Resultats de la cerca
Es mostren 1105 resultats
Alliberat l’expresident egipci Hosni Mubàrak
Hosni Mubàrak, president d’Egipte durant trenta anys i enderrocat l’any 2011 per la revolta coneguda com Primavera Àrab, és alliberat després d’estar detingut sis anys, tres dels quals, en un hospital militar del Caire Mubàrak havia estat jutjat i condemnat per la mort de prop d’un miler de manifestants 2012 i per apropiació de fons públics 2014, però finalment és absolt pel tribunal d’apellació
Atemptat terrorista a Londres
Un home apunyala diverses persones al pont de Londres, dues de les quals moren, i poc després és abatut per la policia El terrorista havia estat condemnat per delictes relacionats amb el terrorisme islamista l'any 2012 Havia sortit de la presó el desembre del 2018 amb un identificador electrònic El març de 2017 hi va haver un altre atemptat terrorista al mateix lloc, amb el resultat de vuit morts
Bomílcar
Història
General cartaginès.
Era fill d’Amílcar, vençut a Sicília per Agàtocles Durant la invasió de Cartago per part d’aquest, fou nomenat cap del govern cartaginès amb el general Hannó Agàtocles matà Hannó i obligà Bomílcar a retirar-se dins els murs de la ciutat aquest aprofità la situació per a obtenir, mitjançant un cop d’estat, la tirania, la qual cosa provocà una revolta a la ciutat Posteriorment fou condemnat a mort
Julián Grimau García
Història
Política
Polític castellà.
Militant del Partido Comunista de España des del 1936 i, més tard, membre del Comitè Central Exiliat des de la fi de la Guerra Civil, tornà a l’Estat espanyol l’any 1962, per realitzar tasques d’organització Fou detingut, jutjat i condemnat a mort El seu procés i execució desencadenaren una vivíssima onada de protestes contra el règim, a tot Europa i, també, a l’Estat espanyol
Farinata degli Uberti
Història
Gibel·lí florentí.
Cap dels gibellins 1239, fou exiliat de Florència amb tots els membres del partit després de la mort de l’emperador Frederic II 1250 S'alià amb Manfred, fill natural de l’emperador i pretendent al tron de Sicília 1258 Vencé les forces güelfes a Montaperti 1260 i s’apoderà de Florència, la qual no permeté que fos saquejada Pòstumament 1283 fou condemnat per la inquisició com a heretge
Giuseppe Avezzana
Història
Militar i polític italià.
Participà en la fracassada revolta constitucionalista del Piemont 1821 i, condemnat a mort, fugí a la península Ibèrica, on lluità en la Guerra contra Napoleó Per l’amnistia concedida pel rei Carles Albert 1848 tornà al Piemont Fou ministre de la guerra de la República Romana 1849 De nou s’exilià a Nova York 1849-60 i en tornà per participar en les campanyes de Garibaldi del 1860, 1866 i 1867
Foció
Història
Militar
Estrateg i home polític atenès.
Deixeble de Plató i amic de Xenòcrates, representà l’aristocràcia i fou nomenat estrateg quaranta-cinc vegades Es distingí en la victòria naval de Naxos 376 protegí l’Eubea de Felip de Macedònia 349 i aconseguí que aquest aixequés el setge de Bizanci 340 Fou contrari al nacionalisme expansiu de Demòstenes i partidari de la tutela macedònica sobre Atenes, fet que li valgué de ser condemnat a beure la cicuta
Teodebert II d’Austràsia
Història
Rei d’Austràsia o Metz (595-612).
Fill i successor de Xildebert II, començà el regnat sota la tutela de la seva àvia, la visigoda Bruniquilda , i des del 596 sota la influència dels magnats del regne El seu germà, Teodoric II de Borgonya, empès per Bruniquilda, s’apoderà del seu regne i el derrotà a Toul i prop de Zülfich 612 Fou empresonat i després condemnat a mort juntament amb el seu fill Meroveu
Quint Fabi Màxim Rul·lià
Història
Militar
Política
Polític i general romà.
Fou cònsol, dictador i senador Nomenat magister equitum 325 aC per Luci Papiri Cursor, vencé els samnites sense que el dictador ho sabés condemnat a mort per la seva indisciplina, fou perdonat En diverses ocasions lluità contra els samnites el 322 aC i el 295 aC els vencé, i el 315 aC fou vençut per ells, i vencé els etruscs 310 aC i 295 aC i els gals 295 aC
Cadena perpètua per a Radovan Karadžić
Radovan Karadžić, un dels principals responsables de les matances a les guerres de l’antiga Iugoslàvia 1992, és condemnat a cadena perpètua per un tribunal de l’ONU El 2016 el Tribunal Especial per a l’antiga Iugoslàvia va condemnar-lo a quaranta anys de presó per genocidi i crims de guerra Karadžić va recórrer la sentència el 2018, però un any després el tribunal de l'ONU li augmenta la condemna
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 14
- 15
- 16
- 17
- 18
- 19
- 20
- 21
- 22
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina