Resultats de la cerca
Es mostren 1079 resultats
coeficient de comunitat
Geobotànica
Relació entre el nombre d’espècies comunes a dos inventaris i el nombre total d’espècies de tots dos inventaris plegats.
bernat ermità

bernat ermità
© Fototeca.cat
Carcinologia
Nom donat a diferents espècies de crancs decàpodes de la secció dels anomurs, crustacis marins que solen protegir-se l’abdomen tou i sacciforme introduint-lo en la conquilla buida d’un mol·lusc gastròpode o en una esponja i es fixen a l’interior pels uropodis.
Sobre la conquilla se sol collocar després una actínia, amb la qual viuen en règim de simbiosi mutualista, puix que el bernat ermità és defensat per l’actínia mitjançant les seves cèllules urticants, i aquesta és traslladada fàcilment i pot nodrir-se dels residus alimentaris del crustaci passa semblantment quan el bernat ermità habita una esponja Tots els bernats ermitans arrosseguen pertot arreu la conquilla o l’esponja, que abandonen solament per ocupar-ne una altra de més gran, a mesura que creixen Les espècies més comunes a la Mediterrània són Pagurus arrosor , el bernat…
elements de transició
Química
Denominació genèrica dels elements que, sia en l’estat fonamental, sia en algun dels seus estats d’oxidació, presenten una configuració electrònica amb capes d o f parcialment ocupades.
D’acord amb aquesta definició, existeixen 55 elements de transició, que es classifiquen en elements de transició principals o del bloc d , constituïts per les sèries que van de l’escandi al coure primera sèrie de transició, de l’itri a l’argent segona sèrie de transició i la que comprèn el lantà i els elements que van de l’hafni a l’or tercera sèrie de transició i elements de transició interna o del bloc f , constituïts per la família dels lantànids o primera sèrie de transició interna, que va del ceri al luteci, i la família dels actínids, o segona sèrie de transició interna, que va del tori…
Grup Ecumènic de Les Dombes
Grup de teòlegs que treballen sobre els aspectes doctrinals del procés ecumènic.
És format per teòlegs protestants i catòlics de França i Suïssa i fou fundat l’any 1937 pel sacerdot de Lió Paul Couturier i el pastor suís Baümlin Els seus membres es reuneixen periòdicament al monestir trapenc de Les Dombes, prop de Lió, per confrontar les posicions de llurs esglésies en els temes que encara les mantenen dividides i treballen per assolir posicions comunes i divulgar-les Ha publicat Accord sur l’eucharistie 1972, Propositions pour une réconciliation des ministères 1973, Document sur le ministère épiscopal 1976, L’Esprit Saint, l’Église et les sacrements 1980, Le…
alfaquí
Islamisme
Intèrpret i definidor del fiqh o dret canònic musulmà.
En els primers temps de l’islam, els alfaquins, anomenats muǧtahid , decidiren les qüestions del dret basant-se en la xara o llei de l’Alcorà i en la suna o tradició Els casos no prevists en aquestes dues fonts del dret islàmic eren resolts mitjançant l’aplicació de l’activitat intellectual ra'y , el consentiment de la comunitat iǧmā' i la deducció de casos anàlegs qiyās Una vegada acceptada l’obra dels fundadors de les quatre escoles ortodoxes de l’islam hanbalita , xafeïta , hanafita i malikita , hom resolgué les disposicions comunes com a obligatòries per a tots els…
Catarqueà
Geologia
Unitat geocronològica (però no cronoestratigràfica) situada sobre l’Arqueà i que, amb categoria d’era, fa referència a tot l’espai de temps transcorregut des de la formació o individualització de la Terra, com a planeta, fins a la primera roca arqueana, la més antiga fins ara trobada dins el registre de les datacions radiocronomètriques.
Es tracta, doncs, d’una unitat de temps de la qual, per exclusió, no ha romàs cap testimoni El lapse de temps del Catarqueà pot ésser de 800 milions d’anys dels -4,6 Ga als 3,8 Ga, essent 1 Ga= 10 9 anys El Catarqueà representa tots els anomenats temps pregeològics , d’una Terra en formació i en diferenciació geoquímica, a la qual després s’hi genera la primera escorça i les primeres segregacions siàliques que haurien format els protocontinents Aquesta escorça hauria pogut ésser reabsorbida per uns efectes de subducció, potser molt més actius que els d’ara, però de mecanisme semblant aquesta…
Ben Vautier
Art
Artista italià.
Signa les obres com a Ben Inicià el seu treball a Niça a la meitat dels anys cinquanta, amb accions i happenings Obrí una galeria, Laboratoire 32, posteriorment anomenada Galerie Ben Doute de Tout La seva obra té dues possibles interpretacions una acció qualsevol pot ser elevada a categoria d’obra d’art pel fet de donar-li un títol o bé l’art pot ser devaluat pel fet de lligar-lo a accions comunes D’aquesta manera, qüestiona el món de l’art, l’activitat artística i el lligam de l’art amb la seva vida Utilitza les paraules amb un sentit irònic, i és característic el seu text…
radiomissatgeria
Servei unidireccional de telecomunicacions que permet als seus abonats la recepció de missatges via ràdio mitjançant un petit receptor de butxaca.
Com que un ús molt freqüent d’aquest servei és la cerca de persones, bé perquè es presentin en un lloc o bé perquè contactin per telèfon amb qui ha emès el missatge, hom l’anomena popularment buscapersones En la seva versió més senzilla, el missatge pot consistir en un to audible, identificable pel destinatari Altres receptors, cada vegada més habituals, disposen d’una petita pantalla alfanumèrica on hom pot llegir missatges curts La petició d’enviament de missatges a un abonat del servei de radiomissatgeria es recull en un centre d’operació, al qual hom pot accedir des de la xarxa telefònica…
dieta mediterrània
Alimentació
Patró alimentari característic de diversos països de la conca mediterrània amb cert caràcter ancestral.
Representa un model alimentari molt saludable, ja que té unes taxes de morbiditat per malalties cròniques més baixes i una esperança de vida més elevada que les d’altres regions Durant la dècada del 1960 es podien trobar algunes característiques comunes que la distingien, com l’abundància d’aliments derivats del blat i altres cereals, i fruita, verdura i hortalisses, llegum i fruita seca la utilització de l’oli d’oliva com a principal font de greix un consum moderat de peix, productes lactis i ous el consum de petites quantitats de carn, i l’aportació de vi durant els àpats Al…
vaporador
Indústria tèxtil
Nom de diferents aparells destinats a vaporar filats, teixits, gèneres estampats, etc.
Per a vaporar filats hom empra generalment calderes closes Per als teixits i gèneres estampats el vaporatge pot ésser efectuat d’una manera contínua en cambres proveïdes de corrons de guia amb unes ranures d’entrada i sortida del teixit, cosa que fa que la pressió sigui l’atmosfèrica Per a vaporar-los a pressió cal fer-ho en un vaporador d’estrella , que és una gran caldera closa on el teixit és introduït penjat en espiral per un dels seus voravius en els ganxets d’un bastidor superior en forma d’estrella També hi ha vaporadors ràpids, on el teixit, enrotllat juntament amb una tela…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 14
- 15
- 16
- 17
- 18
- 19
- 20
- 21
- 22
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina