Resultats de la cerca

Fou alumne del Conservatori de París, on finalitzà els estudis amb tres primers premis de piano, clavicèmbal i teoria musical El 1949 tocà per a Radio France Actuà en recitals arreu del món formant un duo amb el flautista Jean-Pierre Rampal Tots dos feren també molts enregistraments discogràfics, guardonats en diferents ocasions amb el Grand Prix du Disque El seu repertori era format bàsicament per obres de música barroca i del Classicisme, encara que estrenaren també algunes obres contemporànies, com el Concertino per a flauta, piano i orquestra de cambra 1953, de la compositora…

El 1894 fou premi de Roma amb la cantata Daphné Dirigí l’orquestra de l’òpera de París 1908-18 i el conservatori de París 1920-41 Autor de poemes simfònics, com La procession nocturne 1897, de l’oratori Job 1898, de música de cambra, etc, assolí fama sobretot amb l’òpera Mârouf, savetier du Caire 1914 a Barcelona, 1922

Format a la Schola Cantorum de París, fou amic i deixeble de Ravel i es vinculà sense pertànyer-hi al Groupe des Six Autor d’òperes còmiques Le diable amoureux , 1930 i de música de cambra, fou professor al conservatori de París estètica i dirigí les emissions radiofòniques Plaisir de la musique , amb Nadia Tagrine, publicades en diversos idiomes, on féu una subtil anàlisi dels corrents musicals

Visqué molts anys a Roma 1730-42, on rebé la influència dels mestres barrocs italians, especialment de Bernini De retorn a França, ingressà a l’Acadèmia 1749 És autor del bust de Nicolas Vleughels Musée Jacquemart-André, París, de la Tomba del cardenal Languet de Gergy església de Saint-Sulpice, París i de la Tomba dels arquebisbes de Viena catedral de Viena del Delfinat

El 1875 inventà un anemòmetre enregistrador accionat electrònicament, i el 1878, un telèfon de mercuri Dirigí el servei d’installacions elèctriques de l’exposició del 1881 a París, i fou director, amb Charles Richet, de la Revue Scientifique Fill del rellotger i físic  Louis Breguet París, 22 de desembre de 1804 – 27 d’octubre de 1883, era pare de l’enginyer i aviador francès Louis Charles Breguet

Estudià al Conservatori de París, on fou alumna d’Alphonse Hasselmans i de Georges Marty Obtingué un primer premi d’arpa l’any 1905 Del 1909 al 1926 fou membre de l’orquestra de l’Òpera de París, i durant la segona part de la dècada dels anys vint feu les primeres aparicions com a solista a França Participà en els Concerts Lamoureux des del 1921 La seva carrera internacional no començà fins el 1934 amb un concert a Donauschingen, que fou seguit d’altres concerts en diferents ciutats europees Del 1948 al 1958 fou professora d’arpa al Conservatori de París…

Estudià cant privadament i posteriorment fou admesa al Conservatori de París, on obtingué diversos premis entre el 1909 i el 1912 Aquest darrer any debutà a l’Òpera Còmica amb Les contes d’Hoffmann Del 1914 al 1944 cantà de manera gairebé ininterrompuda a l’Òpera de París, on interpretà amb gran èxit òperes de G Verdi, R Wagner i J Massenet CH Krauss la sollicità per a l’Òpera de Viena i el 1938 debutà a Bayreuth, on despertà l’admiració d’A Hitler amb la seva interpretació de Kundry Parsifal Amiga de la família de R Wagner i simpatitzant del règim nazi, tornà a…

Entre les seves obres sobresurten el ministeri de la marina mercant, a París, i l’estació Versalles-Chantiers Fou arquitecte en cap dels monuments històrics 1905, restaurà la catedral i el palau episcopal de Verdun, així com el Palais Royal, a París 1934, i destruí, per aquest motiu, la galeria d’Orléans, realitzada per Fontaine 1828-31 Projectà també una vila en la qual diferenciava el trànsit de vehicles del de vianants

Prefecte del departament del Sena 1853-69, sota el seu govern foren fets els grans treballs de la reestructuració urbanística de París El projecte era fruit de la naixent ciutat industrial, de les necessitats d’ordre públic i de les noves condicions higièniques París prengué així la seva configuració actual un esquema reticular proper als de l’urbanisme barroc, vàlid no tant pel seu plantejament teòric com per l’amplitud de la seva realització

Fill de Jean-Ferry Rebel París 1666 — 1747, un dels creadors de l’escola francesa de violí, el succeí en el grup dels 24 violins del rei Gran mestre dels espectacles reials, inspector del teatre 1746 i administrador general de l’Opéra de París 1772 Autor d’àries contingudes a la collecció Vaudevilles, menuets, contre-danses et airs détachés , del Ballet de la paix 1738, d’un Te Deum 1763 i un De Profundis 1763 i d’espectacles dramàtics