Resultats de la cerca

Ultra la visita ad limina cal esmentar la visita pastoral que fa el bisbe a les esglésies de la seva diòcesi, la visita canònica , pròpia dels superiors religiosos a totes les cases de llur jurisdicció, i la visita apostòlica o extraordinària , que hom fa amb motiu d’un fet excepcional per ordre de la Santa Seu

Fill de Francesc de Borja i de Centelles, duc de Gandia Canonge de València 1586, fou vicari general de la diòcesi a la mort de l’arquebisbe Juan de Ribera 1611 A Mallorca, d’on fou designat governador 1628-29, fomentà les obres de fortificació i posà la ciutat i el regne sota el patronatge de la Puríssima Concepció

Ireneu t 450-d 465 Primer bisbe de la diòcesi d’Ègara Clergue i collaborador de Nundinari, bisbe de Barcelona Aquest últim el designà bisbe per tal de regir la nova demarcació eclesiàstica que ell mateix havia creat i segregat de la seva pròpia diòcesi Poc abans de morir, Nundinari havia elegit Ireneu com a successor seu al capdavant del bisbat de Barcelona, amb l’aprovació inicial d’Ascani, metropolità de Tarragona No obstant això, aquest maldà per aconseguir la confirmació papal, que no fou concedida Així, l’any 465 el papa Hilari va convocar un concili a Roma on…

Administrativament coincideix, aproximadament, amb l’antic corregiment de Manresa i amb la franja llevantina del de Cervera, i posteriorment amb els partits judicials d’Igualada, Manresa i Berga província de Barcelona i Solsona província de Lleida, i eclesiàsticament pertany a les diòcesis de Vic Bages i Anoia i de Solsona, llevat d’uns sectors d’Anoia diòcesi de Barcelona i del Solsonès Urgell

Prevere, rector de Fondarella Segrià, fou també examinador sinodal i visitador de la diòcesi de Solsona Publicà Foment de la pietat i devoció cristiana Barcelona 1693, en la tradició de la literatura espiritual jesuítica, amb la qual pretenia divulgar en català la meditació mitjançant la composició de lloc L’obra obtingué una gran difusió Palau i Dulcet aplega notícia de dinou edicions

Es doctorà a Cervera Ordenat, fou provisor de la diòcesi de Barcelona 1831 i governador de la de Solsona 1846 Bisbe de Puerto Rico 1848, hi reconstruí la catedral i altres esglésies i amplià el palau episcopal Malalt, tornà a l’Estat espanyol i fou nomenat bisbe de Tarassona 1855-57 i de Tortosa 1858, càrrec que no arribà a ocupar

L’antic lloc de Barguja, ara reduït a una masia, apareix esmentat en l’acta de consagració de la Seu d’Urgell La seva església, dedicada a sant Vicenç, fou visitada l’any 1312 pels delegats de l’arquebisbe de Tarragona i és inclosa en el llibre de la dècima de la diòcesi d’Urgell del 1391, dins del deganat de la Cerdanya

Aquesta antiga església parroquial, situada a l’esquerra del riu Brugent, sota el puig d’Alí, consta entre l’antiga documentació del monestir d’Amer des del 1208 La documentació posterior, com els nomenclàtors de la diòcesi de Girona, l’anomena invariablement “ Sancti Clementis de Amerio ” L’edifici actual sembla refet al segle XVII i té un campanar de torre quadrat

L’any 886, a causa d’una greu malaltia seva, el prevere cerdà Esclua usurpà la diòcesi urgellenca i el deposà El 890 assistí al concili de Port, prop de Nimes, convocat pel metropolità Teodard, i en aquest concili fou retornat al bisbat ja reintegrat, consagrà 891 les esglésies de Cerdanya d’Ardòvol, a Talló, i Baltarga L’any 893 encara era bisbe

Pocs mesos després de l’entrada de les forces del general Franco a Barcelona fou nomenat administrador apostòlic de la diòcesi Es destacà per les seves pastorals d’adhesió al règim i per la implantació del castellà com a única llengua de la predicació i de les institucions i publicacions eclesiàstiques El 1943 tornà a la seu de Cartagena-Múrcia