Resultats de la cerca

Fundat al principi de la dècada de 1970, fou impulsat per Joan Asensio, Cast Soteras i Joan Romeu Els anys noranta els equips de base aconseguiren els primers podis del club, i el 1996 el primer equip pujà a primera divisió Participa en els Campionats de Catalunya i d’Espanya Després d’una crisi, el 2003 es traslladà al teatre de La Passió, i des de llavors també és conegut com Club Escola Tennis Taula La Passió d’Esparreguera També disposa d’un equip d’esportistes amb discapacitat física que fou campió d’Espanya i de Catalunya per equips En competicions individuals destaca Jordi…

Començà a jugar a Santa Coloma de Gramenet Desenvolupà la major part de la carrera al CTT Calella, com a jugadora i entrenadora i també al CN Mataró Fou campiona de Catalunya i d’Espanya en les categories de promoció i participà en dos Campionats d’Europa infantils i en tres de juvenils Entre els anys 1999 i 2012 acumulà vint-i-set títols de campiona de Catalunya absoluta, nou en individuals, dos en mixtos, sis en dobles i cinc per equips També fou campiona d’Espanya de dobles 2004 i dos cops subcampiona individual 2000, 2003 Participà amb la selecció espanyola en els Mundials…

Fou constituïda al novembre del 1986 i el primer president fou Francisco Valls Luque, que ocupà el càrrec fins a l’abril del 2007 Té la seu al pavelló del Congost de Granollers Organitza regularment el campionat de Catalunya de les diverses categories, en les modalitats d’individuals, dobles i per equips i altres competicions com el Circuit Català Desenvolupa projectes específics per a promocionar l’esport de base, a través del mini-bàdminton i del projecte Millor Bàdminton Des de la temporada 1995-96 disposa d’un centre de tecnificació per a la preparació de jugadors d’alt…

Jugà al Club Tennis Barcino El 1980 guanyà el Campionat de Catalunya i d’Espanya júnior Fou campiona de Catalunya absoluta 1984 i participà en setze partits de la Copa Federació entre el 1982 i el 1986, tant en dobles com en individuals El 1986 fou subcampiona d’Espanya de clubs Deu anys després, el 1996, capitanejant l’equip femení del Barcino aconseguí el títol de campiona d’Espanya de clubs Com a entrenadora de la selecció espanyola, dirigí l’equip femení que jugà l’Orange Bowl 1986 i posteriorment, el 1988, entrenà Conchita Martínez, entre d’altres Participà en el Campionat…

Començà a jugar al Club de 7 a 9 de Barcelona, i més endavant jugà al Ping Pong Club Tívoli i al Club de Tennis Barcino Gua-nyà dinou títols de campió de Catalunya quatre d’individuals 1949, 1950, 1952, 1954, set per equips 1947, 1949, 1951, 1952, 1954, 1956, 1958, quatre de dobles 1946, 1947, 1949, 1958 i quatre més de dobles mixtos 1949, 1957, 1960, 1961 Fou vuit vegades campió d’Espanya, cinc per equips 1954, 1956, 1958, 1959, 1960 i tres en dobles mixtos 1946, 1949, 1956 Participà en el Mundial del 1955 Fou el primer director de l’escola d’entrenadors i també seleccionador…

Formada al Club Oasis, desenvolupà una llarga carrera al Club de 7 a 9 i a l’Ariel El 1955 fou subcampiona de Catalunya individual i el 1959, campiona de dobles mixtos L’any 1962, en els Campionats d’Espanya guanyà els quatre títols possibles individual, dobles femenins, dobles mixtos i equips, amb el Club de 7 a 9 Els anys 1963 i 1964 perdé les finals individuals En desaparèixer el Campionat de Catalunya l’any 1962, es proclamà campiona provincial de Barcelona individual 1967, 1968, 1969, de dobles 1966, 1967, 1969, de mixtos 1964, 1966 i de clubs 1966, 1967, amb el Club de 7 a…

Els incentius es classifiquen en directes, directament lligats a l’eficiència, i indirectes, lligats a aspectes més globals de l’acompliment, per exemple, la qualitat, la responsabilitat, la destinació a l’estranger expatriats, els viatges freqüents, etc Ambdós poden ser monetaris i no monetaris Els monetaris poden ser de grup, basats en els resultats d’un grup i no en els resultats individuals d’organització, que retribueixen tots els treballadors de l’organització segons els seus resultats, i de producció d’unitats, consistents en una compensació addicional concedida en relació…

En la classificació Hornbostel-Sachs, cordòfon de la família de les cítares Considerada la més important de les cítares xineses, consta d’una caixa rectangular amb la tapa harmònica de forma lleugerament convexa El model tradicional té setze cordes de fils de seda actualment de metall, les quals s’afinen per mitjà d’uns petits ponts mòbils individuals Es toca pinçant les cordes amb les ungles d’una mà mentre els dits de l’altra, variant la pressió sobre les cordes, produeixen certs tipus d’ornaments vibrato i d’altres L’evolució i la modernització d’aquest instrument han millorat notablement…

Formada a l’Escola de Belles Arts de Barcelona 1951, continuà els estudis a Roma La seva obra evolucionà des d’un figurativisme delicat basat en un dibuix estilitzat, que emprà en extenses sèries de nadales i illustracions, fins a un simbolisme que combina elements abstractes i signes amb allusions explícites a la realitat Hi predomina sempre el caràcter poètic o allegòric Com a illustradora infantil, destaquen les portades i dibuixos en els primers números de la revista Cavall Fort Feu exposicions individuals —la darrera, el 2014, “Els mons de Roser Agell, Muxart Espai d’Art i Creació…

Format a l’Escola Superior de Belles Arts de Barcelona 1944-48, completà els seus estudis a l’Accademia di Belli Arti e Liceu Artística di Roma i a París 1949-50 L’any 1962 fundà una fàbrica de motllures d’artesania, i a partir del 1972 retornà a l’activitat artística, centrada en l’exploració i invenció de tècniques i processos amb el paper i la cellulosa Entre la seva extensa obra destaca la sèrie Matemàrtica iniciada el 1996 i l’escultura Evocació dels Països Catalans en el Centenari de l'Institut d'Estudis Catalans 1907-2007 2008 Realitzà nombroses exposicions collectives i …