Resultats de la cerca
Es mostren 3431 resultats
col·legialitat
Cristianisme
Doctrina teològica segons la qual els bisbes, successors dels apòstols per via de consagració sacramental, són ordenats (per institució divina i col·legialment presos) al servei de tota l’Església, sobre la qual, conjuntament amb el papa, tenen potestat plena i suprema.
En l’Escriptura, els apòstols són anomenats els Dotze , denominació collegial, i collegialment els és donada una tasca a acomplir El fet de la collegialitat és molt antic en la praxi de l’Església ja als s IV i V és emprat el mot collegi per a designar la comunitat dels apòstols, la dels bisbes i preveres, o la de tots els bisbes, i és emprat àdhuc pels papes El concili de Nicea manà de fer dos concilis anuals a les províncies eclesiàstiques, fet que testimonia la vigència de la collegialitat Mantinguda sobretot en les esglésies ortodoxes, la collegialitat fou recollida i revifada pel…
pal·li
Cristianisme
Insígnia pontifical consistent en una banda circular blanca, ornada amb quatre o sis creus, que el papa i alguns arquebisbes que en tenen el privilegi es posen al voltant de les espatlles, amb les puntes penjant sobre el pit i sobre l’esquena.
És de llana blanca d’anyell beneïda pel papa el dia de Santa Agnès, a l’església de la santa a Roma D’origen obscur, equival a l’omofori oriental
Santa Maria de Jerusalem
Convent
Antic convent de monges franciscanes observants, fundat a Barcelona el 1454, amb l’autorització del papa Nicolau V, per la dama de Sarrià Rafaela Pagès, al retorn d’un viatge a Jerusalem i a Roma.
Es trobava prop de l’antic hospital de la Santa Creu El 1462 rebé una aprovació definitiva del papa Pius II Posteriorment canviaren de regla, arran de la vinguda de quatre monges clarisses del convent de la Trinitat de València El seu claustre gòtic, de l’últim quart del s XV, es troba al collegi de Sant Miquel dels pares missioners de la congregació de Nostra Senyora del Sagrat Cor, del carrer de Rosselló
Pius I
Cristianisme
Papa (~140-155).
Segons Ireneu de Lió era germà d' Hermes Combaté els marcionites i el gnòstic Valentí És considerat màrtir La seva festa se celebra l’11 de juliol
Martí I
Cristianisme
Papa (649-655).
Féu condemnar el monotelisme en el concili I del Laterà 649 Això desplagué a l’emperador Constanci II, el qual el féu empresonar 653 Condemnat a mort, a instàncies del patriarca bizantí Pau II li fou commutada la pena per la deportació És venerat com a màrtir La seva festa se celebra el 13 d’abril
Marcel·lí
Cristianisme
Papa (296-304).
Els donatistes l’acusaren d’haver cedit durant la persecució de Dioclecià, però sembla que es tracta d’una calúmnia La seva festa se celebra el 26 d’abril
Marcel I
Cristianisme
Papa (308-309).
Succeí Marcellí, després de quatre anys de vacar la seu pontifícia, a causa de la persecució de Dioclecià Organitzà la ciutat de Roma, i la dividí en vint-i-cint tituli o parròquies Morí màrtir La seva festa se celebra el 16 de gener
Lli
Cristianisme
Papa (67-76).
Probablement fou convertit per sant Pere, el qual succeí a la seu de Roma Una tradició, dubtosa, el fa màrtir La seva festa se celebra el 23 de setembre
Lleó III
Cristianisme
Papa (795-816).
Agredit pels seus enemics romans, es refugià prop del duc de Spoleto i a Paderborn Saxònia, des d’on tornà a Roma, amb l’ajut de Carlemany Coronà aquest emperador d’Occident 800 i li confià el paper de protector i defensor de l’Església i del papat Malgrat tot, es mantingué independent a nivell doctrinal La seva festa se celebra l’11 de juny
Víctor I
Cristianisme
Papa (189-199).
Intervingué en la qüestió litúrgica de la data de celebració de la pasqua , condemnant Blícrates d’Efes i els altres bisbes de l’Àsia Menor que la celebraven el dia 14 de nīsan , en lloc del diumenge següent No consta que morís màrtir
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 14
- 15
- 16
- 17
- 18
- 19
- 20
- 21
- 22
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina