Resultats de la cerca
Es mostren 3074 resultats
Bajoles
Història
Antiga comanda de l’orde de l’Hospital.
La casa de Sant Vicenç de Bajoles , l’actual mas Anglada, entre Perpinyà i Castell-Rosselló, era la principal dels religiosos hospitalers al Rosselló i tenia sotmeses les senyories o cases subalternes de Bompàs, Cabestany i Sant Nazari, i és esmentada ja el 1172 La successió de comanadors el primer conegut és Arnau d’Alverí, el 1211 s’allargà fins a la Revolució Francesa 1790 Vivien a la casa de Bajoles un prior i diversos frares, mentre que els cavallers tenien residència a Perpinyà
Bernat de Campanyes
Història
Comanador de Miravet de l’orde del Temple.
Assistí a les corts de Barcelona del 1228, on fou decidida l’expedició a Mallorca, i participà en la conquesta de l’illa amb un contingent armat 1229 Fou un dels repartidors de les terres conquerides
Clara d’Assís
Cristianisme
Religiosa, fundadora de l’orde de les clarisses.
A divuit anys conegué sant Francesc, que l’orientà vers la vida religiosa Fundà una nova comunitat al convent de San Damiano d’Assís, caracteritzada pel seu rigor, i la regí durant quaranta anys Canonitzada per Alexandre IV el 1255 La seva festa se celebra l’11 d’agost
Berenguer Marc
Cristianisme
Mestre de l’orde de Montesa (1392-1409).
Conseller i domèstic de Joan I de Catalunya-Aragó, sobre qui exercí una gran influència Mort aquest, fou inclòs en el procés del Consell de Joan I , però fou perdonat pel rei Martí l’Humà el 1396 Assistí a la coronació del rei Martí 1399 a Saragossa, on duia la bandera reial
Joan de Santagustí
Cristianisme
Dominicà, venerat per l’orde com a beat.
Professà al convent de Lleida, d’on fou professor de la universitat Fou elegit tercer vicari provincial dels dominicans observants i gràcies a l’ajut de Joan II aconseguí d’introduir la reforma dominicana al regne de València, on fundà el 1473 el convent de Corpus Christi de Llutxent Vall d’Albaida, del qual fou el primer prior Més tard fundà el convent de Sant Onofre, extramurs de València Predicà a València, a Oriola i, finalment, a Andalusia S'establí a Còrdova, on fundà la primera confraria del Roser de la regió hi morí i fou enterrat a l’església del convent de Sant Pau El 1477 es féu…
cavalleria
Història
Literatura
Institució medieval que constituïa una de les divisions, un orde (ordo militiae), de la societat feudal europea; era una organització paramilitar i independent que comprenia el conjunt de cavallers que hi havien ingressat mitjançant una cerimònia, la d’armar cavaller.
A l’inici s XI era oberta a tot home lliure, mentre fos cristià De fet, però, era requerit de posseir els suficients recursos econòmics per a mantenir l’armament i el cavall Cap a mitjan s XII començaren les disposicions que exigien ascendència cavalleresca, les quals, vers la meitat del s XIII, ja s’havien imposat, i impedien l’ingrés dins l’orde principalment al poderós i ric patriciat urbà, llevat de si hi havia concessió expresa del sobirà No existia un codi escrit, sinó un conjunt de regles i deures als quals s’adheria per jurament ni una jerarquia de títol, grau o edat L’…
Juan Cebrián
Cristianisme
Bisbe d’Albarrasí (1632-35), de Terol (1635-44) i arquebisbe de Saragossa (1644-62).
Mercedari, exercí diversos càrrecs importants de l’orde prior del convent de Santa Eulàlia de Barcelona, provincial d’Aragó 1625-29 i general de l’orde 1629, i també càrrecs polítics president de la generalitat de València 1628 i ambaixador del rei per a rebre Marianna d’Àustria Costejà la impressió de les butlles i els decrets referents a l’orde, el volum segon de la Crónica general de l’orde i Conquista de la Nueva España
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 14
- 15
- 16
- 17
- 18
- 19
- 20
- 21
- 22
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina