Resultats de la cerca
Es mostren 1058 resultats
Enric Noëll
Literatura francesa
Escriptor occità en llengua francesa.
Fou magistrat del secretariat general de la presidència del senat, a París Publicà l’antologia Le Roussillon et ses poètes 1923, el recull de poemes L’éternelle chanson 1906, l’assaig Le néoclassicisme et la littérature contemporaine 1910 i obres jurídiques i històriques, com Les Ministres 1911, Les Parlements i Henri II et la naissance de la société moderne obra guardonada per l’Académie Française
Harold Hart Crane
Literatura
Poeta nord-americà.
Malgrat la brevetat de la seva obra — White Buildings 1926 i The Bridge 1930— i l’obscuritat freqüent de l’estil, ha estat considerat un dels poetes nord-americans més importants del seu temps El 1932 viatjà a Mèxic, i durant el viatge de tornada a Nova York se suïcidà El 1933 aparegué una edició pòstuma del conjunt de les seves poesies Collected Poems
Garcia de Resende
Literatura
Poeta portuguès.
Fou un dels personatges més notables del Renaixement al seu país Recopilà el Cancioneiro Geral o de Resende 1516, recull de l’obra de 286 poetes de la segona meitat del s XV i primers anys del XVI, que constitueix el mostrari més característic de la poesia portuguesa del Renaixement inicial És autor també d’una Miscelânea 1554 versificada, retrat vivíssim de la societat del seu temps
Marbode
Literatura catalana
Cristianisme
Hagiògraf i poeta.
Bisbe de Rennes 1096, escriví, en prosa, vides de sants, i en vers, la Historia Theophili , la Passio Sancti Laurentii i un nombre considerable d’himnes i d’odes i alguna sàtira Considerat com un dels poetes més grans del s XII, fou molt celebrat per la seva obra Liber lapidum seu de gemmis , que explica les virtuts mèdiques i sobrenaturals d’una seixantena de pedres precioses
David Mourao-Ferreira
Literatura
Poeta, novel·lista i crític literari portuguès.
El 1951 publicà la seva primera obra, la peça teatral Isolda Professor de la facultat de lletres de la Universitat de Lisboa des del 1957, lluità contra la dictadura d’Oliveira Salazar De la seva extensa obra en vers destaquen Gaviotas em Terra 1959, Os Amantes e outros contos 1968, As Quatro Estaçoes 1980 i Tópicos recuperados 1992 També traduí diversos poetes espanyols al portuguès
La Pléiade
Nom que prengué l’escola poètica francesa de mitjan s XVI, agrupada a l’entorn de Ronsard: Jean-Antoine de Baïf i Joachim du Bellay, Pontus de Thyard, G.des Autels, Étienne Jodelle, J.de la Péruse, que, en morir, fou substituït per Rémy Belleau, i Jacques Pelletier du Mans.
El que unia aquests poetes era un fort desig de renovar la poesia francesa, davant l’escola de Marot i les propostes de Thomas Sibilet L’afirmació de llur voler classicista fou clarament exposada per tots, el 1549, en l’obra de Du Bellay Deffence et illustration de la langue françoyse , inspirada sobretot per Ronsard i imitada d’una obra italiana de Sperone Speroni
Seduli
Literatura
Poeta llatí cristià.
Fou sacerdot i, potser, bisbe Escriví un Paschale carmen , en hexàmetres, de poc valor poètic, que amplià en un Opus Paschale , en prosa rítmica Hi tracta els fets més importants de l’Antic Testament i de la vida i passió de Jesús Coneixedor i imitador dels principals poetes llatins de l’època imperial, és autor de l’himne A solis ortus cardine , integrat a la litúrgia llatina
mossèn Sunyer
Literatura catalana
Poeta.
Vida i obra Se’n conserven cinc composicions de caràcter amorós, amb algun tret personal, on es fa visible la influència dels poetes francesos del segle XIV El seu to depressiu, apreciable a Mes amera tenir febre , fou objecte de burla per Pere Torroella al poema Doleu-vos enamorats Bibliografia Piquer i Jover, J-J 1978 Abaciologi de Vallbona 1153-1977 Santes Creus, Fundació Roger de Belfort
cançó
Literatura
Composició poètica de caràcter líric i generalment de tema amorós que, inicialment, anava acompanyada de melodia.
D’origen obscur, constituïa ja la forma més elevada de la poesia occitana trobadoresca, i el seu tema era l'amor cortès i l’encomi La denominació de cançó fou confosa alguna vegada amb la de vers les Leys d’amor s XIV n'establien la diferència Així, atribuïren al vers una extensió major, de cinc a deu estrofes o cobles, i unes possibilitats de contingut més àmplies a la cançó, una extensió menor, de cinc a set estrofes, un contingut limitat als temes amorosos o encomiàstics, i un major refinament de les formes i en els mots Bé que la llibertat estròfica era total, dins una cançó les estrofes…
Lorelei

Lorelei
Ruben Holthuijsen (CC BY 2.0)
Cinglera
Mitologia
Espadat a la riba dreta del Rin, entre Sankt Goarshausen i Oberwesel, al land de Renània-Palatinat, Alemanya.
És famós per una antiga llegenda que parla d’una noia bellíssima, de cabells d’or, que, asseguda al cim, amb el seu cant encisava talment els navegants, que llurs barques anaven a rompre’s contra els esculls i eren engolides per les aigües Hom ha cregut també que el tresor dels nibelungs havia estat ocultat en aquesta roca, celebrada per poetes i músics Brentano, Heine, Eichendorff, Schumann, Silcher, etc
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 14
- 15
- 16
- 17
- 18
- 19
- 20
- 21
- 22
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina