Resultats de la cerca

Polític vigatà que cedí gratuïtament uns terrenys de la seva propietat al Club de Tennis Vic l’1 de febrer de 1948 Les noves pistes, inaugurades a l’abril del 1948, foren conegudes com a pistes de ca l’Arumí i estigueren en funcionament entre el 1948 i el 1960 Fou nomenat president honorari del Club de Tennis Vic que, des del 1960, celebra un campionat social de tennis amb el seu nom

Assumí la presidència del Club Deportiu Espanya Industrial a mitjan anys cinquanta La temporada 1955-56, per poder disputar la promoció d’ascens a primera divisió, modificà els estatuts del club, es desvinculà de la seva relació d’equip filial del Futbol Club Barcelona i canvià el nom del club per Club Deportiu Comtal L’equip jugà la temporada 1956-57 a primera divisió, però baixà a la següent Tot i la desvinculació amb el FC Barcelona, molts dels seus jugadors passaren per les files del Club Deportiu Comtal

President del Centre d’Esports Sabadell durant sis temporades, dividides en dues etapes 1983-87 i 1991-93 Durant el primer període, la temporada 1985-86, l’equip vallesà aconseguí ascendir a primera divisió Tornà a la presidència la temporada 1991-92, però l’abandonà el 1993

Resident a Catalunya, regentà un club de taekwondo a Mollerussa Posteriorment, els anys noranta, accedí al càrrec de vocal de la junta directiva de la Federació Catalana de Taekwondo, lloc que ocupà durant gairebé quinze anys

Llicenciat en filosofia i lletres, fou directiu del Secretariat dels Orfeons de Catalunya i de la Federació Catalana d’Entitats Corals Membre de l’equip directiu de l’Escola de Pedagogia Musical Mètode Ireneu Segarra i de la Fundació Pau Casals, estigué molt vinculat al Palau de la Música Catalana , del qual fou assessor cultural Fou secretari de la junta de l’ Orfeó Català , societat amb què també tingué una estreta relació i de la qual fou cantaire Formà part de Forum Musical, una iniciativa creada per l’Orfeó Català —en temps del president Joan Antoni Maragall—…

Format a la Universitat de Barcelona i a l’IESE, entre el 1970 i el 1984 fou directiu del grup empresarial familiar Valls, del sector metallúrgic Entre el 1985 i el 2000 dirigí la Comercial DVP i és directiu de Fichet SA des del 1970, i del Grup Fichet España des del 1996, i manté vincles amb Saba, Gas Natural, Mutual Cyclops i altres empreses L’any 2002 fou escollit president de la Cambra de Comerç de Barcelona , en substitució d’Antoni Negre, i president del Consell de Cambres de Catalunya per unanimitat de les 13 cambres catalanes de comerç, càrrecs en els quals…

Començà al Mollet i amb motiu del servei militar jugà al Ceuta 1941-43 De retorn a Catalunya jugà una temporada 1943-44 amb el Sabadell a primera divisió En la temporada 1944-45 ingressà al FC Barcelona i s’hi estigué fins a l’edició 1949-50 Jugava de mig volant i també de lateral esquerre Amb el Barça disputà 198 partits i marcà 5 gols Fou tres vegades campió de Lliga 1945, 1948, 1949, una de la Copa Llatina 1949, una de la Copa d’Or 1945 i una altra de la Copa Eva Duarte 1948 Posteriorment, jugà al Saragossa 1950-54 Fou vuit vegades internacional i participà en la Copa del Món del Brasil…

La disciplina en què tingué més rellevància fou l’automobilisme Destacà com a copilot de Salvador Fàbregas entre el 1930 i el 1954, acompanyant-lo en la majoria de curses clàssiques i en el Ralli de Montecarlo Guanyà el Campionat de Catalunya de regularitat 1932 i la Volta a Espa-nya 1953 Al volant d’un Balilla i amb la sevadona com a copilot, es classificà en segon lloc en el Ralli Barcelona-Andorra 1951 També fou comissari internacional 1938 i directiu del Reial Automòbil Club de Catalunya Collaborà en la comissió organitzadora de totes les edicions del Gran Premi d’Espanya de…

Resident a Barcelona des del 1984, inaugurà el gimnàs Choi Urquinaona l’any 1987 Mestre de setè dan, fou seleccionador català 1987-2007 i estatal 2004 de taekwondo Des del 2007 és directiu de la Federació Catalana de Taekwondo

En la Confederació Germànica fou la més alta instància política personificada per l’emperador d’Àustria 1815-66 i, després, pel d’Alemanya 1871-1918 A la República Federal d’Alemanya és l’òrgan directiu del parlament, amb especials funcions judicials