Resultats de la cerca
Es mostren 2347 resultats
hiperventilació
Medicina
Respiració forçada, per augment de la freqüència o de la profunditat dels moviments respiratoris, o per tots dos mecanismes alhora.
Si és persistent, origina una reducció de la tensió de diòxid de carboni que, eventualment, pot originar una alcalosi i, en individus predisposats, desencadenar una crisi epilèptica o de tetània
mataco
Etnologia
Lingüística i sociolingüística
Individu del poble més important del Chaco, que habita entre els rius Bermejo i Pilcomayo, al Paraguai.
La població és d’uns 20 000 individus, obrers de les serradores de fusta, que emigren a Salta i Jujuy Argentina per a la collita de la canya de sucre
rotse
Etnologia
Individu d’un poble d’Àfrica central (anomenat també lozi i barotse) que viu a l’actual república de Zàmbia i al nord de Zimbàbue.
Són fonamentalment pastors i agricultors uns 300000 individus 1960 El 1884 François Coillard hi establí una missió evangèlica que desenvolupà una gran tasca, sobretot en el camp de l’educació
citomegalovirus
Biologia
Nom genèric d’uns virus d’ADN del grup dels herpes virus.
Causen infeccions, en general freqüents i asimptomàtiques A vegades poden ésser greus i generalitzades com en infeccions congènites, o en individus amb les defenses disminuïdes o en pacients de trasplantacions
balti
Etnologia
Individu d’un poble que habita al Caixmir, a la vall principal de l’Indus, entre les muntanyes del Karakoram i el Nānga Parbat.
Els baltis 50 000 individus aproximadament són de tipus físic indoari i de llengua tibetana Llurs activitats principals són l’agricultura i la ramaderia, i pertanyen a la regió musulmana xiïta
rhesus
Biologia
Nom específic del simi del qual se serviren Landsteiner i Wiener per a l’experimentació i descoberta del sistema sanguini Rh.
Injectaren sang del Macacca rhesus —avui Macacca mulatta — a l’orella d’un conill, i hi aparegueren anticossos —anomenats anti-Rh — amb capacitat d’aglutinar la sang de certs individus humans
sakalava
Història
Individu d’un poble malgaix de substrat racial melanoafricà amb alguns trets mongoloides i australoides.
Ocupen la costa occidental de Madagascar i es dediquen a l’agricultura, la ramaderia, la pesca i la recollecció De religió animista, sumen uns 500 000 individus repartits en diversos grups
Mallerenga carbonera
La mallerenga carbonera Parus major tot i essent la més grossa de les mallerengues, no sobrepassa els 14 cm de llargada Té el cap negre, amb galtes blanques i un pitet negre molt característic Noteu a la fotografia, feta al delta del Llobregat, l’habilitat amb què es penja de qualsevol substrat vertical, que comparteix amb la resta de mallerengues, gràcies a l’estructura i la força dels dits Ramon Torres La mallerenga carbonera és una espècie sedentària molt comuna arreu dels Països Catalans, incloses les tres illes grans Des del final de setembre fins als mesos de febrer-març poden arribar…
osteïctis

Peixos osteïctis
© Fototeca.cat-Corel
Ictiologia
Classe de cordats de l’embrancament dels vertebrats que inclou els peixos que posseeixen teixit ossi, en proporció variable, en llur esquelet intern.
Són mandibulats amb suspensió hiostílica, amb la boca en posició normalment terminal Tenen un aparell opercular i branquiòsteg, articulat sobre l’arc hioide, que recobreix les brànquies, les quals tenen una estructura pectiniforme El cos és típicament recobert per escates òssies de natura dèrmica, tot i que hi ha també formes nues que les han perdudes secundàriament Les aletes són sostingudes per elements ossificats, els lepidòtrics, que són escates transformades També és característica d’aquest grup l’adquisició d’un pulmó, que pot funcionar com a tal, desaparèixer, o bé, més…
mostra
Matemàtiques
Porció finita d’una població que és utilitzada per a extrapolar conclusions sobre diverses característiques de la població total.
En general, l’elecció d’una mostra estadística és duta a terme amb bases aleatòries, puix que tots els elements de la població han de gaudir de la mateixa probabilitat de formar part de la mostra, les dimensions de la qual són molt variables i depenen de les característiques pròpies del poblema que estadísticament hom vol estimar En mesurar una característica en una mostra hom obté els valors mostrals o distribució empírica de la mostra, de la qual hom extreu els paràmetres estadístics essencials, és a dir, la mitjana, la variància, la mediana, etc, que són els que permeten d’extreure…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 14
- 15
- 16
- 17
- 18
- 19
- 20
- 21
- 22
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina