Resultats de la cerca
Es mostren 1438 resultats
transfinalització
Cristianisme
Concepte, elaborat per la teologia eucarística contemporània (Leenhardt) en l’àmbit de les explicacions fenomenològiques de la presència de Crist, que cerca d’expressar el fet que el pa i el vi eucarístics esdevenen el cos o la sang del Senyor, per tal com la paraula de Déu els crida i els porta a canviar de finalitat, la qual ja no és la d’alimentar corporalment, sinó la de fer-ho espiritualment i en la fe.
Si hom admet que la finalitat s’identifica amb la realitat objectiva d’una cosa, la doctrina de la transfinalització pot ésser acceptada com a catòlica
Benet Lloberols
Cristianisme
Missioner dominicà a les illes Filipines i a la Xina, d’on retornà l’any 1762.
Deixà escrits de devoció destinats a l’ús dels neòfits xinesos un Catecisme de la doctrina cristiana en annamita i un Promptuari de moral en llengua tonquinesa
Olimpi
Literatura
Cristianisme
Bisbe i escriptor eclesiàstic, d’origen hispànic, segons Gennadi de Marsella, que podia haver estat bisbe de Barcelona.
Intervingué en la sentència dictada pel sínode romà del 313 contra Donat de Cartago Sant Agustí n'apreciava la doctrina i els escrits, que, però, s’han perdut
Ammoni
Filosofia
Filòsof grec, anomenat Saccas.
Educat en el cristianisme, es convertí al paganisme Ensenyava a Alexandria una doctrina eclèctica És considerat l’iniciador del neoplatonisme fou mestre de Plotí, Cassi Longí i Orígenes
lul·lista
Història
Seguidor de la doctrina de Ramon Llull.
Aquest mot, que ja era usat oralment, fou recollit al s XIV per l’inquisidor Nicolau Eimeric al preàmbul de Fascinatio lullistarum
comunalisme
Moviment i doctrina favorables a les comuna
.
pirronisme
Filosofia
Doctrina de Pirró i els seus seguidors.
Sovint hom ha identificat, impròpiament, el pirronisme amb l’escepticisme antic prescindint de tendències escèptiques no pirròniques tan importants com les representades per l’Acadèmia mitjana i nova El pirronisme tingué un fort impuls durant els segles XVI, XVII i XVIII, i aquest pirronisme renaixentista i modern ha tingut molta influència damunt la filosofia moderna Influïts pel pirronisme han estat Montaigne, Gassendi, Pascal, Malebranche, entre altres, i hom considera eminentment pirrònic Hume