Resultats de la cerca

El 1778 fou nomenat organista segons de la catedral de Sevilla, càrrec que exercí fins a la seva mort Gaudí d’una gran fama com a improvisador a l’orgue, al clavecí i a l’incipient piano Compongué unes 170 obres entre música religiosa i peces per a clavecí, de les quals són prou conegudes les Seis sonatas para clave y fortepiano , opus 1, reeditades a Madrid el 1964, d’estil atractiu i virtuosístic i que posen de manifest el seu talent com a instrumentista

Algunes avantguardes musicals, sobretot el futurisme , defensaren una estètica basada en la mecanització Luigi Russolo, autor del manifest futurista L’arte dei rumori 1916, creà, juntament amb F Balilla Pratella, nous instruments intonarumori per a fer concerts de sorolls També Edgar Varèse coadjuvà al bruitisme gràcies a la major presència de la percussió i al tractament percussiu d’instruments temperats com el piano La música concreta continuà utilitzant sorolls manipulats i l’Escola Polonesa contribuí al tractament sorollista mitjançant noves tècniques d’interpretació amb…

Abandonà l’exèrcit 1913-22 i anà a França, on treballà com a miner El 1924 s’uní, a París, al grup anarquista Liberión i després dirigí el periòdic Tiempos Nuevos Participà en la creació de la Federación de Grupos Anarquistas de Lengua Española a França el 1930 dirigí Redención d’Alcoi Per l’abril del 1931 anà a Barcelona i formà part de la redacció de Solidaridad Obrera Signà el manifest dels trenta agost del 1931 i, alineat amb el trentisme, dirigí Cultura Libertaria 1931-33

Tipògraf i posteriorment periodista, fou un dels primers membres a l’Estat espanyol de la Primera Internacional Com a director de “La Emancipación” el 1872 publicà per primera vegada a l’Estat espanyol el Manifest del Partit Comunista Abandonà el bakuninisme i, amb Pablo Iglesias i els germans Mora, fundà la Nueva Federación Madrileña Exiliat a Londres 1874, es relacionà amb Engels i Marx, del qual traduí al castellà 1891 Das Elend der Philosophie ‘Misèria de la filosofia’, 1847 Fou amic de Lafargue i de Jules Guesde

Passà a Espanya 1761 Estudià teologia a Valladolid Exiliat per Godoy al País Basc 1798, fou director del seminari patriòtic de Bergara En envair Napoleó la península Ibèrica formà part de la Junta Central i fou membre de la primera regència del regne 1810 Defensor aferrissat dels drets de Ferran VII, dissolta la regència publicà un manifest contra les Corts de Cadis Exiliat a Anglaterra, tornà en ésser entronitzat el partit absolutista 1814 Ferran VII el féu ministre d’ultramar i posteriorment conseller d’estat

Introductor de la vacuna al Perú, fundà l’amfiteatre anatòmic de Lima i l’escola de medicina de San Fernando Partidari de la independència, la defensà en un manifest el 1812 Fou nomenat diputat a les Corts de Cadis 1821 Altre cop al Perú, després de l’alliberament ocupà càrrecs importants i fou president del consell de ministres 1826-27 Escriví una Guía política, eclesiástica y militar del virreinato del Perú 1793-97 i algunes obres científiques Fou també redactor d' El Mercurio Peruano 1791-95

El 1915 creà la revista L’Élan , on exposà els principis sobre allò que ell anomenà el purisme en pintura El 1918 publicà, juntament amb Le Corbusier, Après le cubisme , manifest purista, les idees del qual desenvoluparen ambdós posteriorment en la revista L’Esprit Nouveau 1921-25 Installat a Nova York 1938, establí amb gran èxit l’Ozenfant School of Fine Arts Cal esmentar la seva àmplia composició Vida 1931-38, Musée Nationale d’Art Moderne, París Com a teòric, cal esmentar-ne, sobretot, Art 1927

Formada a l’Escola de Belles Arts de Sant Jordi de Barcelona 1942-48 Participà en diversos Salons d’Octubre barcelonins Exposà particularment a Barcelona, Madrid i Nova York, entre altres ciutats Membre del Cercle Maillol fou sòcia fundadora del grup Lais Fou signant del Manifest Negre, intent de rellançar l’avantguarda en la primera postguerra La seva obra, d’un figurativisme estilitzat, ha estat relacionada amb Modigliani Fou organitzadora de les Biennals Hispanoamericanes i sòcia de mèrit i d’honor del Reial Cercle Artístic de Barcelona

Els primers símptomes d’aquesta crisi es troben implícits en figures com Cézanne i en certs aspectes de l’impressionisme Monet, Debussy, etc o del simbolisme Rimbaud, Lautréamont, Jarry i adquirí la plenitud del seu desenvolupament a partir de la Primera Guerra Mundial 1914-18 Els aspectes més notables d’aquesta crisi foren rebuig dels esquemes de cultura elaborats per la burgesia Belle Époque intent de destruir l’art tal com era entès tradicionalment recerca constant de noves formes d’expressió i d’assimilació de les altres cultures allunyades, geogràficament o temporalment inconformisme…

Adoptà una gran part de les idees de Marx, recollides al manifest fundacional, on hom afirmava que l’emancipació dels treballadors només podia ésser obra d’aquests mateixos i es pronunciava per la collectivització dels mitjans de producció Era organitzada en federacions locals i regionals i un Consell general Celebrà congressos a Ginebra 1866, Lausana 1867, Brusselles 1868 i Basilea 1869 La derrota de la Comuna de París aguditzà la polèmica entre els seguidors de Bakunin i els de Marx, i la Internacional s’escindí al congrés de la Haia del 1872 Els partidaris de Marx celebraren…