Resultats de la cerca
Es mostren 8709 resultats
guerra Francoprussiana

Mapa de la guerra Francoprussiana
© fototeca.cat
Història
Conflicte armat entre França i Prússia que durà des del juliol del 1870 fins al maig del 1871.
La rivalitat entre ambdós estats fou agreujada per les aspiracions d’un Hohenzollern a la corona espanyola malgrat que aquest renuncià davant les pressions de Napoleó III, la temerària diplomàcia francesa, volent obtenir de Prússia una concessió pública, féu inevitable la ruptura ruptura desitjada, d’altra banda, per Bismarck, puix que la guerra situà Prússia definitivament al capdavant dels estats alemanys El 19 de juliol de 1870 França declarà la guerra Després d’alguns avanços francesos sense importància, es produí l’ofensiva prussiana, comandada per Moltke, el qual, després de derrotar l’…
Auto Moto

Portada del núm. 128 (maig del 1929) de la revista Auto Moto
Biblioteca de l’Esport
Automobilisme
Motociclisme
Publicacions periòdiques
Revista d’automobilisme i motociclisme publicada a Barcelona entre el 1918 i el 1932.
Editada pel Reial Automòbil Club de Catalunya i el Reial Moto Club de Catalunya, oferia informació sobre els reglaments de les competicions, ressenyes de curses i articles de tècnica Es publicà en dues etapes entre el 1918 i el 1929 i entre el gener i el desembre del 1932 En aquesta última etapa es publicà absorbida per la revista del món del motor HP , esdevenint HP Auto Moto , i incorporant el subtítol Revista mensual técnica y deportiva de automovilismo, motociclismo y órgano del Automóvil Club y del Moto Club de Cataluña Editada en castellà, amb unes 36 pàgines i nombroses illustracions…
Joan Josep Ayuso Romero
Futbol americà
Dirigent de futbol americà.
Fou vicepresident de la Federació Catalana de Futbol Americà entre el 1994 i el 2003, assumint-ne la presidència al maig del 2003 Impulsàla Nit del Futbol Americà, cerimònia que premia esportistes i entitats relacionades amb el futbol americà i que celebrà la primera edició a l’estiu del 2009 Impulsà també el futbol flag i presidí el vintè aniversari de la federació 2009
Joan d’Àvila
Literatura
Cristianisme
Asceta, predicador i escriptor castellà.
Jesuïta, fou anomenat l’apòstol d’Andalusia, perquè hi predicà intensament Influí sobre la vocació de Francesc de Borja i fou mestre espiritual de sant Joan de Déu i de Luis de Granada, que escriví la seva biografia Entre els seus escrits ascètics cal destacar Audi, filia, vide 1560 i Epistolario espiritual para todos los estados 1578 Fou beatificat el 1894 i canonitzat el 1970 La seva festa se celebra el 10 de maig
Domingo de la Calzada
Cristianisme
Eremita.
Pastor d’ofici, es relacionà amb els benedictins i posteriorment es retirà al bosc de La Bureba, a La Rioja, on fou ordenat prevere pel cardenal Gregori, bisbe d’Òstia i legat pontifici, el qual acompanyà en els seus viatges, fins a la seva mort 1044 Aleshores tornà a La Bureba, on construí un hospital per als pelegrins a Sant Jaume de Galícia i una calçada, origen del topònim La seva festa se celebra el 12 de maig
Virgilio Barco Vargas
Política
Polític colombià.
Format a la Universitat Nacional de Bogotà i a la de Boston, exercí entre d’altres els càrrecs de ministre de comunicacions, d’obres públiques i d’agricultura, i d’ambaixador a la Gran Bretanya i als EUA Fou president de Colòmbia de 1986 a 1990, any en què les eleccions celebrades el 27 de maig l’obligaren a cedir el càrrec a César Gaviria D’aleshores ençà reprengué la representació del seu país en la Gran Bretanya
Comuna de París
Història
Insurrecció revolucionària haguda a París del 18 de març al 28 de maig de 1871.
S'inicià quan Thiers, nomenat cap del poder executiu per l’assemblea nacional de Bordeus, intentà de desarmar la guàrdia nacional de París assetjada per l’exèrcit prussià de Bismarck, intent en què no reeixí, i hagué de fugir a Versalles deixant la ciutat a les mans d’aquella milícia popular Ultra el comitè central de la guàrdia nacional, els grups revolucionaris de París eren fonamentalment els jacobins, els blanquistes i els obrers internacionalistes aquests, amb proudhonians, partidaris de Varlin i una minoria marxista l’efervescència de la capital després del 4 de setembre de 1870, en…
Lluís Bru Masipo
Futbol
Porter de futbol.
Jugà amb el Futbol Club Internacional 1909-12 El 1913 debutà al Futbol Club Barcelona i fou titular fins a l’arribada de Ricard Zamora, al maig del 1919 Després tornà de nou a l’Internacional, on jugà dues temporades més 1920-22, i es retirà quan l’equip es fusionà amb la UE Sants Guanyà tres Campionats de Catalunya 1916, 1919,1920 i una Copa d’Espanya 1920 Fou titular de la selecció catalana en deu ocasions També destacà en altres esports com l’atletisme fou subcampió d’Espanya en 100 m tanques 1917
Celestí V
Cristianisme
Nom que adoptà Pietro del Morrone en esdevenir papa (1294).
És conegut també com Pere Celestí Dugué vida eremítica a La Maiella Abruços, i al seu voltant es formà l’orde dels celestí A la seva cella del Monte Marone, ja octogenari, rebé la notícia que després d’un disputat conclave de 27 mesos havia estat elegit papa Després de cinc mesos de govern, marcats per la influència de Carles II de Nàpols, renuncià el pontificat Bonifaci VIII l’internà al castell de Fumone, al Laci Fou canonitzat el 1313 La seva festa se celebra el 19 de maig
Felip Neri
Cristianisme
Eclesiàstic italià.
Anomenat d’infant Pippo buono per la seva bondat, es formà en l’ambient dels dominicans de San Marco, i passà després a treballar a Cassino i a Roma 1534, on, per atendre els pelegrins i els convalescents, fundà la Confraternità della Santissima Trinità 1548 El 1551 s’ordenà de sacerdot Mantingué contacte amb promotors de la Reforma, i el 1575 fundà la congregació de preveres de l'Oratori , entre els primers membres de la qual figurà Cesare Baronio Aconsellà al papa que acceptés la reconciliació d’Enric IV de França Fou canonitzat el 1622 La seva festa se celebra el 26 de maig
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 14
- 15
- 16
- 17
- 18
- 19
- 20
- 21
- 22
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina