Resultats de la cerca

Començà conreant temes mitològics i històrics Ariadna abandonada Museu Fabre, Montpeller Destacà, però, amb aquells quadres que en un to sentimental i tendre capten gent pobra i adolorida, els quals constitueixen la major part de la seva obra Nens abandonats, La família desgraciada Musée du Louvre

Llicenciat en lletres a la Universitat de Montpeller, on exercí de professor Present en nombroses iniciatives de signe catalanista a la Catalunya del Nord, collaborà a Sant Joan i Barres , Serra d’Or , La Falç  i L’Indépendant El 1974 publicà un Diccionari bàsic francès-català

Format a Amsterdam, arribà a París el 1721, on esdevingué amic i collaborador de Chardin S'especialitzà en el retrat burgès, gènere del qual arribà a ésser un mestre destacat Hom conserva obres seves al Musée du Louvre, al Rijksmuseum d’Amsterdam, a Montpeller i a Versalles

Era filla de Ramon Berenguer V, comte de Provença En casar-se 1234, no fou feta hereva de Provença El 1258 Jaume I li féu donació dels seus eventuals drets sobre el territori de Provença, llevat de Montpeller i la seva senyoria, en un apèndix al tractat de Corbeil

Equivalia a 10 canes de Montpeller, o sia 19,965m, i duia marcades les canes amb nusos o senyals La perxacana quadrada , emprada com a mesura de superfície, equivalia a 1/16 de l’aiminada a Elna i al Vallespir i a 1/15 al Rosselló, i a 1/9 del jornal a la Cerdanya

Destinat a l’ensenyament del cant litúrgic i de la música religiosa, incorporà aviat la música profana en el seu programa i es convertí en una escola superior de música El 1905 obrí una filial a Montpeller Publicà La Tribune de Saint Gervais , que influí notablement a Catalunya

Estudià filosofia i lletres a Montpeller i a Tolosa de Llenguadoc Fou un dels fundadors de la revista Ruscino de Perpinyà Autor, entre altres obres, de La voie romaine du Roussillon 1890, Le passage de Perthus 1908, Les trophées de Pompejus 1909 i Le dernier roi de Majorque 1909

Professor a Montpeller i a París, dedicà la major part del seu treball a l’estudi del misticisme Són obres seves Essai sur le mysticisme spéculatif en Allemagne au XIVe siècle 1900, Histoire et psychologie du mysticisme Les grands mystiques chrétiens 1908 i La Religion et la Foi 1922

Estudià a Perpinyà i a la facultat de dret de Montpeller Quatre vegades campió d’esgrima a Lisboa 1947, al Caire 1949, a Brusselles 1953 i a Luxemburg 1954 Obtingué medalla d’argent als jocs olímpics de Londres 1948 i d’or als de Hèlsinki 1952 i de Melbourne 1956

Fill segon de Jaume Salvador i Pedrol  i germà de Joan Salvador Baró de la Bleda per un casament amb la seva neboda Maria Antònia Salvador i de Benages, filla de Joan Estudià a Montpeller El 1725 herboritzà a Menorca Millorà les installacions del gabinet familiar d’història natural i d’objectes diversos