Resultats de la cerca
Es mostren 1226 resultats
vall de les Camposines
Vall drenada pel riu Sec, que davalla de Gandesa a Móra d’Ebre, situada al terme de la Fatarella (Terra Alta).
Vora el riu Sec, a l’encreuament de la carretera general de Tarragona a Alcanyís amb les que es dirigeixen a Flix pel coll de les Camposines , damunt la serralada que separa la vall de les Camposines del terme d’Ascó i a la Fatarella hi ha l’important hostal de les Camposines i, a menys d’un km, al nord, l’antiga església de Sant Bartomeu, romànica El terme pertanyia als hospitalers Durant la guerra civil de 1936-39, fou installat prop de l’hostal el comandament de les forces republicanes que participaren en la batalla de l'Ebre des de l’agost fins a l’octubre del 1938
Josep Mateu i Cervera
Disseny i arts gràfiques
Història
Política
Edició
Polític i impressor.
Fou capità de la milícia nacional durant el Trienni Liberal 1820-23 L’any 1839 establí una impremta, on edità periòdics El Cisne , El Mole i La Tribuna , el 1840 La Perla , el 1843, a més d’obres de JMBonilla, Pasqual Pérez i altres Vers el 1848 la impremta passà al seu fill, Josep Mateu i Garín — Madrid 1891, que la continuà fins el 1867, i hi edità La Esmeralda 1847-49, La Ilustración Valenciana 1856-57, El Rubí 1859 i diversos llibres Les seves germanes — Àngela , Desemparats i Francesca — havien installat, vers el 1861, la impremta d' El Avisador Valenciano , on editaren aquest periòdic
Ricard Marín i Llovet
Disseny i arts gràfiques
Pintura
Dibuixant i aquarel·lista.
Llicenciat en dret, no exercí mai d’advocat Sota la influència modernista, publicà excellents dibuixos a El Gato Negro i Hispania Installat a Madrid, aconseguí una gran popularitat com a dibuixant d’escenes taurines, però la seva obra perdé la vitalitat inicial Collaborà a ABC , Madrid Cómico , La Ilustración Española y Americana , Blanco y Negro , La Esfera , entre altres publicacions Creà el setmanari humorístic El Gran Bufón Exposà a París i a Londres Illustrà una notable edició del Quijote , així com obres d’Eugeni d’Ors, Benavente, Martínez Sierra i altres escriptors S'exilià l’any…
Institut-Escola
Centre d’ensenyament creat a Barcelona per la Generalitat de Catalunya el 1932, segons el model de l’Instituto Escuela de Madrid, per a l’estructuració de l’ensenyament secundari.
El dirigí Josep Estalella i fou installat al parc de la Ciutadella El 1933 foren creats els nous instituts Ausiàs Marc i Pi i Margall, dirigits, respectivament, per Joan Ras i Manuel Mateu i Martorell L’Institut-Escola tingué un paper destacat en la formació de professorat, i l’ensenyament impartit —en català— fou sobretot formatiu, davant la tradició informativa anterior Durant la guerra civil, l’Institut-Escola fou traslladat a Sants El 1939 significà la fi de l’Institut-Escola, però la seva línia pedagògica fou continuada en escoles privades creades per alguns dels seus membres Publicà el…
Malcolm Morley
Art
Artista anglès.
Estudià al Royal College of Art de Londres 1955-57 Al principi dels anys seixanta, després d’un període dedicat a l’abstracció i ja installat als Estats Units, el seu treball adoptà un vessant surrealista, en el qual incorporà elements de la publicitat, particularment d’agències de viatges A partir de postals, traslladà a teles de pintura imatges fotogràfiques mitjançant un procediment mecànic ideat per ell Iniciador del fotorealisme als Estats Units, la seva obra fou exposada en galeries i exposicions als Estats Units i a Europa El 1984 rebé el premi Turner Fou membre de l’American Academy…
Museu d’Art Contemporani de Vilafamés

Façana exterior del Museu d’Art Contemporani de Vilafamés
© MVV
Museu
Museu obert al públic el 1972 amb el nom de Museu Popular d’Art Contemporani per dinamitzar la vida cultural de Vilafamés introduint l’estètica contemporània en la vida de la població.
