Resultats de la cerca
Es mostren 530 resultats
Maxime Weygand
Història
Militar
Militar francès.
Collaborador del mariscal Foch en la Primera Guerra Mundial, lluità a Polònia contra els russos 1920 Cap del centre d’alts estudis militars i de l’estat major, deixà el servei l’any 1935, però s’hi reincorporà en començar la Segona Guerra Mundial i fou nomenat comandant en cap de l’exèrcit francès Ministre de defensa del govern Pétain i governador militar d’Algèria 1941, fou empresonat pels alemanys 1942-45 És autor d’una Histoire de l’armée française 1938 i de les seves Mémoires 1953-57
Joan Rafí i Vidal
Història
Militar
Militar.
Era comandant del cos de voluntaris reialistes del Camp de Tarragona i del Priorat El 1827 hom li ordenà que anés en persecució de les partides de revoltats, però ell es rebellà al seu torn Entrà a Valls 6 de setembre i, l’endemà, a Reus Apostat al coll de Balaguer per impedir el pas de les tropes que anaven amb Ferran VII, no gosà atacar-lo Jutjat en consell de guerra, fou afusellat immediatament després de la partida de Ferran VII, que evità així d’haver d’indultar-lo
Louis Hubert Gonzalve Lyautey
Història
Militar
Militar francès.
Inicià la seva carrera al nord d’Àfrica, on fou nomenat comandant El 1894 fou enviat a la Indoxina i a Madagascar, on romangué fins el 1902 Nomenat general, el 1903 fou destinat a Algèria i en dirigí la pacificació Després dels fets sagnants de Fes 1912, fou cridat com a resident general al Marroc, on reprimí els aixecaments El 1921 fou nomenat mariscal de França, però el 1925, en ésser confiades les tropes que combatien Abd el-Krim a Pétain, dimití els seus càrrecs i tornà a França
Josep Santés i Murgui
Història
Guerriller carlí.
Llaurador, s’uní a les forces de Cabrera 1833 El 1840 passà a França i s’establí a Lió com a agricultor Lluità novament a la segona guerra Carlina en què fou greument ferit i a la tercera, en què fou segon comandant de la zona de València 1873 En aquesta ocasió s’apoderà de Conca, però, rebutjat per Weyler a Bocairent, hagué de retirar-se Assolí el grau de general de l’exèrcit carlí, però, derrotat aquest, hagué de tornar a França, on féu de venedor ambulant
Ambrogio Spinola
Història
Militar
Militar italià al servei de Castella.
Duc de Sesto i marquès dels Balbases El 1603 anà als Països Baixos com a cap d’un exèrcit de Felip III de Castella, amb el qual prengué Oostende 1604 Comandant en cap de les forces castellanes a Flandes, en 1605-06 ocupà diverses ciutats rebels al rei La manca de recursos per a pagar les tropes, però, el féu partidari de la pau, que culminaria en la treva dels Dotze Anys 1609-21 El 1625 prengué Breda i el 1629 fou cap de les forces castellanes a Itàlia
Josep Pujol i Grau
Metge.
Ingressà a la CNT d’estudiant En esclatar la guerra arribà a comandant metge amb la columna Roig i Negre Fou membre de la direcció sanitària del camp de concentració d’Argelers Passà als camps de Sant Cebrià Acusat de sabotatge, fou traslladat als camps d’extermini d’Alemanya Després de la victòria dels aliats, s’installà a Tolosa de Llenguadoc el 1945 fou nomenat secretari general de la SIA Solidaritat Internacional Antifeixista Després d’haver estat empresonat a la Model de Barcelona 1946-47, es traslladà al Brasil, on exercí la medicina
Francesc de Paula Cuello i Prats
Història
Política
Polític.
Milità en el partit democràtic, i participà en les bullangues barcelonines com a seguidor d’Abdó Terrades 1840-42 El 1842 fou nomenat comandant d’un batalló de la milícia nacional el mateix any s’hagué d’exiliar a França amb Narcís Monturiol En tornar-ne fou deportat a Andalusia i després a Eivissa per les seves campanyes periodístiques, de to republicà L’any 1849 li fou possible de retornar a Barcelona, on poc temps després fou assassinat per la brigada de policia anomenada la Ronda d’En Tarrés
Lamoral d’Egmont

Gravat d'època de Lamoral d’Egmont
Història
Comte d’Egmont i del Sacre Imperi, gran d’Espanya i baró de Fiennes.
Carles V li donà el títol de príncep imperial de Gavre 1540 Felip II el nomenà comandant general de Flandes i d’Artois i conseller d’estat 1559 S'oposà a la política del cardenal Granvela i portà a terme el Compromís dels Nobles 1566 Després de l’arribada del duc d’Alba als Països Baixos fou arrestat i decapitat En la tragèdia Egmont , de Goethe 1788, és l’heroi de la llibertat holandesa, obra per a la qual Beethoven compongué 1809 la música escènica que conté l' Obertura del mateix nom
Josep Pujol i Barraca
Història
Bandoler, conegut amb el malnom de Boquica.
Traginer d’ofici, es dedicà al bandidatge Durant l’ocupació napoleònica es posà al servei dels francesos El general Mathieu convertí la seva banda en miquelets i li donà el grau de comandant Amb el pretext de cobrar contribucions i de vigilar l’enemic, els bandolers cometeren grans excessos amb tota impunitat i Boquica es destacà per la seva gran crueltat L’any 1814, en capitular els francesos de Girona, intentà de saquejar la ciutat, cosa que Suchet impedí Passà a França, però Lluís XVIII el tornà a les autoritats del Principat, que l’executaren
La última cita
Cinematografia
Pel·lícula del 1928; ficció de min., dirigida per Francesc de Borja Gargallo i Catalán.
Fitxa tècnica PRODUCCIÓ Editora Nacional Film Gaumont Barcelona ARGUMENT La peça teatral homònima de FGargallo GUIÓ FGargallo FOTOGRAFIA Jaume Piquer blanc i negre i escenes acolorides en Pathécolor, normal AMBIENTACIÓ / DECORACIÓ Burgos INTERPRETACIÓ Elvira de Amaya Elvira, Luisita Gargallo Marujita, Rafael de Murcia Eduardo de Arteaga, Paquita Arroyo, Teodor Busquets Santiago Moreno Joaquín Bergia, Josep Acuaviva Trinquete, Teresa Calle, Eduardo Hugo Heusch el xofer ESTRENA Barcelona, novembre del 1928 sessió de proves 31121928, Madrid, 22041929 Sinopsi Eduardo, comandant…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 14
- 15
- 16
- 17
- 18
- 19
- 20
- 21
- 22
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina