Resultats de la cerca

Elegit almirall pels bucaners 1666, dirigí una expedició 1668 que destruí Puerto Príncipe Camagüey i Porto Bello, i una altra 1670 que ocupà el fort de Chagres, travessà l’istme i s’apoderà de la ciutat de Panamà, d’on es retirà amb un botí abundant Carles II d’Anglaterra el féu cavaller sir i el nomenà lloctinent general de Jamaica 1674, càrrec del qual fou desposseït 1683 per abús de poder

Fou un dels membres principals del consell reial de Jaume I de Catalunya-Aragó Assistí a les conquestes de València 1238 i de Xàtiva 1244 i al signament del tractat d’Almirra 1244 Fou jutge en la disputa entre Jaume I i l’infant Alfons, juntament amb uns altres nobles El 1257 Jaume I el nomenà procurador reial del Regne de València Contribuí econòmicament a la frustrada expedició de Jaume I a Terra Santa 1269

Els seus membres, que prenien noms pastorals i eren presidits per un custodi general, electiu, propugnaren un retorn, que fou lent i artificiós, a la natura i a la simplicitat i conrearen, durant el s XVIII, una poesia fàcil, elegant i optimista La societat, que s’estengué per Itàlia i nomenà àrcades escriptors estrangers, entre els quals alguns de catalans, sobrevisqué fins al s XIX, i el 1925 fou transformada en l’Accademia Letteraria Italiana

Tercer marquès de Castelldosrius i baró de Santa Pau Fill de Manuel de Sentmenat-Oms de Santapau i de Lanuza Succeí el seu germà Fèlix Passà al Perú amb el seu pare, que el nomenà capità de les seves guàrdies d’alabarders 1707-10 Tornà a Espanya el 1734 i fou destinat a Ceuta fins el 1737 En morir era mariscal de camp, grau que assolí el 1747, i fill illustre de Mallorca

Filla del comte Ramon Berenguer I, que la nomenà hereva, en substitució dels altres fills Ramon i Berenguer, i la posà sota la tutela de Guerau Alemany de Cervelló Fou casada amb el comte Guillem I de Cerdanya, de qui fou la tercera muller, i morí bastant abans que ell El 1085, amb el seu marit, li fou confiada pels magnats barcelonins la tutoria del seu nebot, fill de Ramon Berenguer II

Estudià lleis a Cervera i fou advocat de l’Audiència de Barcelona 1793 Estudià taquigrafia a Madrid amb Fde PMartí i Móra, i en tornar a Barcelona 1804 proposà a la Junta de Comerç de Barcelona la creació d’una escola de taquigrafia La Junta acceptà i en obrir-la 1805 l’en nomenà director Interromput l’ensenyament durant la guerra del Francès, el reprengué el 1814 Publicà un Compendio de taquigrafía española 1831

Lluità a la Primera Guerra Mundial General 1939, participà en les campanyes de Polònia 1939 i França 1940, com a cap d’estat major de Reichenau Destinat a la de Rússia 1941, el 1942 atacà Stalingrad encerclat pels russos, hi resistí fins el 31 de gener de 1943 —el mateix dia Hitler el nomenà mariscal— Testimoni al procés de Nuremberg, el 1953 fou alliberat pels russos i s’establí a l’Alemanya oriental

Procurà de mantenir-se neutral en les lluites territorials italianes, tot i que desautoritzà la política irenista de Carles V i els seus colloquis de religió amb els luterans Nomenà una comissió cardenalícia per a la reforma de la Cúria, afavorí els ordes reformats —aprovà la Companyia de Jesús—, i convocà el concili de Trento 1545 Confià a Miquel Àngel la decoració de la Capella Sixtina i erigí la Universitat de Messina 1548

A partir dels anys trenta residí a Barcelona El 1937 fou nomenat director de l’Escola Oficial de Nàutica i delegat de la Generalitat per a les institucions marítimes Participà en la fundació del Museu Marítim de Catalunya, del qual fou nomenat director, encara que no n'exercí El mateix any, la Generalitat el nomenà comandant del vaixell escola President Macià Després de la guerra civil es dedicà a l’ensenyament privat

Fill de Guillem II i germà de Guillem III, senyors de la baronia de Bellpuig Urgell, fou canonge de Lleida, Urgell i Vic Estudià dret a Bolonya, on Innocenci IV el nomenà capellà pontifici La seva tasca episcopal sobresortí per les reformes i reconstruccions que dugué a terme, així com per la recopilació de les rúbriques en ús a Vic S'enfrontà amb el rei i altres senyors en defensa dels seus drets episcopals