Resultats de la cerca
Es mostren 3145 resultats
calor de transformació
Física
Energia tèrmica necessària per a efectuar un canvi de fase d’una substància a temperatura constant.
Així, hom parla de calor de fusió, calor de vaporització, calor de sublimació Hom la mesura en cal/g
funció homogràfica
Matemàtiques
Funció f:ℂ→ℂdefinida per f(z)=(az+b)/(cz+d) quan z≠∞ i z≠-d/c, i per f(∞)=a/c i f(-d/c)=∞.
Quan ad - bc ≠0 hom parla de funció homogràfica pròpia , i quan ad - bc =0 de funció homogràfica impròpia
El món del treball
Fotografia de l’exposició “El món agrari a les terres de parla catalana” 2011 / Museu de la Vida Rural
dixi
Lingüística i sociolingüística
Funció que consisteix a assenyalar algú o alguna cosa present en el moment de la comunicació (jo, ell; ací, allà).
Hom parla de dixi en fantasma quan els elements afectats de dixi no són físicament presents, sinó recordats o imaginats
sembrat
Heràldica
Dit del camper o de la peça carregats d’un nombre il·limitat d’objectes idèntics, alguns dels quals, representats només en llur meitat, surten de la vora de l’escut.
Hom parla de sembrat de França quan l’objecte que carrega són flors de lis d’or damunt d’atzur
formalisme
Filosofia
Doctrina o actitud filosòfica carcaterística per la consideració principal, si no exclusiva, que hom dóna a les estructures generals d’un objecte, d’una ciència i d’una disciplina.
Hom parla, en aquest sentit, del formalisme lògic lògica formal, kantià ètica formal kantiana, sociològic sociologia formal de Simmel, etc
crater
Arqueologia
Vas grec de grans dimensions on hom barrejava l’aigua i el vi.
Segons les seves característiques externes més marcades, hom parla de craters de columnetes, de volutes, de calze i de campana
pedra
Part de pedra
© C.I.C.-Moià
Mineralogia i petrografia
Cos mineral sòlid i dur, de composició molt variable, no metàl·lic, però que conté sals i òxids metàl·lics, als quals és deguda la seva coloració, que pot ésser molt variada, i que constitueix les roques.
Hom acostuma a designar-ne les diverses varietats mitjançant adjectius concrets així, hom parla de pedres calcàries, quarsoses, silícies, etc
friülà
Lingüística i sociolingüística
Dialecte oriental del retoromànic que té mig milió de parlants, aproximadament, i s’estén pel Friül.
Trieste i Muggia encara eren, al segle XIX, de parla furlana Udine n'és avui el centre lingüístic més important
vol en formació
Esports aeris
Modalitat de paracaigudisme per grups consistent a executar en un temps reglamentat el màxim nombre possible de figures durant la caiguda lliure, amb els paracaigudistes agafats entre ells.
Quan les figures s’executen durant el descens amb el paracaigudes obert es parla de vol en formació amb campana