Resultats de la cerca

Oficial d’infanteria a 19 anys, fou director de l’escola militar 1960-62 Ascendit a general 1973 i a comandant en cap de l’exèrcit 1975, derrocà María Estela Martínez de Perón 1976 i assumí, com a cap de la junta militar, la presidència de la república Instaurà una dictadura i dissolgué el parlament, els partits i els sindicats obrers, i inicià una duríssima repressió contra els opositors El 1978 deixà el càrrec de comandant en cap de l’exèrcit, i el 1981 fou rellevat del de president de la república pel general Roberto Eduardo Viola Restaurada la democràcia a l’…

Durant la Segona República fou director general de la Guàrdia Civil El 18 de juliol de 1936 secundà l’aixecament militar Presidí la Junta de Defensa, com a general més antic, fins al nomenament 1 d’octubre del general Franco com a cap de l’estat i generalíssim

Afiliat al partit conservador, fou diputat per Utrera el 1878, el 1884 i el 1898 Ascendí a tinent general 1898 i fou capità general d’Andalusia i cap de la casa militar del rei Fou capità general de Catalunya 1899-1901 i 1903-05, on reprimí l’anarquisme

Al descontentament per la política social de la República, s’afegí la decepció per part del proletariat rural davant la llei de bases de la Reforma Agrària 1932 El mateix gener del 1933 hi hagué incidents i vagues en diversos indrets del Principat, del País Valencià, d’Aragó i d’Andalusia al poble de Casas Viejas, de règim latifundista i amb un predomini absolut de la CNT entre els bracers uns 500, el dia 11 hi fou declarat el comunisme llibertari i hom intentà d’assetjar la caserna de la guàrdia civil Els revoltats foren aviat dispersats per la mateixa guàrdia civil, reforçada per un grup de…

Lluità amb els Cent Mil Fills de Sant Lluís 1823, i el 1831 passà a Algèria, on es destacà repetidament i fou ascendit Ascendit a general de brigada per Napoleó III 1852, assolí el grau de comanador de la Légion d’Honneur i fou governador militar de la província de Constantina 1858-59

Fill de l’advocat Jaume Vilardaga i Sastre Durant la primera guerra Carlina, lluità amb les tropes liberals, i fou successivament comandant militar de Balsareny, de Súria i de Navarcles i fiscal militar de Manresa Després de la guerra fou batlle de Berga, on es distingí durant el còlera de l’any 1854 Fou pare de l’historiador i advocat Jacint Vilardaga i Cañellas

El 1864 ingressà en l’acadèmia militar d’enginyers Lluità a la tercera guerra Carlina i fou ferit a la Seu d’Urgell Professor de matemàtiques, assolí que les seves obres Trigonometría 1881 i Geometría 1884 fossin declarades llibres de text a les acadèmies militars La darrera assolí vint-i-dues edicions entre el 1884 i el 1951

Anà a Cuba com a oficial d’estat major 1864-74 De retorn, lluità contra els carlins al Principat i al País Basc, i ascendí a brigadier Governador militar del castell de Montjuïc, resultà ferit en l’atemptat contra Martínez Campos a Barcelona 1893 Reprimí la vaga general del març del 1908 Fou capità general de València 1910

Fou capità de la coronela de Barcelona durant el setge francès del 1697 Durant la guerra de Successió lluità com a capità de cavalleria El 1713 es negà a ésser evacuat i formà part de l’expedició del diputat militar Berenguer, per a aplegar forces contra els Borbó Hagué de refugiar-se a Cardona Deixà alguns escrits de tema religiós

Comte de Casa Sarria Lluità contra els francesos a la Guerra Gran i participà en les guerres contra Portugal 1801 i contra Napoleó 1808-14 Assolí el grau de tinent general Escriví obres teòriques de tema militar, com Memorias de artillería sobre un mecanismo para cargar los cañones 1830 i Memoria sobre un sistema de puntería 1863, molt consultades al s XIX