Resultats de la cerca
Es mostren 505 resultats
l’Unicorn
Astronomia
Constel·lació austral situada entre les dels Bessons, el Ca Menor, l’Hidra femella, la Popa, el Ca Major, la Llebre i Orió.
Conté 146 estels visibles a ull nu L’astre principal, α Monocerotis , és un estel gegant de magnitud visual 4,07, pertany al tipus espectral K0, i és situat a una distància de 180 anys llum L’Unicorn conté també, a poca distància de l’estel ε Monocerotis i cap a l’oest, una nebulosa d’emissió important, anomenada Rosetta i catalogada com a NGC 2237
Proció
Astronomia
Estel α de la constel·lació del Ca Menor.
És un estel de la seqüència principal, té una magnitud aparent de 0,53, pertany al tipus espectral F5 i és situat a una distància de la Terra d’11 anys llum i, per tant, és un dels estels més pròxims al sistema solar Al voltant de Proció gira un estel nan blanc amb un període de 40 anys i una magnitud aparent de 10,8
l’Orada
Astronomia
Constel·lació austral situada entre les del Burí, el Cavallet del Pintor, el Peix volant, la Taula, l’Hidra mascle, el Reticle i el Rellotge.
Conté 32 estels visibles a ull nu, el més brillant dels quals, α Doradus , és de tercera magnitud, és del tipus espectral A0 i és situat a una distància de 300 anys llum La constellació de l’Orada conté també el Gran Núvol de Magalhães núvols de Magalhães i una nebulosa brillant catalogada com a NGC 2070, el diàmetre de la qual és de 120 anys llum
Josep Grau i Collell
Literatura catalana
Poeta.
Estudià teologia i psicologia analítica a Suïssa, on exercí molts anys de capellà d’emigrants, i literatura a Costança Alemanya Collaborà, entre d’altres, en les revistes Recull , Poble Andorrà , Buho i Plançó Publicà el recull Joc d’arrels i d’estels 1965 i Antologia de sacerdots poetes 1975, en la qual ell mateix és representat, i fou inclòs a Lleida, vuit poetes 1968
,
forat negre

La primera imatge d’un forat negre, situat en el centre de la galàxia M87 (10-04-2019)
Event Horizon Telescope
Astronomia
Darrer estadi de la vida d’un estel de gran massa.
El material que compon un estel és generalment en equilibri sota l’acció de dues forces antagòniques la força de la gravetat, que tendeix a condensar la matèria cap al centre de l’estel, i la força de la pressió, que tendeix a expansionar-lo Hom pot demostrar que per a estels d’una massa superior a tres masses solars aquest equilibri no pot subsistir, car la matèria de l’estel s’esfondra sobre ella mateixa i l’estel es contreu indefinidament collapse gravitacional Els fenòmens que tenen lloc a l’interior de l’objecte resultant poden ésser descrits únicament per la relativitat…
Alessandro Piccolomini
Cristianisme
Literat i eclesiàstic italià.
Nomenat 1574 arquebisbe de Patres, es quedà com a auxiliar del bisbe de Siena Autor de dues comèdies i de sonets, traduí obres del grec i del llatí Les Annotazioni que afegí a la Poètica d’Aristòtil suscitaren nombroses polèmiques i tingueren influència en les teories sobre art de l’època Autor d’obres d’astronomia Delle stelle fisse , fou el primer a classificar els estels alfabèticament amb les lletres llatines
William Wallace Campbell
Astronomia
Astrònom nord-americà.
Director de l’observatori Lick, a Mount Hamilton 1901-30, rector de la branca de Berkeley de la Universitat de Califòrnia 1923-30 i president de la National Academy of Sciences 1931-35 Estudià els eclipsis de sol i la desviació de la llum per efecte del camp gravitatori solar Féu càlculs sobre la velocitat radial dels estels aplicant un espectroscopi als telescopis del Lick i de Santiago de Xile
David Fabricius
Astronomia
Astrònom alemany.
Estudià teologia i fou pastor luterà Collaborà amb Kepler, el qual féu servir per als seus estudis les observacions de Fabricius sobre el planeta Mart Propugnà l’ús del telescopi per a l’estudi i l’observació dels estels i dels planetes El 1596 descobrí el primer estel variable, anomenat Mira Ceti A partir del 1610 s’interessà per les taques solars, que estudià juntament amb el seu fill
cambra de Baker-Nunn
Astronomia
Telescopi fotogràfic, tipus Schmidt (part òptica deguda a Henry Frederik Baker), movible només en tres eixos (part mecànica deguda a Nunn), usat peral seguiment i la localització de satèl.lits artificials.
Té un mirall de 75 cm de diàmetre i abasta 30° en la direcció del satèllit seguit Fotografia la trajectòria del satèllit sobre un fons fix d’estels per l’acció periòdica d’un obturador en resulta una imatge en forma de línia dividida en segments De l’estudi de les imatges obtingudes des de les diferents estacions que componen una xarxa, hom pot calcular els paràmetres dels satèllits artificials
els Peixos
Astronomia
Constel·lació zodiacal situada entre les d’Andròmeda, el Triangle, Àries, la Balena, Aquari i el Pegàs.
Conté 129 estels visibles a ull nu, els més brillants dels quals són de quarta magnitud L’astre principal, α Piscis , anomenat al-Riša pels àrabs, és un sistema doble situat a una distància de 130 anys llum, les components del qual tenen unes magnituds respectives de 4,33 i 5,23 i pertanyen al tipus espectral A2 Dins els límits de la constellació hi ha el primer punt d'Àries
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 14
- 15
- 16
- 17
- 18
- 19
- 20
- 21
- 22
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina