Resultats de la cerca

Daniel Arap Moi, de 73 anys, pren possessió per cinquena vegada del càrrec de president de Kenya per un mandat de cinc anys Moi, president des del 1978, va ser elegit en les eleccions presidencials i legislatives celebrades la setmana passada La Kanu, el partit de Moi, va rebre el 40,1% dels vots enfront del 31,1% del Partit Democràtic de Mwai Kibaki, que va ser vicepresident de Kenya entre el 1978 i el 1988

El Consell Atlàntic, el màxim òrgan decisori de l’OTAN, aprova a Brusselles que la presència de la Força d’Estabilització SFOR, que acabava el seu mandat el proper 30 de juny, segueixi de manera indefinida a Bòsnia a partir del mes de juliol, amb els mateixos efectius, uns 34000 soldats Després de les eleccions que s’han de celebrar al setembre a les dues entitats polítiques que constitueixen Bòsnia, es replantejarà la continuïtat de la SFOR

Presidí el FC Barcelona 1915-16 i durant el seu mandat es produí la primera gran polèmica amb el Real Madrid l’equip blaugrana es retirà del Campionat d’Espanya en el quart partit de la semifinal acusant l’àrbitre de par-cial i a continuació tota la directiva barcelonista presentà la dimissió Aquella temporada el Barça guanyà el Campionat de Catalunya Anteriorment havia estat tresorer del club i més tard fou president honorari del Club Esportiu Sitgetà

President del Reial Club Deportiu Espanyol 1918-19 Durant el seu mandat, el club acabà en segona posició en el Campionat de Catalunya També destacà com a futbolista internacional amb la selecció de l’Uruguai D’altra banda, el 1918 creà la secció d’atletisme del RCD Espanyol, i el 1919 organitzà el Campionat d’Espanya d’atletisme al camp del mateix club, al carrer de Muntaner Formà part del Consell Superior de la Federació Atlètica Catalana

Entrà a la Unió Ciclista Sabadell com a secretari 1958 i en fou president 1969 Sota el seu mandat arrencà la història del Trofeu Joan Escolà 1969 i es continuà la trajectòria del Campionat de Sabadell competitiu des del 1924 Fou responsable dels Campionats d’Espanya de carretera 1977 Simultàniament collaborà en el muntatge d’arribades de la Setmana Catalana i la Volta a Catalunya a Sabadell Rebé l’escut d’or de la Federació Catalana de Ciclisme

Tot i néixer a l’Argentina, els seus pares eren catalans L’1 de novembre de 1915 fou elegit president del Reial Club Deportiu Espanyol de Barcelona El càrrec li fou renovat el 18 de desembre de 1917, però uns quants mesos més tard deixà la presidència en produir-se una nova renovació de la junta Durant el seu mandat es creà la secció d’atletisme i l’equip de futbol es proclamà campió de Catalunya 1918

L’endemà de l’obertura de la delegació de la Generalitat de Catalunya a Portugal Lisboa, el conseller d’Afers Exteriors, Raül Romeva, anuncia la creació de quatre noves delegacions a Copenhaguen Dinamarca, Ginebra Suïssa, Varsòvia Polònia i Zagreb Croàcia, que s’afegeixen a les vuit ja existents Romeva justifica les delegacions com a mandat legal que emana de l’Estatut, i les presenta com una "necessitat econòmica i sociopolítica" i com una "oportunitat" per al Govern espanyol

L’expresident de Costa d’Ivori, Laurent Gbagbo, nega els càrrecs que se li imputen el darrer any del seu mandat 2010 el primer dia del judici al Tribunal Penal Internacional de la Haia, que es preveu que durarà entre tres i quatre anys Laurent Gbagbo és acusat de crims contra la humanitat en els enfrontaments entre els seus partidaris i els del seu rival en les eleccions, Alassane Ouattara, en els quals van ser assassinades unes 3000 persones

Vinculat a diverses entitats esportives, fou president de la Federació Catalana de Rugbi 1939-74 i vicepresident de la federació internacional des del 1949 Presidí el Club Natació Barcelona, on jugà a rugbi, i durant el seu mandat s’hi construí una piscina d’aigua salada Promogué la candidatura de Barcelona com a seu dels II Jocs Mediterranis Rebé la medalla d’or de la Federació Internacional de Rugbi i la Forjadors de la Història Esportiva de Catalunya 1989

Fill del duc Cèsar II de Guastalla i d’Isabel Orsini Pretengué la successió als ducats de Guastalla, Luzzara i Reggiolo i se n'intitulà duc Casat amb María Inés Manrique de Lara, comtessa de Paredes de Nava, passà al servei de Castella i fou lloctinent de València 1669-75 Durant el seu mandat hagué de prendre disposicions contra els residents francesos al País Valencià, en iniciar-se, amb la guerra de Devolució, la invasió del Principat