Resultats de la cerca

La segona muller de l’emperador, Agripina , el feu desheretar a favor d’un fill del seu primer matrimoni, Luci Domici Ahenobarb, que esdevingué l’emperador Neró Una vegada al tron, aquest el feu emmetzinar per tal d’assegurar-se la possessió de l’imperi

Alfons I renuncià a les places castellanes que posseïa pel seu matrimoni amb Urraca de Castella i al títol imperial heretat d’Alfons VI i reconegué el dret hereditari d’Alfons VII, en canvi de recuperar les places ocupades pels castellans a la Rioja

Passà per matrimoni 1729 als Azlor de Aragón, comtes de Guara i després ducs de Vilafermosa La grandesa d’Espanya fou annexada el 1857 a l’onzè titular José Antonio Zapata de Calatayud òlim Azlor de Aragón y Fernández de Córdoba, mort el 1893

Seguí la carrera política i ocupà el càrrec de gran pensionari 1636-52 Escriví poesia moralitzadora de llenguatge planer Emblemata 1618, Houwelyck ‘Matrimoni’, 1625, 's Werelts begin, midden, eynde, besloten in den Trouringh ‘Inici, meitat i final del món, tancats dins una aliança’, 1637, etc

De família camperola, òrfena el 1471, visqué aleshores amb els seus parents a Còrdova, on conegué Colom 1487, del qual tingué un fill, Hernando Colón el seu matrimoni no ha estat demostrat, però l’almirall l’encomanà en el testament al seu fill legítim, Diego

El 1392 fou concedida a Guerau de Queralt Tornada a la corona 1396, fou atorgada el 1397 a Jaume de Prades, almirall de Sicília la seva filla Violant l’aportà en matrimoni als Cabrera, comtes de Mòdica El 1646 fou venuda als Amato, ducs d’Asti

Arribà a la península Ibèrica 1835 amb d’altres soldats britànics Collaborà amb els isabelins durant la primera guerra Carlina Comandant 1839 i coronel 1854, lluità a la campanya del Marroc 1859-60 i collaborà en la restauració borbònica Tingué, per matrimoni, el marquesat de San José

Del seu matrimoni amb Andròmaca nasqué Astíanax Morí lluitant contra Aquilles, el seu rival, que volia venjar la mort de Patrocle Ha simbolitzat sempre l’ideal de l’heroi pietós, ple de generositat i valentia en la defensa dels déus, dels pares i de la pàtria

Marí de jove, fou tenor d’òpera i fabricant Escriví una vintena d’obres teatrals festives i intranscendents, entre les quals ressalten Món de mones 1871, Lo més tonto la pega 1875, Lo capità Manaia 1876, Un matrimoni gelós 1887 i Efectes d’una Exposició 1889

Mestre en arts i medicina És autor, juntament amb Andreu Martí Pineda i Jaume Siurana , de l’obra humorística Procés o disputa de viudes i donzelles , publicada a València el 1561, debat sobre quines són més aptes per al matrimoni, si les unes o les altres