Resultats de la cerca
Es mostren 1064 resultats
mossèn Sunyer
Literatura catalana
Poeta.
Vida i obra Se’n conserven cinc composicions de caràcter amorós, amb algun tret personal, on es fa visible la influència dels poetes francesos del segle XIV El seu to depressiu, apreciable a Mes amera tenir febre , fou objecte de burla per Pere Torroella al poema Doleu-vos enamorats Bibliografia Piquer i Jover, J-J 1978 Abaciologi de Vallbona 1153-1977 Santes Creus, Fundació Roger de Belfort
Joan Gomis
Literatura catalana
Cronista.
Notari públic de la ciutat de Palma, és autor de l’opuscle Llibre de la benaventurada vinguda de l’emperador i rei don Carlos en la seva ciutat de Mallorca 1542 Inèdit, es tracta d’una crònica de l’arribada de l’emperador a Palma i de les festes que es feren en honor seu Hi intercala composicions en versos llatins de poetes mallorquins
Cançoner Vega-Aguiló
Literatura catalana
Manuscrits 7 i 8 de la Biblioteca de Catalunya, que antigament havien format un sol volum, siglats Ha i Hb per Jaume Massó i Torrents, i VeAg per la tradició filològica occitana.
Més antic que els altres cançoners catalans conservats, que daten del final del segle XV o del principi del XVI, aquest còdex, copiat entre els anys 1420 i 1430 en un entorn probablement cancelleresc o notarial proper a la cort barcelonina dels primers Trastàmara, constitueix el recull més important i extens de la poesia catalana anterior a Ausiàs Marc El primer tom, a més, conté una trentena d’obres de trobadors dels segles XII i XIII i una quinzena llarga de peces líriques anònimes, en occità i d’estil trobadoresc, totes de gran interès filològic i lingüístic D’altra banda, al…
,
Lorelei

Lorelei
Ruben Holthuijsen (CC BY 2.0)
Cinglera
Mitologia
Espadat a la riba dreta del Rin, entre Sankt Goarshausen i Oberwesel, al land de Renània-Palatinat, Alemanya.
És famós per una antiga llegenda que parla d’una noia bellíssima, de cabells d’or, que, asseguda al cim, amb el seu cant encisava talment els navegants, que llurs barques anaven a rompre’s contra els esculls i eren engolides per les aigües Hom ha cregut també que el tresor dels nibelungs havia estat ocultat en aquesta roca, celebrada per poetes i músics Brentano, Heine, Eichendorff, Schumann, Silcher, etc
acròstic
Literatura
Composició acròstica.
L’ús dels acròstics es troba ja en les sagrades escriptures els salms i algun càntic abecedaris inicien cada versicle o estrofa amb una lletra de l’alfabet hebreu Alguns escriptors grecs i romans compongueren acròstics amb els títols de llurs obres La tradició dels acròstics fou recollida pels monjos medievals i pels grans poetes del Renaixement La literatura barroca els utilitzà abusivament i han arribat fins als temps moderns
John Edward Masefield
Literatura anglesa
Poeta i escriptor anglès.
De jove menà una vida d’aventura, fou mariner i, més tard, bàrman a Nova York En les seves primeres obres mostrava una gran cura del llenguatge Salt Water Balads, 1902, però encaminà la seva poesia vers el gènere narratiu, tot seguint la tradició de Chaucer The Widow in the Bye Street , 1913 The Everlasting Mercy , 1911, el seu poema més important Ha influït els joves poetes anglesos
Vasilij Andrejevič Žukovskij
Literatura
Poeta rus.
Participà en la guerra del 1812 i fou preceptor del tsarévitx És l’introductor del Romanticisme en la poesia del seu país Entre les seves obres cal destacar V'ečer ‘La tarda’, 1806 i Eolova arfa ‘L’arpa d’Èol’, 1814 És notable la seva traducció de l' Odissea i d’algunes obres de Byron i Schiller Protegí els poetes decabristes TG Ševčenko, MJ Lermontov i AS Puškin
Henry Vaughan
Literatura
Poeta gal·lès en llengua anglesa.
Educat a Oxford, anà més tard a Londres, on estudià dret Retirat al seu poble, exercí la medicina Pertanyent al grup dels poetes metafísics, la influència de GHerbert fou decisiva en l’evolució de la seva poesia, que es tornà profundament religiosa Cal destacar-ne Poems 1646, Silex scintillans 1650, Olor iscanus 1651 i Thalia rediviva 1678, i en prosa, The mount of Olives 1652 i Flores solitudinis 1654
Miquel Antoni Castanyer i Mayol
Literatura catalana
Escriptor.
Fou sacerdot i exercí a Sóller Mallorca Com a articulista, collaborà a les publicacions Sóller , Lluc i Correo de Mallorca La seva poesia s’emmarca en el corrent estètic de l’Escola Mallorquina Entre els diversos reculls poètics que publicà destaquen Cançons de primavera 1940, Càntic de muntanya 1957 i Càntic Nou 1959 Fou inclòs a l’antologia Els poetes insulars de postguerra 1951 de Manuel Sanchis i Guarner
,
Aristarc de Samotràcia
Lingüística i sociolingüística
El més gran filòleg de l’escola d’Alexandria, deixeble d’Aristòfanes de Bizanci, el qual succeí en la direcció de la Biblioteca des del ~153 fins al 145, que s’exilià a Xipre, on morí.
La seva labor com a editor dels poetes grecs clàssics és immensa, però consagrà el millor del seu talent i la seva energia a depurar el text d’Homer Tanmateix, sembla que ha estat escassa la seva influència sobre l’evolució posterior de l’obra homèrica, i és potser modernament que hom aprecia millor el valor de les seves esmenes, sobretot en el camp de l’eliminació de les interpolacions tardanes
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 14
- 15
- 16
- 17
- 18
- 19
- 20
- 21
- 22
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina