Resultats de la cerca
Es mostren 563 resultats
Alcántara
El pont d’Alcántara, pont romà del segle I dC sobre el riu Tajo, al municipi del mateix nom, a la província de Càceres, Extremadura
© B. Llebaria
Municipi
Municipi de la província de Càceres, Extremadura, vora la confluència de l’Alagón i el Tajo.
Conreu de cereals i d’oliveres Bestiar porquí Mines d’estany Al seu terme hi ha el gran pont d’Alcántara , romà s I dC de sis arcs, sobre el Tajo, de 194 m de longitud i 71 m d’alçada màxima És un dels ponts romans més grans i més ben conservats La vila, a l’edat mitjana, fou definitivament reconquerida als musulmans el 1212 per Alfons IX de Castella El 1479 s’hi celebraren les anomenades vistes d’Alcántara entre Isabel I de Castella i la seva tia Beatriu, duquessa de Viseo, cunyada d’Alfons V de Portugal, preliminars del tractat d’Alcáçovas El convent de Sant Benet, casal de l’orde d'…
Samuel Rubio Calzón
Música
Musicòleg lleonès.
Estudià filosofia i teologia Passà llargues temporades en monestirs benedictins, com ara el de Montserrat, Santo Domingo de Silos o Solesmes, per estudiar cant i paleografia gregoriana Posteriorment estudià música sacra i musicologia a l’Istituto Pontificio di Musica Sacra a Roma 1952-55 i es doctorà el 1967 sota la guia d’Higini Anglès Fou mestre de capella i organista del monestir d’El Escorial en 1939-59 i en 1971-72, i a partir d’aquest darrer any ensenyà musicologia al Conservatori de Madrid Centrà la seva recerca en els moments més importants de la història de la música espanyola Feu…
Diego Fernández
Música
Cantor i mestre de capella de probable origen andalús.
Clergue de la diocèsi de Màlaga Succeí Juan de Valdolivos com a mestre de capella de la catedral de Màlaga Es mantingué actiu a la seu de Màlaga en 1507-51 i hi exercí diversos càrrecs musicals, entre d’altres el de capellán contralto 1513 L’any 1537 veié rebutjada la seva decisió de preparar només sis chanzonetas per a la missa de la nit de Nadal i el capítol catedralici li exigí que en compongués nou En canvi, però, en atenció a la seva edat avançada li permeteren tenir un mestre substitut per a ensenyar els nens del cor de la seu El seu successor com a mestre de capella fou Cristóbal de…
Funeral d’estat per a Fidel Castro
A l’Havana té lloc el funeral d’estat dedicat a Fidel Castro, el líder de la Revolució Cubana, el règim comunista instaurat per ell el 1959 i al capdavant del qual va estar fins el 2006, quan va delegar els poders al seu germà Raúl En la cerimònia multitudinària que se celebra a l’Havana, hi assisteixen sobretot líders de l’esquerra llatinoamericana com Evo Morales Bolívia, Rafael Correa Equador o Nicolás Maduro Veneçuela i els presidents de Sud-àfrica i Mèxic, entre d’altres L’únic president o cap de govern europeu que hi és present és Alexis Tsipras Grècia, i Espanya és…
Ricard Adalid i Blach
Cinematografia
Actor de cinema.
En acabar la Guerra Civil Espanyola s’exilià a Mèxic Esdevinguè un actor secundari força actiu i molt versàtil Debutà a El cementerio de las àguilas 1938, del cineasta Luis Lezama D’entre els films més interessants de la seva trajectòria, cal esmentar Yolanda 1942, dels cineastes Manuel Reachi i Dudley Murphy Hipólito el de Santa 1949, de F de Fuentes La malcasada 1950, de José Díaz Morales Amor perdido 1950, de M Morayta María Cristina 1951, de R Pereda Los tres amores de Lola 1955, de René Cardona Locos peligrosos 1957, de F Cortés Café Colón 1958, de Benito Alazraki el film…
,
Gutierre Fernández Hidalgo
Música
Compositor andalús.
Arribà a Bogotà vers el 1573 i ocupà el càrrec de mestre de capella de la catedral fins el 1585 També fou mestre de música al seminari conciliar de San Luis, institució de la qual arribà a ser nomenat rector A causa d’una vaga de seminaristes en aquest centre deixà el càrrec i l’any 1588 es traslladà a Quito, i més tard, a Perú i Bolívia, on ocupà diversos llocs com a mestre de capella, especialment a Cuzco i la Plata A la catedral de Santafé de Bogotà es conserven vint-i-dues composicions religioses d’aquest autor, principalment càntics i salms a quatre veus Moltes d’aquestes obres tingueren…
Jacint Bosch i Vilà
Historiografia catalana
Arabista.
Vida i obra Sota el magisteri de Josep M Millàs i Vallicrosa cursà estudis de filologia semítica a la Universitat de Barcelona, i posteriorment es doctorà a Madrid 1956, amb la tutela del professor Emilio García Gómez Exercí la docència en llengua i literatura àrabs a les universitats de Barcelona, Saragossa i Granada, i fundà les revistes Cuadernos de Historia del Islam 1967 i Andalucía islámica 1980 Així mateix, fou soci fundador de l’Associació d’Orientalistes Espanyols 1962 Entre les seves obres cal destacar Los Almorávides 1956, Albarracín musulmán 1959 i Historia de Sevilla La Sevilla…
Josep Maria Torres i Belda
Historiografia catalana
Historiador.
Es llicencià en dret 1857, i el 1864 aconseguí el títol d’arxiver bibliotecari Fou bibliotecari de l’Institut de Castelló i, des del 1862 fins a la seva mort, de la UV, on inicià la catalogació del seu fons 1883-84 Succeí a Vicent Boix en el títol de cronista oficial de la ciutat de València 1880-84 Interessat per la història i per la bibliografia, escriví Memoria sobre la introducción de la imprenta en València , que li valgué el premi de l’Ateneu Mercantil d’aquesta ciutat el 1874 L’esborrany d’aquesta obra l’original s’ha perdut fou utilitzat després per Serrano i Morales…
Guzmán el Bueno
Cinematografia
Pel·lícula del 1909; ficció de 17 min., dirigida per Enric Giménez i Lloberas [dir. art.], Fructuós Gelabert i Badiella [dir. tèc.].
Fitxa tècnica PRODUCCIÓ Films Barcelona Empresa Diorama Barcelona ARGUMENT La novella homònima 1857 d’Antonio Gil de Zárate GUIÓ I FOTOGRAFIA FGelabert blanc i negre, normal AMBIENTACIÓ / DECORACIÓ Joan Morales INTERPRETACIÓ Enric Giménez Guzmán, Margarida Xirgu la muller de Guzmán, Enric Guitart, Joaquim Carrasco, Ferran Bozzo, Miquel Ortín Sinopsi L’infant Don Juan segresta el fill d’Alfonso Pérez de Guzmán, dit el Bo i governador de Tarifa, per tal de forçar la rendició d’aquest El governador respon que si tingués cinc fills més donaria la vida de tots ells abans de…
Francesc Guerau
Literatura catalana
Cristianisme
Escriptor religiós.
Jesuïta 1655, fou censor del Sant Ofici i catedràtic de teologia i rector dels collegis de Barcelona, Urgell, Palma i Saragossa Predicador famós, publicà una dotzena d’obres molt divulgades, entre les quals cal remarcar El sabio instruido de la naturaleza , en tres parts Barcelona 1675, 1681 i 1700, i El sabio instruido de la gracia, en varias máximas o ideas evangélicas, políticas y morales 2 vol Madrid 1671, ambdues amb nombroses reedicions La primera està dividida en màximes, cadascuna amb el seu emblema, amb illustració i un breu text narratiu d’on extreu el contingut moral…
,
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 14
- 15
- 16
- 17
- 18
- 19
- 20
- 21
- 22
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina