Resultats de la cerca
Es mostren 1968 resultats
estadi de Son Moix

Aspecte de l'estadi de Son Moix
Estadi de futbol
Estadi de futbol del Reial Club Esportiu Mallorca.
Construït el 1999, esdevingué aquell mateix any el principal camp de joc des del RCD Mallorca, que havia arribat a un acord amb l’Ajuntament de Palma dos anys abans Això permeté a l’equip deixar l’antic estadi Lluís Sitjar , inaugurat el 1945 Té una capacitat per a 23142 espectadors asseguts i disposa d’una zona de premsa amb una superfície de 1500 m 2 amb capacitat per a 300 periodistes En motiu de patrocinis, el camp també se l’ha conegut amb els noms d’ONO estadi i Iberostar Estadi, però el nom popular és el de la finca de Son Moix, on s’edificà
Chun Doo-hwan
Política
Polític i militar sud-coreà.
Ingressà a l’exèrcit el 1951 i lluità en la guerra del Vietnam Collaborador de Park Chung-hee, el 1978 fou ascendit a general Assassinat Park 1979, enderrocà el president Choi Kyu-hah i el 1980 instaurà un règim dictatorial que presidí fins el 1988 El 1983 fou objecte d’un atemptat fallit perpetrat per agents nord-coreans Malgrat la repressió i la corrupció del seu règim, el creixement econòmic accelerat que afavorí li permeté completar el mandat i designar el seu successor, Roh Tae-woo 1987 El 1993 Chun fou condemnat a mort per rebellió militar, corrupció i abusos d’autoritat, però el 1997…
Jean-Joseph Vadé
Música
Dramaturg i compositor francès.
Funcionari de la hisenda pública, el 1745 es traslladà a París per exigències del càrrec, la qual cosa li permeté donar a conèixer les seves obres literàries, que escrivia per afició Malgrat un debut fallit a la Comédie Française 1749, el 1752 obtingué un gran èxit amb l' opéra-comique La Fileuse , gènere en què obtingué una gran popularitat, en part perquè conreava l’anomenat genre poissard 'gènere peixeter', faceciós i que recollia el llenguatge popular Sovint compongué la música de les seves obres, que normalment eren variacions sobre melodies populars Escriví, també, el llibret de l’òpera…
José Contreras
Música
Luthier espanyol, conegut amb el sobrenom d’El Granadino.
Començà la seva carrera artística construint guitarres a la seva ciutat natal i el 1740 es traslladà a Madrid, on es consagrà com a lutier i romangué fins a la seva mort Fou nomenat violer reial de la cort de Felip V, fet que li permeté conèixer i reparar violins construïts per grans mestres italians com A Stradivari, A Guarneri i N Amati Utilitzant fustes de qualitat i vernís vermell fosc o groc transparent d’excepcional textura, fabricava uns violins molt ben acabats, a l’estil cremonès i amb una sonoritat potent i avellutada El Museu de la Música de Barcelona en conserva un…
Joan Elias i Llobet
Música
Tenor català.
Estudià a Barcelona, i el 1911 debutà amb Carmen a l’Ateneu Obrer Martinenc Fou assidu de les temporades líriques dels teatres Principal de València 1913-14 i Tívoli i Liceu de Barcelona 1916-17 El 1917 es presentà a l’Òpera de París amb Aïda i el mateix any interpretà a Trieste el paper titular de l' Otello verdià Realitzà diverses gires per teatres de l’Amèrica del Sud i del nord d’Itàlia El seu timbre de tenor dramàtic li permeté abordar els principals papers del repertori italià S’especialitzà en G Puccini, de qui fou intèrpret de referència del personatge de Dick Johnson La fanciulla…
Breitkopf & Härtel
Música
Casa editora i impressora de música establerta a Leipzig (Alemanya) el 1719, i traslladada a Wiesbaden el 1947, fundada per Berhard Christoph Breitkopf.
El seu fill Johann Gottlob Immanuel inventà un procediment de tipografia musical, recollí un fons de partitures i edità catàlegs de música instrumental del segle XVIII El 1795 Gottfried Christoph Härtel s’associà amb la casa i finalment comprà la firma i inicià l’edició de les obres completes de Mozart, Haydn, Clementi, Dussek i Cramer La seva amistat amb Beethoven permeté la publicació de vint-i-cinc de les seves obres, entre les quals hi ha la Simfonia núm 5 El 1798 Härtel fundà l'"Allgemeine musikalische Zeitung", i el 1807 començà a fabricar pianos, que foren utilitzats per Lizt i Clara…
Ismael Comas Solanot
Futbol
Porter de futbol.
Format al planter del Futbol Club Barcelona, començà a destacar en l’equip d’aficionats abans de passar al Club Deportivo Condal Jugà al filial barcelonista dues temporades a segona divisió 1965-67 i feu alguna aparició esporàdica en partits amistosos del primer equip Fou traspassat al CE Sabadell, però la competència amb Josep Martínez no li permeté debutar a primera fins al setembre del 1969 Després de quatre temporades 1967-71, deixà l’equip havent jugat tan sols 17 partits oficials Fitxà per la Unió Esportiva Sant Andreu i en aquesta etapa de sis temporades actuà 109 partits a segona…
Sébastien Érard
Música
Constructor francès d’instruments.
Installat a París, gràcies a la seva formació anterior com a constructor de clavicèmbals aviat es convertí en un dels primers fabricants de pianos de França El 1785 fundà la casa Érard Frères, i durant la Revolució Francesa n’obrí una filial a Londres, cosa que li permeté conèixer molt a fons la mecànica anglesa, que ell desenvolupà i perfeccionà en successives innovacions i millores Algunes de les seves patents, com l' agraffe i el double échappement del 1821, han passat a formar part integrant de la mecànica estàndard del piano modern També perfeccionà l’arpa, en la qual introduí el…
Jacek Kasprzyk
Música
Director d’orquestra polonès.
Estudià teoria, composició, direcció d’orquestra i psicologia a Varsòvia El 1975 debutà a l’Òpera de la mateixa ciutat, i un any més tard ho feu a la de Düsseldorf Nomenat primer director de l’Orquestra Simfònica de la Ràdio Polonesa el 1977, n’ocupà la titularitat a partir del 1980 El 1978 guanyà a Berlín el prestigiós Concurs Karajan, que li permeté dirigir importants orquestres europees El 1982 es traslladà a Londres, on assumí la direcció de la Wrem Orchestra Des d’aleshores ha dirigit gairebé totes les orquestres britàniques més importants, a més de teatres d’òpera, com l’English…
Josep Oliveres
Cristianisme
Eclesiàstic liberal.
El 1819 fou nomenat canonge de Solsona Durant el Trienni Liberal, un cop el bisbe Benito i Tabernero abandonà la diòcesi, malgrat les protestes d’aquest, obtingué el nomenament de governador de la mitra fou un fidel collaborador del govern liberal, la legislació religiosa del qual glossà laudatòriament en diverses pastorals Suspengué els rectors de la seva diòcesi que havien pres les armes a favor dels absolutistes Després del Trienni passà a Barcelona, on gaudí de la protecció del capità general marquès de Campo Sagrado, cosa que, tot i la insistència del seu bisbe perquè li fos lliurat, li…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 14
- 15
- 16
- 17
- 18
- 19
- 20
- 21
- 22
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina