Resultats de la cerca
Es mostren 1235 resultats
puja
Quantitat de pa que es pagava al forner per la feina i els materials (llenya, etc) de coure el pa en el forn públic.
inselberg
Geologia
Relleu residual aïllat que, per damunt d’un peneplà o d’un glacis, pot assolir alçades superiors als 500 m.
El cim pot ésser pla com a testimoni d’un antic peneplà o d’una superfície estructural, molt inclinat com a fragment d’un hogback o en pa de sucre L' inselberg es forma en regions de clima sec i calorós
alveograma
Alimentació
Gràfic obtingut amb un alveògraf.
De la forma i les dimensions de l’alveograma hom dedueix les aptituds i les aplicacions industrials de les farines i, per tant, dels blats dels quals han estat obtingudes per a fer pa, ensaïmades, pastes per a sopa, galetes, etc
cuina
cuina típica valenciana
© Fototeca.cat
Arquitectura
Estança de la casa on hom prepara i cou el menjar.
La disposició tradicional a la casa rural consta de llar de foc a terra, central amb cúpula o de racó o paret amb faldar, voltada de bancs o amb banc escon, sovint de respatller alt i movible, totalment o en part, que serveix de taula La llar o foguer té rodafoc, que no deixa escampar la cendra, capfoguers per a sostenir la llenya, amb ganxos per a l’ast, clemàstecs senzills o múltiples per a penjar-hi les olles i sovint un pagès giratori per a atansar el plat als individus que hi seuen al voltant A la vora del foc hi ha el bugader, cossi de pedra, enfonsat a la paret i que sobresurt a l’…
ofrena
Representació pictòrica d’una ofrena religiosa egípcia
© Corel Professional Photos
Cristianisme
Almoina en espècie o en metàl·lic que, atesa la poca freqüència de la comunió dels fidels a l’edat mitjana, substituïa l’ofrena de la matèria eucarística.
La reforma del concili II del Vaticà ha fet desaparèixer reminiscències de l’antic ritu l'oblada, el pa o les coques que, un cop beneïts, hom repartia entre els fidels, candeles a la missa de difunts i, finalment, l’estipendi de la missa
dret de menjars
Història del dret
A la Catalunya Vella, des del segle XI, dret que rebien els rectors d’església sobre els feligresos i els bisbes sobre els rectors, anomenat comestiones, ‘àpats’, per raó dels serveis religiosos que el rector prestava als masos i per raó de les visites dels bisbes a les parròquies.
A partir del segle XIV es convertí en un tribut anual que feia cada mas acompanyat sovint del carnalatge Pagat primerament en espècie ous, formatges, pa i vi, més tard es convertí en mesures de gra, i al segle XVI, en un tribut pecuniari
sermó
Bíblia
Nom amb què, bé que d’una manera que no sembla gaire apropiada, hom sol designar els més extensos reculls de paraules de Jesús que formen una part important dels evangelis.
En són típics exemples el sermó de la muntanya , el de la missió , el de les paràboles , l' eclesial i l' escatològic , o de les darreries , en l’evangeli de Mateu i el sermó del pa de vida , o eucarístic , en l’evangeli de Joan
fil d’Ariadna
Electrònica i informàtica
Sistema d’enllaços, generalment de les pàgines web, que permet navegar per les pàgines visitades indicant la ubicació actual dins de l’estructura de pàgines.
En anglès, s’empra el terme breadcrumb , inspirat en el rastre de les engrunes de pa que permet desfer el camí En català, en canvi, el terme s’inspira en el fil que Ariadna deixà a Teseu per guiar-lo en el laberint del Minotaure
cauliflòria
Botànica
Fenomen consistent en la naixença de les flors, i consegüentment dels fruits, sobre el tronc o en branques velles.
És freqüent a les selves intertropicals i afecta principalment les famílies de les moràcies, anonàcies, papilionàcies i esterculiàcies, i moltes plantes tropicals conreades cacau, xirimoier, arbre del pa Als Països Catalans, hom pot observar-la en el garrofer i en l’arbre de l’amor
Priscil·la

Catacumbes de Priscil·la
Història
Epònim del cementiri de Priscil·la (catacumba), a Roma, sota la via Salària, commemorada com a màrtir en alguns còdexs del Martyrologium Hieronymianum (martirologi) el 18 de gener, per una confusió amb la màrtir Prisca, celebrada el mateix dia.
Les catacumbes de Priscilla , les més antigues de Roma, posseeixen la “Capella grega”, adornada amb frescs de l’Antic i del Nou Testament segle II, la pintura més antiga de la Mare de Déu segle II i la coneguda representació de la “fracció del pa”
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 14
- 15
- 16
- 17
- 18
- 19
- 20
- 21
- 22
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina