Resultats de la cerca

És dividida en 5 partits judicials i 67 municipis 2001 Sovint sota el nom tradicional de Mallorca, aquest territori constituí una unitat en les diferents divisions administratives de l’Estat espanyol efectuades al començament del s XIX, a partir de l’annexió definitiva de Menorca 1802 departament el 1809, prefectura el 1810, províncies el 1812, el 1822 i el 1833 Els partits judicials foren creats el 1834 a més dels cinc actuals, hi hagué el de Ciutadella fins el 1849, que fou incorporat al de Maó

Defensa que s’inicià com a extrem dret a les files de l’Artiguense la temporada 1948-49 Jugà successivament al Barcelona Aficionats, al Calella, al Martinenc i al Mataró, on romangué tres temporades 1953-56 Després d’un curt pas pel CE Sabadell 1956-57, fitxà pel RCD Espanyol, on disputà 82 partits de Lliga durant cinc temporades Després s’incorporà al Múrcia 1962-64 i acabà a la UE Sant Andreu el 1966 Disputà dos partits amb la selecció espanyola B el 1960

Extrem esquerre conegut amb el sobrenom de Rateta per la seva habilitat i rapidesa Fou jugador durant quatre temporades 1949-53 del Reial Club Deportiu Espanyol, equip amb el qual disputà 80 partits de Lliga a primera divisió i anotà 37 gols, 15 d’aquests en la campanya 1951-52 En deixar l’Espanyol actuà amb el Centre d’Esports Sabadell 1953-54, club en el qual ja havia jugat la temporada 1942-43 L’any 1950 disputà dos partits amb la selecció catalana

Defensa lateral esquerre, fitxà pel Futbol Club Barcelona 1972-80 procedent del Granada CF Amb el Barça disputà 335 partits i guanyà la Lliga 1974, la Copa 1978 i la Recopa d’Europa 1979 Es retirà aquella darrera temporada després d’haver jugat 247 partits a primera divisió Fou internacional en sis ocasions amb la selecció espanyola Com a entrenador, dirigí el CE Sabadell i formà part del cos tècnic del Yokohama Marinos japonès Posteriorment tornà al FC Barcelona per entrenar els equips de les categories inferiors

Jugà al Mallorca abans de la Guerra Civil Passà al Constància 1939-42 i fitxà per l’Atlético Aviación, posteriorment convertit en Atlético de Madrid 1942-51, on jugà com a defensa central en 152 partits de Lliga Guanyà dues Lligues 1950, 1951 Després jugà al Saragossa 1951-53, on es retirà Disputà 3 partits amb la selecció espanyola Posteriorment entrenà l’Osca, el Cacereño, el Màlaga, l’Hèrcules, el Tenerife, el Lleida i el Jerez, on feu tasques de gerent a partir de l’any 1973

Defensa central, es formà a les categories inferiors del Futbol Club Barcelona i jugà dues temporades a l’equip B, abans d’anar cedit al Lleida 1993-94, amb el qual debutà a primera divisió i disputà 22 partits Després jugà a l’Albacete 1994-98, el Vissel Kobe japonès, el Toledo 1998-99, el Llevant 1999-2001, el Gimnàstic de Tarragona 2001-02 i el Centre d’Esports Sabadell 2002-04 Fou internacional juvenil set vegades i formà part de la selecció catalana en tres partits

Ingressà en el Futbol Club Barcelona la temporada 1926-27 després d’haver jugat en el Futbol Club Palafrugell Lateral, romangué a l’equip blaugrana fins a mitjan temporada 1932-33 i disputà 161 partits, amb 3 gols marcats Guanyà una Lliga 1929, una Copa 1928 i cinc Campionats de Catalunya 1927, 1928, 1930-32 Al gener del 1933 fitxà pel Reial Club Deportiu Espanyol, amb el qual jugà fins a la temporada 1934-35 Formà part de la selecció catalana en tres partits

Format a les categories inferiors del FC Barcelona, després de passar pel Barcelona Atlètic ingressà al primer equip la temporada 1979-80 Disputà tres partits i retornà al filial, on jugà fins el 1984, exceptuant una cessió a l’Europa l’edició 1981-82 Després jugà al Calvo Sotelo 1984-85, Logronyès 1985-89, Sabadell 1989-91 i Europa 1991-92 Les dues últimes temporades amb el Logronyès actuà a primera divisió i superà l’aleshores rècord d’imbatibilitat a camp propi 9 partits que ostentava Zubizarreta

Aquesta pràctica, característica de l’estat espanyol i, per tant, excepcional a Europa, emana de la interpretació que fa la Junta Electoral Central de la Llei del Règim Electoral del 1985 A tot Europa, els mitjans audiovisuals públics tenen l’obligació de garantir el pluralisme polític, però, en el cas espanyol, els blocs electorals han esdevingut un instrument d’influència dels partits sobre els criteris periodístics que, a més a més, afavoreixen els partits grans La majoria de collectius professionals de periodistes s’han manifestat a favor de la seva desaparició

Entre els dies 19 i 22 de març té lloc la votació del nou full de ruta de l’ANC en la 8a Assemblea General, que es fa de manera telemàtica a causa de la pandèmia de la Covid-19 El document, aprovat amb el 92% dels vots, demana el vot només per als partits que apostin per la via unilateral L’endemà, la direcció de l’ANC matisa dient que demana el vot per als partits que no descartin la via unilateral, per no deslegitimar el diàleg ERC-PSOE