Resultats de la cerca
Es mostren 1445 resultats
Antoni de Cortès i Gelabert
Història
Cristianisme
Erudit i eclesiàstic.
Fou membre de l’Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona Nomenat canonge del capítol de Tortosa 1737, residí en aquesta ciutat i hi escriví una extensa Historia de la ciudad de Tortosa , enllestida abans del 1747, que llegà a l’acadèmia barcelonina
Pere Cerdà
Literatura catalana
Poeta.
Doctor en ambdós drets i, segurament, canonge de la seu de Tortosa, és autor d’un poema llatí que figura en els preliminars de Los colloquis de Tortosa de Cristòfor ↑ Despuig , on expressa el desig de la ciutat perquè el llibre fos imprès
Tomás Azpuru Ximénez
Cristianisme
Prelat aragonès.
Canonge de Múrcia i auditor de la Rota Carles III li encarregà les gestions per a la supressió de la Companyia de Jesús El 1758 havia estat elegit bisbe de Tortosa, i el 1770, arquebisbe de València, però no en prengué possessió
catedral de Mallorca
Interior de la catedral de Mallorca
© Fototeca.cat
Temple principal de la diòcesi de Mallorca, situat entre el palau episcopal i l’Almudaina, d’una llargària de 109 metres.
Malgrat el llarg temps que durà la seva construcció del s XIII al XVI, sempre es mantingué la mateixa línia del gòtic primitiu L’inici de l’obra és desconegut Després de la conquesta de Mallorca per part de Jaume I 1229, hom utilitzà com a temple la mesquita principal, desapareguda al s XV, de la qual encara hi ha restes El presbiteri o capella reial que la substituí fou enllestit al principi del s XIV La darrera clau de la catedral actual fou collocada el 1587, i el portal major, renaixentista, fou beneït el 1601 El 1332 el cor fou traslladat al mig de la catedral el 1904, per iniciativa del…
riu Major
Riu
Afluent de capçalera de la Muga.
Neix al vessant meridional del coll de la Creu del Canonge que separa el Vallespir de l’Alt Empordà, dins el terme d’Albanyà, del qual forma el límit occidental, i alhora és límit estatal francoespanyol fins a la vora de la seva desembocadura
Felip Bertran i Ros
Història
Cristianisme
Teòleg i erudit, germà de Josep.
Fou canonge de la catedral de Barcelona, governador interí de la diòcesi i catedràtic dels efímers Estudis Generals 1822 Fou membre de l’Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona 1837 És autor d’una refutació teològica i filosòfica de les doctrines de Marià Cubí
Francesc Tallada i Móra
Literatura
Cristianisme
Eclesiàstic i escriptor.
Canonge de la collegiata de Manresa, collaborà al Diario de Manresa i El Argos Manresano durant la guerra del Francès Publicà un tractat de normes per a la construcció de rellotges de sol 1822 i deixà inèdites unes Memorias para la historia eclesiástica de Manresa
Josep Coma
Cristianisme
Historiador i eclesiàstic.
Doctor en teologia, fou rector de la Universitat de Perpinyà des del 1687 Canonge de Sant Joan de Perpinyà, fou nomenat vicari capitular de la diòcesi d’Elna l’any 1721 Deixà inèdites unes Notícies de la iglésia insigne, collegiata de Sant Joan de Perpinyà
Bartomeu Llull
Cristianisme
Eclesiàstic.
Fou canonge penitencier de la seu de Mallorca A Palma millorà la casa d’educació d’òrfenes 1629 i fundà el collegi de la Sapiència 1635 Amb l’aprovació d’Urbà VIII redactà les Constitutiones in lulliana Baleari Maioricae Colleggio BV Mariae Sapientiae observandae publicades el 1834
Ramon Montanyà i Coca
Cristianisme
Sacerdot i guerriller.
Era canonge de la seu de Manresa en esclatar la guerra del Francès 1808 Fou cap de la junta de govern creada a la ciutat per oposar-se a la penetració francesa i com a comandant general del sometent lluità a la primera batalla del Bruc
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 14
- 15
- 16
- 17
- 18
- 19
- 20
- 21
- 22
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina