Resultats de la cerca
Es mostren 3181 resultats
sideritis
Botànica
Gènere de plantes herbàcies o sufruticoses, de la família de les labiades, amb fulles simples, dentades o enteres, amb flors grogues o blanques, petites, de calze quinquedentat i de corol·la bilabiada, reunides en verticil·lastres, i amb fruits en tetraqueni.
Solen habitar terrenys secs, i la majoria són endèmiques de la península Ibèrica
merla de cua blanca
Merla de cua blanca
Len Worthington (CC BY-SA 2.0)
Ornitologia
Ocell de l’ordre dels passeriformes, de la família dels túrdids, de 18 cm, que és negre amb el carpó i els costats de la cua blancs.
Habita a la península Ibèrica i a Occitània És comuna als Països Catalans
terrerola rogenca
Zoologia
Ornitologia
Ocell de l’ordre dels passeriformes, de la família dels alàudids, de 14 cm, que és semblant a la terrerola però amb el pit finament llistat.
Habita el N d’Àfrica i la península Ibèrica fins a l’Ebre
barnús
Indumentària
Vestidura moresca masculina consistent en un mantell tancat, teixit d’una sola peça i amb caputxa.
A l’edat mitjana era usada també per cristians de la península Ibèrica
cargol cònic
Malacologia
Mol·lusc gastròpode marí, de la subclasse dels prosobranquis, amb la conquilla cònica, de base ampla i de poca altura, i de colors molt vistosos.
Viu en aigües profundes i és comú a les costes de la península Ibèrica
ruac
Botànica
Mata de la família de les papilionàcies, de 15 a 40 cm d’alt, de tiges blanques i tomentoses, erectes o procumbents, de fulles trifoliolades, una mica carnoses i amb unes poques dents obtuses, de flors rosades, arramellades, i de fruits en llegum comprimit.
A Europa només es troba a la península Ibèrica, on creix en brolles gipsòfiles
fonollassa groga
Botànica
Planta herbàcia perenne, de la família de les umbel·líferes, de 50 a 150 cm d’alt, de rizoma gruixut, de tija dreta, robusta, massissa i estriada, amb fulles grosses dos o tres cops pinnatisectes i amb flors grogues disposades en umbel·les.
Creix en boscs i en brolles de la muntanya mitjana de la península Ibèrica
frare del romaní
Botànica
Planta herbàcia paràsita, de la família de les orobancàcies, de 20 a 40 cm d’alçària, de fulles esquamiformes ovades i de flors d’un groc pàl·lid, disposades en espiga terminal.
Parasita el romaní Es fa a la península Ibèrica i a les illes Pitiüses
bisbe
Ictiologia
Peix selaci del subordre dels batoïdeus, semblant al milà, d’uns 2,5 m de llargada, amb el cap afuat i el rostre prolongat en una espècie de visera en forma de mitra.
Viu a la Mediterrània costes del sud de la península Ibèrica i a l’Atlàntic
Galera
Municipi
Municipi de la província de Granada, Andalusia, drenat pel riu homònim.
Dins el terme hi ha la necròpolis ibèrica de Tútugi segles IV i III aC