Resultats de la cerca
Es mostren 279 resultats
Les adaptacions anatòmiques i fisiològiques dels peixos
Les característiques i les adaptacions antòmiques i fisiològiques El tegument La pell La pell dels peixos és formada per dues capes, l’epidermis i el derma La primera és constituida per diverses capes cellulars, entre 10 i 30 no obstant això, els signàtids, com el cavallet de mar Hippocampus , presenten una epidermis extremament fina 2 o 3 capes de cèllules i, contràriament, la de l’esturió Acipenser sturio pot assolir 3 mm de gruix La capa exterior de l’epidermis sol ésser formada per cèllules esquamoses que constantment són substituïdes per d’altres originades a la zona més profunda,…
embotit
Alimentació
Budell, una altra part del cos (bufeta, etc) o embolcall sintètic (cel·lofana, naturina, etc) farcit de carn de porc capolada, espècies i, de vegades, altres ingredients.
Els embotits eren fets arreu dels Països Catalans d’una manera artesana i familiar, lligada amb la tradició de la matança del porc, però actualment són fabricats sobretot industrialment i a gran escala, atès llur consum majoritari Els embotits més apreciats i coneguts són la botifarra , el botifarró , el bull , la llonganissa , el fuet , la sobrassada , el bisbe , la carn-i-xulla , etc
globus

globus de colors
© Elenathewise - Fotolia.com
Bomba o bufeta de goma que hom infla amb aire o amb un gas lleuger i que serveix de joguina o de guarniment en una festa.
Els tetraodontiformes: peix ballesta, peixos lluna i afins
Constitueixen un ordre de peixos força heterogeni pel que fa a la morfologia, perquè en molts casos adopten un aspecte insòlit, com ara el dels peixos cofre ostraciònids, que tenen el cos cobert de plaques òssies, o els peixos lluna mòlids, que el tenen comprimit i rodó Però tots tenen una sèrie de característiques comunes el cos desproveït d’escates i el tegument, a la majoria de grups, recobert de plaques òssies o d’espines els ossos operculars reduïts i les obertures branquials convertides en uns petits forats la boca petita, proveïda de maxilles curtes i fortes cobertes de dents de…
rosegadors

Esquirol vermell comú (Sciurus vulgaris)
Teemu Lehtinen (CC BY 2.0)
Mastologia
Ordre de mamífers de la infraclasse dels placentaris, de mides variables però generalment petites (el més gros, el capibara, ateny 1,20 m de llargada), de forma molt variable però poc esvelta (la part abdominal és sempre més ampla que la part ventral a causa de l’especial desenvolupament de la massa visceral) i potes poc diferenciades del cos.
La morfologia específica del cos i sobretot de les potes, la dentadura, les orelles, els ulls i la cua depèn dels diferents hàbitats que presenten subterrani, aquàtic, arborícola, estèpic o desèrtic, i corredor En tots manquen les glàndules de la suor, però no les sebàcies, molt abundants, ni les holocrines, que elaboren productes d’atracció sexual El nombre de dits i la morfologia de les potes varien molt segons el tipus de vida, però en la majoria les mans i les potes són amples i la marxa és plantígrada, bé que en alguns que són adaptats a la cursa és digitígrada, i en els aquàtics els…
Els ammodítids: sonsos i afins
El sonso ver Gymnammodytes cicerelus és un peix gregari capaç d’enterrar-se amb una gran rapidesa als fons sorrencs De dors verdós i desproveït d’escates, és pescat a la primavera, quan s’acosta als fons litorals per fer la reproducció hom el dedica sovint a esquerar hams per al llobarro Domènec Lloris Les espècies que formen la família dels ammodítids tenen el cos gairebé anguilliforme i de secció gairebé cilíndrica, les escates petites i distribuïdes per diferents parts del cos i la línia lateral aparent i proveïda de porus mucosos i de curtes derivacions El rostre és característicament…
Els pomadàsids: xerles
La família dels pomadàsids o dels hemúlids, com també ha estat anomenada, és integrada per espècies de cos oblong i comprimit lateralment, amb un perfil cefàlic més o menys convex Les escates són ctenoides i revesteixen tot el cap, fora de la regió que es troba davant el rostre, dels llavis i del mentó La boca és petita i generalment de llavis molsuts i el mentó té de dos a sis porus anteriors, de vegades seguits d’un solc mitjà Les dents són còniques i es distribueixen en bandes estretes a cada mandíbula, de manera que la sèrie externa és la més gran, però, en cap cas n’hi ha de canines ni…
El període prepart
Durant les darreres setmanes d’embaràs s’estableix el període prepart , en què l’organisme de la mare experimenta diverses modificacions que anuncien la proximitat del naixement Un dels primers canvis que pot advertir la dona gestant és que ja no s’engreixa, sinó que potser perd una mica de pes Aquest tipus de modificació no sempre s’esdevé i, a més, els canvis de pes poden ésser deguts a d’altres causes, de manera que no es considera un indicador important Una modificació que sí que es presenta sempre és el canvi de situació del fetus , ja que cap a la fi de l’embaràs davalla i es colloca a…
ejaculació retrògrada
Patologia humana
Emissió de semen de recorregut invers a l’habitual, ja que l’esperma, en lloc d’ésser expulsat cap a l’exterior, es dirigeix a la bufeta urinària.
Aquesta situació es pot produir com a efecte secundari d’algunes intervencions quirúrgiques en què cal extirpar gran part de la pròstata, o tota sencera, i no modifica gens el desenvolupament de la resposta sexual
Hèrnia inguinal
Patologia humana
Definició És anomenada hèrnia inguinal la protrusió o la sortida anormal de teixits o segments d’òrgans abdominals cap al conducte inguinal, una regió anatòmica que se situa a l’engonal, per sota dels teixits cutanis i per davant de diversos músculs, i per la qual circulen diversos elements, com el conducte deferent en els homes, que comunica els testicles amb la uretra Aquest trastorn, molt més freqüent en els homes que en les dones, pot ésser afavorit o desencadenat per diverses circumstàncies, com una predisposició genètica a patir-ne, lleus alteracions anatòmiques que es produeixen en el…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 14
- 15
- 16
- 17
- 18
- 19
- 20
- 21
- 22
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina