vic

Professà al convent d’agustins de Barcelona 1658 Fou qualificador del Sant Ofici i examinador del bisbat de Barcelona i fou provincial del seu orde 1687 Bisbe de Solsona 1699-1708, fou l’únic bisbe del Principat que simpatitzà de bon principi amb la causa del rei arxiduc Carles III, al qual reté homenatge Fou membre de la junta d’eclesiàstics de Carles III fins a la cort de 1705-06, en què actuà d’habilitador del braç eclesiàstic