Resultats de la cerca
Es mostren 991 resultats
Carles I Robert d’Hongria
Història
Rei d’Hongria (1308-1342).
Fill de Carles Martell de Nàpols , sobirà nominal d’Hongria, en fou reconegut rei per la dieta hongaresa 1308 i coronat 1310 Sotmeté la noblesa per les armes Rozgony, 1312 Debrecen, 1317 reorganitzà l’exèrcit i la jurisdicció impulsà la indústria minera i el comerç i concedí nous privilegis a les ciutats Casat amb Elisabet, germana de Casimir III de Polònia, assegurà a llur fill Lluís la successió de Polònia Reivindicà la corona de Nàpols contra el seu oncle Robert I fou acordat el matrimoni de la neta i hereva d’aquest, Joana, amb Andreu, fill de Carles Robert
Miquel II d’Epir
Història
Dèspota d’Epir (1214 i 1230-71).
Fill illegítim de Miquel I, a la mort d’aquest 1214 li prengué el poder el seu oncle Teodor I, però el recuperà el 1230 Conquerí part de la Tessàlia i l’illa de Corfú, però en voler ocupar Tessalònica fou vençut per l’emperador Joan III de Nicea i per l’emperador Miquel VIII de Bizanci a Paflagònia 1259, per la qual cosa perdé les conquestes de Macedònia Casà les seves filles Helena i Anna amb el rei Manfred I de Sicília i amb el príncep Guillem II d'Acaia , respectivament El succeí el seu fill Nicèfor I
Maria II de Portugal
Història
Reina de Portugal (1826-53).
Filla del rei Pere IV Pere I del Brasil i de l’arxiduquessa Leopoldina d’Àustria Heretà la corona portuguesa per mort del seu avi Joan VI i renúncia del seu pare Durant la minoritat de Maria, el seu oncle i regent, l’infant Miquel, l’apartà del poder i intentà de desposseir-la, fins que, amb el concurs de les potències principals, fou enviat a l’exili convenció d’Évora, 1834 El seu regnat es caracteritza per continues convulsions polítiques revolució del setembre del 1836, revolució cartista del 1842…
Antoni Joan i Centelles
Història
Primer marquès de Centelles (1666), fill de Gaspar Joan i Escrivà.
Estudià lleis a Salamanca, on després fou catedràtic de jurisprudència Fou jutge criminal i civil de l’audiència de València Prengué l’hàbit de Calatrava Havent passat a Nàpols, fou regent del Consell Collateral, lloctinent de la Cambra de la Sumària i després gran canceller de l’estat de Milà i advocat fiscal del Consell d’Itàlia És autor de diversos escrits jurídics lligats als seus càrrecs napolitans i d’un recull d’elogis dedicat al seu oncle Honorat Joan i Escrivà Elogios del ilustrísimo varón don Honorato Juan sacado de varios autores , València 1649 i 1654
Ferran Tarragó i Corcelles
Escultura
Escultor.
Nebot i deixeble de Manuel Corcelles i Saurí Després de fer l’aprenentatge amb el seu oncle se n’anà a Barcelona Fou deixeble de Vallmitjana i, a Madrid, de Josep Piquer, on exposà el 1860, i hi fou premiada la seva escultura Jeremies L’any següent li fou concedida l’Encomienda de Carles III pels seus treballs de restauració en una basílica de Segòvia També treballà a la catedral de Salamanca Esculpí dues imatges religioses per als EUA Pels mèrits adquirits Amadeu I el nomenà escultor de la cambra reial Fou mestre d’Aniceto Marinas, el qual adquirí el seu obrador
Lluís Orduna i Echevarría
Teatre
Actor i director escènic.
Principalment actor genèric, actuà en diverses companyies a Barcelona A la postguerra actuà a l’Amèrica Llatina i pertangué a la companyia del teatre Romea de Barcelona, on tingué èxits remarcables amb L’auca del senyor Esteve 1956 i amb obres de JMde Sagarra L’alcova vermella, El pobre d’esperit i els altres , de Carles Soldevila Els milions de l’oncle , etc Exercí també la direcció escènica Fou supervisor d’actors de l’ADB 1954 Des del 1940 intervingué també en diversos films, com El sobre lacrado 1940, Cañas y barro 1954, Lo que nunca muere 1955 i El último cuplé 1957
Nicolau de Pròixida i Carròs
Història
Alt funcionari reial.
Fill segon d’Olf de Pròixida i d’Estefania Carròs, adoptà aquest cognom com a hereu de la seva mare o perquè el seu oncle Nicolau Carròs el féu hereu de diverses viles a Sardenya 1347 Adquirí tot el patrimoni familiar quan el seu germà Joan seguí la carrera eclesiàstica Es distingí a la guerra de Castella, contra l’intent de Du Guesclin d’entrar al Regne de València Lluità a Sardenya contra el jutge d’Arborea 1376 Fou governador d’Oriola Assistí a les reunions de Calataiud, on es tractaren qüestions del Cisma 1380 Casat amb Elvira de Centelles, deixà sis fills
Rafael Duran i Benet
Pintura
Pintor
Deixeble de Manlolo Hugué i de Rafael Benet , oncle seu, a qui el seu art deu molt en la concepció cromàtica, la seva formació fou bàsicament autodidacta El 1955 feu la seva primera exposició a Cotlliure i el 1958 es presentà a Barcelona Primordialment paisatgista, en les seves obres, molt influïdes pel fauvisme , conjuga els valors pictòrics amb un cert decorativisme d’aire mediterrani, que dóna com a resultat una forma d’una gran bellesa plàstica Residí a Cadaqués, on tingué el taller, i també a París, Banyuls i Cotlliure Pertangué al grup de la Sala Parés
Basili II de Moscou
Història
Gran príncep de Vladimir i de Moscou (1425-62).
Succeí el seu pare Basili I sota la tutela del seu avi Vitold, gran duc de Lituània mort el 1430 El dret a la successió li fou inútilment disputat pel seu oncle Jordi i pel fill d’aquest, Demetri Semjaka, que el féu eixorbar 1446 Aconseguí finalment d’imposar-se el 1453 S'oposà a l’acceptació del decret d’unió de les esglésies grega i romana 1439 per part del metropolita de Moscou, Isidor, el qual fou substituït i empresonat Fou el primer pas cap a la constitució d’una església nacional russa El succeí Ivan III, el Gran
Francesc Gilabert de Centelles-Riu-sec i Fernández de Heredia
Història
Tercer comte d’Oliva, baró de Nules (1536) i poeta, conegut també per Ramon de Riu-sec i per Francesc Gilabert Ximénez de Urrea.
El seu oncle Serafí de Centelles-Riu-sec i Ximénez de Urrea , segon comte d’Oliva, li donà com a preceptor l’humanista Joan Baptista Anyes, el qual li dedicà el seu Apologetycon Panegyricon 1550, imprès a despeses d’ell El 1525 s’havia casat amb Maria de Cardona i Manrique de Lara, filla del duc Ferran de Cardona En heretar el comtat el 1536, envià el seu mestre, que continuà sempre al seu servei, a catequitzar els moriscs de la vall d’Aiora Escriví elegies, epigrames, cartes, discursos, en llatí, inclosos en les obres del seu mestre que ell féu publicar
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 14
- 15
- 16
- 17
- 18
- 19
- 20
- 21
- 22
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina