Resultats de la cerca
Es mostren 1474 resultats
Guillem Albert
Història
Cònsol de Perpinyà el 1325.
Partidari del projecte de Pere III de Catalunya-Aragó d’incorporació dels territoris de Jaume III de Mallorca, fou empresonat per aquest Ocupada l’illa pel rei Pere el 1343, fou alliberat Participà l’any següent en la campanya del Rosselló com a conseller del rei Pere Intervingué en les deliberacions sobre la capitulació de Cotlliure 1344 i de Perpinyà 1345 Pere III el nomenà batlle d’aquesta vila, un cop conquerida
Galceran Albert
Cristianisme
Bisbe d’Elna.
Fou monjo a Ripoll, d’on passà a ésser prior de Santa Maria de Meià L’any 1429, el legat pontifici, Pere de Foix, el nomenà bisbe de Mallorca, però el papa anullà el nomenament, conferint-lo a Gil Sanxis Munyós, que acabava de renunciar al títol papal de Climent VIII Galceran es negà a acceptar l’anullació fins que el 1431 el rei aconseguí per a ell la seu d’Elna
Pedro Agustín Girón y de las Casas
Història
Militar
Militar castellà.
Marquès de Las Amarillas Inicià la carrera militar a Catalunya, durant la Guerra Gran Lluità contra Napoleó i es destacà a Bailèn 1808 Marginat per Ferran VII pel seu liberalisme, fou ministre de la guerra 1820-21 durant el trienni constitucional El 1832 Ferran VII el nomenà capità general de Granada, i després membre del consell de regència 1833 Fou ministre de la guerra 1835, i fou creat duc d’Ahumada Escriví unes memòries
Frederic August I de Saxònia
Història
Elector (Frederic August III de Saxònia, 1763-1806) i primer rei de Saxònia (1806-27).
Fill de l’elector Frederic Cristià I Pressionat per Prússia, lluità contra Àustria 1777-79 i França 1792-96 i 1806 Aliat de França durant l’Imperi, Napoleó I el nomenà rei 1806 i, el 1813, li atorgà el ducat de Varsòvia Fou fet presoner a Leipzig 1813 i el congrés de Viena donà un terç de Saxònia a Prússia i el ducat de Varsòvia a Rússia El 1815 recuperà el tron
Ercole Consalvi

Ercole Consalvi
© Fototeca.cat
Història
Cristianisme
Cardenal i estadista italià.
Entrà a la cúria romana el 1783 Com a secretari del conclave de Venècia 1799 afavorí l’elecció de Pius VII, que el nomenà cardenal i secretari d’estat 1800 Enemistat amb Napoleó, l’any 1806 dimití i fou confinat a París 1809 i a Reims 1810-13 Representà la Santa Seu al Congrés de Viena 1814-15 i tornà al seu càrrec fins el 1823 És autor de l’edicte Motu Proprio
Juan Bautista de Erro y Azpiroz
Història
Política
Polític i erudit basc.
Fou sotsdelegat de correus i intendent de Catalunya 1816-18 i sotsdelegat de loteria a Barcelona 1819-20 Formà part del govern absolutista provisional el 1823, i el 1833 s’exilià i passà al servei dels carlins el pretendent Carles el nomenà ministre universal 1836, però en fou exonerat el mateix any després del conveni de Bergara 1839, s’exilià a França És autor d’estudis sobre la llengua basca mancats de rigor científica
Guillaume Dubois
Història
Política
Polític i cardenal francès.
Fou preceptor del duc Felip d’Orleans, que, en encarregar-se de la regència de Lluís XV, el nomenà primer ministre 1715-23 Orientà França cap a l’amistat amb Anglaterra i els Països Baixos i l’Imperi formant la Quàdruple Aliança 1718, a fi de frenar les pretensions expansives de Felip V a Itàlia França envaí Espanya després de descobrir Dubois la conspiració de Cellamare Morí durant les negociacions de pau a Cambrai
Fernando Arranz Casaus
Història
Capità de la marina mercant (1926).
A partir dels anys trenta residí a Barcelona El 1937 fou nomenat director de l’Escola Oficial de Nàutica i delegat de la Generalitat per a les institucions marítimes Participà en la fundació del Museu Marítim de Catalunya, del qual fou nomenat director, encara que no n'exercí El mateix any, la Generalitat el nomenà comandant del vaixell escola President Macià Després de la guerra civil es dedicà a l’ensenyament privat
Ramon d’Anglesola
Cristianisme
Bisbe de Vic (1264-98).
Fill de Guillem II i germà de Guillem III, senyors de la baronia de Bellpuig Urgell, fou canonge de Lleida, Urgell i Vic Estudià dret a Bolonya, on Innocenci IV el nomenà capellà pontifici La seva tasca episcopal sobresortí per les reformes i reconstruccions que dugué a terme, així com per la recopilació de les rúbriques en ús a Vic S'enfrontà amb el rei i altres senyors en defensa dels seus drets episcopals
taules Rudolfines
Astronomia
Taules astronòmiques elaborades per J. Kepler i publicades amb el nom de Tabulae rudolphinae (1627), en honor de l’emperador Rodolf II, que el nomenà astrònom reial.
Aquestes taules, que assimilaren totalment els plantejaments de Copèrnic, substituïren totes les taules anteriors emprades a partir de l’edat mitjana —entre les quals les alfonsines i les de Pere III de Catalunya— i foren emprades durant aproximadament un segle Ultra la posició dels planetes, les taules rudolfines contenien taules d’índexs de refracció i de logaritmes i un catàleg, elaborat a partir de les observacions de Tycho Brahe, de 1005 estels
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 14
- 15
- 16
- 17
- 18
- 19
- 20
- 21
- 22
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina