Resultats de la cerca

Aprofitant un dels darrers estrets abans de sortir al pla de la Ribera Alta, començà a construir-se al principi del decenni dels seixanta i fou acabat a la darreria de la dècada dels setanta Determinà l’enderrocament de l’antic poble de Tous, just darrere la resclosa, i el trasllat a un nou emplaçament En funcionament des del 1980, amb una capacitat de 51 hm 3 , la presa fou arrabassada els dies 20 i 21 d’octubre del 1982 per la crescuda de les aigües del riu Xúquer, a conseqüència dels intensos aiguats caiguts en tot el País Valencià i Múrcia La progressiva erosió i ruptura de la paret…

Constitueix el front rectilini del subbètic valencià més meridional orientada de WSW a ENE, de 12 km de llargada, és un anticlinal de nucli juràssic i triàsic, arrasat en part per l’erosió previndoboniana, amb un front possiblement fallat flanqueja el nucli, pel sud, el Cretaci calcari i margós, cobert en discordança pel Vindobonià transgressiu i plegat que forma la major part del coster per damunt els 150 m alt El raiguer o piedmont de conglomerats i argiles roges continentals, potser villafranquianes, és un dels glacis més espectaculars del País, malgrat que localment mostra nombrosos…

Parallel a aquesta serra, més prop de la costa, es dreça el Montalt 595 m alt entre ambdues serres, que formen l’anomenat massís del Corredor , de constitució granítica, i que s’uneixen pel coll del Bruc i la creu de Rupit, s’encaixa la riera de Canyamars, tributària de la riera d’Argentona Prop del cim culminant 657 m alt, punt on es parteixen els vessants litorals rieres d’Argentona i d’Arenys, de la Tordera rieres de Vallgorguina i de Trentapasses i de la riera de Mogent, hi ha el santuari del Corredor A ponent, aturonada a 435 m alt, hi ha l’església parroquial del Far entre el Corredor i…

A llevant té per límit, bruscament, el bloc esfondrat de la vall de l’Ebre Per aquest aspre vessant s’enlaira la pista del Caragol, vorejant-lo fins a abastar, a ponent, entre el cim i la mola de Catí, la vall Figuera, antic plec anticlinal esventrat per l’erosió, que continua per la conca de la vall de Cervera fins a la plana, delimitant el massís al nord i fent de pas natural entre el Baix Ebre i el Matarranya Pel sud, la vall de la Galera i la serra de Serrissoles 1 330 m tanquen la carena Al relleu estructural se superposa un carst ben desenvolupat Les precipitacions hi són notablement…

La costa, molt retallada, ha pres el nom de Costa Vermella La seva unitat geogràfica li ha valgut de constituir, des de la reestructuració administrativa de l’Estat francès, el cantó de la Marenda La zona muntanyosa de l’Albera, que havia estat molt boscada especialment alzines sureres, que donaren base a la indústria tapera, actualment és molt degradada La vinya, que arriba fins als 500 m, produeix tradicionalment un vi d’una gran qualitat vi de Banyuls Per evitar l’erosió deguda als forts pendents, les terrasses són tallades en la forma dita de peus de gall Els ports més importants,…

Com totes les ciències de la natura, la geomorfologia tracta, en primer lloc, de descriure els diversos tipus de formes naturals per tal d’intentar d’explicar-ne després l’origen i l’evolució Un dels factors decisius en l’evolució morfològica del relleu és l’erosió, per la qual cosa una bona part de la geomorfologia tracta de l’estudi dels fenòmens erosius Els darrers anys, en els quals aquesta ciència ha experimentat un progrés espectacular, hom presta una gran atenció a la influència del clima dins els sistemes erosius geomorfologia climàtica Les lleis de la geomorfologia serveixen per a la…

S'oposa a progradació

Com a topònim, abunda a la conca catalana de l’Ebre del Baix Cinca cap al S i a la major part del País Valencià Cal esmentar les grans foies de Bunyol, de Castella, de Xixona, d’Ulldecona i de Cerdà Costera també rep el nom de foia la canal d’Alcoi És desuet el topònim la Gran Foia, a l’Horta, entorn de Foios i de Meliana