És installat en el palau del Batlle, un edifici gòtic valencià reformat al segle XVIII El museu no compra obres d’art i les seves collecions són formades a base de donacions i dipòsits Des de 2003, el museu rep el nom de Museu d’Art Contemporani “Vicente Aguilera Cerni” en homenatge al crític d’art i fundador No existeix una exposició permanent, tot i que amb l’obra del museu --de més de 500 peces-- hom mostra una introducció històrica a l’art contemporani Hi destaquen les obres de Josep Renau, Ricard Boix, Juli González, Joan Miró, Sempere, Canogar i una àmplia mostra d’artistes valencians…
François Bédos de Celles
Música
Orguener i investigador francès.
Monjo benedictí Construí un orgue que, més tard, fou installat a la catedral de Bordeus El 1759 fou elegit membre de l’Acadèmia de Ciències d’aquesta ciutat i, poc després, de la de París Va ser assessor en la construcció de molts instruments de mitjan segle XVIII Amb tot, és més conegut pels seus escrits, particularment pel seu famós tractat L’art du facteur d’orgues Aquesta obra constitueix una àmplia i molt ben detallada descripció de l’orgue clàssic francès d’aquell segle Ha estat un dels punts de referència cabdal del moviment modern per a la renovació de l’estètica sonora de l’orgue…
escola de Barbizon

El Parc dels lleons a Port-Marly (1872). obra de Jean-Baptiste-Camille Corot
Pintura
Nom amb què es coneix un grup de pintors realistes que treballaren a la localitat de Barbizon i al bosc de Fontainebleau, a l’Illa de França, sota el guiatge de Théodore Rousseau.
Coneguda sobretot per l’anomenada escola de Barbizon , grup de pintors realistes que hi pintaren, sota el guiatge de Théodore Rousseau, installat allà vers el 1835 formaren aquest grup Narcisse Diaz de la Peña, Jean-François Millet, Jules Dupré, Charles Daubigny, Constant Troyon, Charles Jacque i altres, els quals practicaren una pintura paisatgística i animalística, influïda bàsicament pels holandesos del segle XVII, revaloraren la natura pintant-la directament i fugiren del “paisatge històric” oficial Barbizon significà l’evolució del camí obert pel paisatgisme romàntic de…
Sébastien Érard
Música
Constructor francès d’instruments.
Installat a París, gràcies a la seva formació anterior com a constructor de clavicèmbals aviat es convertí en un dels primers fabricants de pianos de França El 1785 fundà la casa Érard Frères, i durant la Revolució Francesa n’obrí una filial a Londres, cosa que li permeté conèixer molt a fons la mecànica anglesa, que ell desenvolupà i perfeccionà en successives innovacions i millores Algunes de les seves patents, com l' agraffe i el double échappement del 1821, han passat a formar part integrant de la mecànica estàndard del piano modern També perfeccionà l’arpa, en la qual introduí el…
Lluís Ferran Pérez Seguí
Hoquei sobre patins
Jugador d’hoquei sobre patins.
Installat a Barcelona des dels set anys, s’inicià als catorze anys en el Creu Roja Als setze anys anà al juvenil del FC Barcelona, des del qual passà al Cercle Barcelonista i al Sagrada Família de Terrassa, i el 1957 tornà al Barça En el club blaugrana hi estigué cinc anys alternant el primer equip amb el reserva i guanyà un Campionat d’Espanya 1958 i un de Catalunya 1960 Després jugà en el Laietà, el Vic i una altra vegada al Sagrada Família de Terrassa Formà part de l’equip de veterans d’hoquei patins del CE Laietà fins als 75 anys
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 14
- 15
- 16
- 17
- 18
- 19
- 20
- 21
- 22
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina