Resultats de la cerca

El 1897 el papa Lleó XIII li concedí el títol de marquès vitalici de Casa-Maury Residí els darrers anys de la seva vida a París, on reunia al seu domicili un cenacle d’artistes i d’intellectuals

Combaté al Marroc 1909-30, on fou ascendit a general 1924 Director general de seguretat del govern Berenguer 1930, en caure la monarquia fou separat de l’exèrcit, però hi tornà 1934 i, amb el nom d' el Director , planejà l’aixecament contra la República Comandant militar de Pamplona, el 18 de juliol de 1936 organitzà, amb l’ajut dels requetès, les columnes que marxaren contra Sant Sebastià i contra Madrid, des de Navarra Establí la junta de Burgos i quan, per l’octubre, Franco fou nomenat cap de l’estat, passà a comandar l’exèrcit del nord Mentre atacava Bilbao, pel juny de l’any següent,…

Estudià a l’Escola de Bibliotecàries de Barcelona i el 1950 guanyà la plaça de bibliotecària a Sitges Biblioteca Santiago Rusiñol, on treballà fins al 1990, quan es jubilà Començà la collecció local amb l’ajuda de Ramon Planes i Izabal, va mantenir i augmentar el llegat Rusiñol, va tenir cura de les colleccions Utrillo i Semir, alhora que la biblioteca es convertia en l’escenari de la vida cultural sitgetana amb classes de català, conferències, etc El 1995 posaren el seu nom a una sala de la biblioteca L’any 1983 impulsà la creació de la segona biblioteca de Sitges, la Biblioteca…

Viu i treballa a Nova York i Gant El seu treball se centra en l’anàlisi del paper dels mitjans de comunicació en la configuració de la cultura, la història i la realitat A la Documenta X del 1997 mostrà Dial H-I-S-T-O-R-Y 1995-97, una videoinstallació que recull una exhaustiva cronologia dels segrests aeris, on denunciava l’espectacle mediàtic i l’impacte de les imatges en les nostres sensacions, coneixement i memòria L’any 1998 el Centro Galego de Arte Contemporánea presentà una exposició sobre el seu treball

Tornà a Catalunya el 1884 Estudià la carrera de medicina Fou elegit diputat provincial per la Lliga Regionalista, president de la diputació provincial de Girona i nomenat diverses vegades conseller de la Mancomunitat Per l’agost del 1936 fou assassinat per un grup d’incontrolats

Presidí el FC Barcelona 1915-16 i durant el seu mandat es produí la primera gran polèmica amb el Real Madrid l’equip blaugrana es retirà del Campionat d’Espanya en el quart partit de la semifinal acusant l’àrbitre de par-cial i a continuació tota la directiva barcelonista presentà la dimissió Aquella temporada el Barça guanyà el Campionat de Catalunya Anteriorment havia estat tresorer del club i més tard fou president honorari del Club Esportiu Sitgetà

Començà jugant al Júpiter i la temporada 1934-35 ingressà al Club Esportiu Europa on jugà tres temporades i, acabada la Guerra Civil Espanyola, en l’edició 1939-40, jugà al Futbol Club Barcelona, amb el qual disputà 13 partits Actuava de mig i seguidament jugà cinc temporades amb el Deportivo de la Corunya a primera divisió 1941-45 i una amb el Sants 1947-48 Jugà tres vegades amb la selecció catalana

Jugà al Futbol Club Barcelona 1909-13, però només disputà 11 partits Durant la seva etapa al club, el Barça guanyà tres Copes, quatre Campionats de Catalunya i quatre Copes dels Pirineus Orientals Després ingressà al Català Sport Club Com el seu germà Enric, també destacà en atletisme i en retirar-se del futbol fou àrbitre de primera categoria

Estigué vinculat al Català Sport Club, que presidí durant diverses temporades, formà part d’aquest equip de futbol i creà la secció de beisbol del club Fou tresorer de la Federació Catalana de Futbol i fundador i primer president de la Federació Catalana de Beisbol 1929 A la dècada dels quaranta creà el Collegi d’Àrbitres de Beisbol i fou el primer a presidir-lo També exercí de periodista, amb el pseudònim Strike

Fou director i propietari d' El Imparcial i més tard promotor del diari El Sol , portat intellectualment pel seu fill J Ortega y Gasset Els diaris de la seva propietat foren portaestendards de les idees de la Generació del 98 Com a escriptor conreà la novella La cigarra , 1879, el teatre i les narracions de viatges