Resultats de la cerca
Es mostren 1441 resultats
Harold A. Mooney

Harold A. Mooney
©
Ecologia
Ecòleg nord-americà.
Doctor per la Universitat de Duke 1960 i professor titular de biologia ambiental a la Universitat de Stanford, a Califòrnia Ha centrat el conjunt de les seves investigacions en l’anàlisi i avaluació de la degradació de molts dels ecosistemes, en el canvi climàtic i en els fenòmens mediambientals capaços d’esdevenir canvis en l’àmbit global Considerat un pioner de l’ecologia fisiològica vegetal, ha publicat nombrosos llibres i articles de la seva especialitat, molts dels quals destinats a conscienciar i implicar la societat pel que fa al medi ambient El 2007 fou guardonat amb el…
Giuliana Di Febo
Historiografia
Historiadora italiana i catedràtica d’història de la cultura hispànica de la Universitat de Roma III.
Les seves investigacions s’han centrat en l’anàlisi de les relacions entre règim franquista i mentalitat religiosa com a instrument de política de masses, amb títols com Resistencia y movimiento de mujeres en España, 1936-1976 1979, La Santa de la Raza Teresa de Ávila Un culto barroco en la España franquista 1937-1962 1988 i Ritos de guerra y de victoria en la España franquista 2002 També ha escrit obres amb altres especialistes, entre les quals destaquen Spagna anni trenta Società, cultura, istituzioni 1993, Il franchismo 2003 i Fascismo y Franquismo, cara a cara Una perspectiva…
Glòria Bordons de Porrata-Doria
Literatura catalana
Filòloga i assagista.
Doctora en filologia catalana amb una tesi sobre Joan Brossa, figura que ha centrat el seu camp d’investigació Ha publicat Introducció a la poesia de Joan Brossa 1988, Joan Brossa poesia i prosa 1995, Biografia sobre Joan Brossa 1999, Joan Brossa calç i rajoles 1999, Literatura comparada català i castellà Propostes de treball 1993, Fantasiant amor Antologia sobre literatura amorosa de tots els temps i literatures 1997, Literatura catalana contemporània 1999, i alguns manuals de llengua i didàctica textual, com Trèvol sèrie, 1984-90 i TXT La lingüística textual aplicada al…
Bahames 2010
Estat
El Govern de Bahames va oferir facilitats a la inversió estrangera per a superar la crisi econòmica del país © Fototecacat El Govern va establir un pla d’acció per a recuperar l’economia i les finances després de la crisi, centrat primordialment en noves facilitats per a la inversió estrangera i en un augment de la recaptació impositiva per a equilibrar el dèficit públic També va signar diferents acords de transparència fiscal en el marc de l’OCDE, amb la intenció de restringir l’evasió de capitals i fomentar les inversions dels països membres d’aquesta organització
Maria Paredes i Baulida
Literatura catalana
Historiadora de la cultura.
Doctora en filologia clàssica 1990 Ha centrat les seves recerques en la recepció dels clàssics entre els autors illustrats menorquins entre altres treballs, ha publicat estudis sobre la influència dels clàssics en Joan Ramis i ha editat el Diccionari menorquí, espanyol, francès i llatí 2001 i les traduccions de Ciceró 2002 d’A Febrer i Cardona, així com l’estudi Antoni Febrer i Cardona, un humanista illustrat a Menorca 1761-1841 1996 i ha dirigit l’edició de l’obra completa Li ha estat atorgat el premi Miquel dels Sants Oliver de l’Obra Cultural Balear 1997
James Metcalf
Escultura
Escultor nord-americà.
Format a Filadèlfia 1947-48 i a Londres 1950-52 Centrat en el treball en ferro, estudià, becat, la forja a la península Ibèrica i treballà a Deià des del 1953 Feu la seva primera exposició individual a Barcelona 1955, on residí un quant temps a Sarrià Installat a París, hi exposà el 1959 Nom destacat de l’escultura abstracta, treballà també altres metalls, especialment d’ençà del seu retorn als EUA En la dècada dels anys 1970 s’installà a localitat mexicana de Santa Clara del Cobre des d’on entrà en contacte amb artistes i escriptors mexicans
James Thomas Bowman
Música
Contratenor anglès.
S’inicià en el cant al cor de la catedral d’Ely i, després, estudià al New College d’Oxford B Britten el contractà per a l’English Opera Group i per al paper d’Oberon d' El somni d’una nit d’estiu El 1970 es presentà a Glyndebourne Anglaterra amb La Calisto , de Cavalli, amb la qual inicià el seu repertori habitual, centrat en l’òpera barroca i prebarroca Destaquen especialment les seves intervencions en el terreny de l’oratori Participà també en l’estrena d’obres contemporànies i protagonitzà nombrosos enregistraments de recitals, òperes i música sacra
Biblioteca d’Alexandria
Complex cultural amb seu a Alexandria (Egipte), centrat per la biblioteca que li dóna nom.
Finançat i patrocinat principalment pel govern egipci, té una important participació de la UNESCO i d’altres països Fou inaugurat a l’octubre del 2002 Les installacions ocupen 85,4 km 2 , i la capacitat de la biblioteca és de fins a 8 milions de volums Hi ha, a més, tres museus, cinc instituts de recerca, galeries d’art, un planetari i una sala de conferències de 3 000 places L’emplaçament i el nom evoquen la biblioteca més important de l’antiguitat, fundada vers el 295 aC per Ptolemeu I i destruïda en un incendi al s IV biblioteca d’Alexandria El projecte fou encomanat al grup d’arquitectes…
senyories de Nàuplia i Argos
Història
Territori de l’imperi llatí de Constantinoble centrat en les dues ciutats homònimes, de Morea.
Fou un feu vassall dels prínceps d’Ocàia concedit pel príncep Jofre I a Ot de La Roche, senyor d’Atenes, el 1212 El 1308 passà als Brienne, i quan aquests perderen el ducat d’Atenes, conquerit pels catalans el 1311, es retiraren a l’únic feu que els restava Nàuplia i Argos El 1356 passà als Enghieu, i la darrera representant del llinatge, Maria d’Enghieu, quan el 1388 restà vídua del venecià Pietro Corvaro, incapaç de defensar-se contra els turcs, hagué de vendre Nàuplia i Argos a la república veneciana
Agenès
Vall
Territori de Gascunya, a la vall de la Garona, centrat en la ciutat d’Agen.
Comtat des del segle IX, pertangué, com la resta del ducat d’Aquitània, del qual formava part, als comtes de Poitiers, als Plantagenet 1152 —després reis d’Anglaterra— i als comtes de Tolosa 1196 Durant la croada contra els albigesos, l’Agenès fou ocupat per Simó de Montfort 1212 la ciutat d’Agen, que es mantingué en l’ortodòxia catòlica, acollí Simó abans que aquest ataqués Pena d’Agenès, cap i clau del comtat Del 1259 al 1444 fou un punt de fricció entre les corones de França i d’Anglaterra del 1360 al 1444 estigué sotmès de nou al rei d’Anglaterra, però fou, finalment, incorporat a la…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 14
- 15
- 16
- 17
- 18
- 19
- 20
- 21
- 22
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina