Resultats de la cerca

Jugà al Sant Josep de Badalona, el Barberà i el Ripollet Directiu de la Federació Espanyola de Patinatge 1993-2005, fou vicepresident de la Confederació Europea de Roller Skating CERS i presidí l’Associació de Clubs Espanyols d’Hoquei sobre patins 1994-98

Jugà sempre al Club Egara 1939-55, amb el qual guanyà la primera Copa del Generalísimo 1952, i formà part de la selecció catalana Presidí l’Egara 1976-81 i impulsà la construcció de les installacions del club al Pla del Bon Aire

Presidí el Club Nàutic Mig Segre els primers anys del segle XXI Durant el seu mandat impulsà el projecte de condicionament del parc fluvial de Ponts per a millorar la pràctica de l’eslàlom És coautor del llibre Iniciació al piragüisme 1998

Jugador del Club Natació Barcelona, fou campió de Catalunya a mà per parelles amb Paco Díaz 1975, 1978 Actuà com a jutge en els Jocs Olímpics de Barcelona 1992 Presidí el comitè de jutges de Catalunya 1993-94 Fou nomenat Pilotarien Batzarra 1993

Practica la caça menor i la del senglar Començà a competir en la modalitat de gossos de mostra l’any 2001 i arribà a ser campió de Catalunya 2007 Presidí la Representació Territorial de la Federació Catalana de Caça a Barcelona 2008-10

Practicà el pentatló modern i s’aficionà a l’esgrima Competí pel Centro Cultural de los Ejércitos y de la Armada, especialitzat en sabre, modalitat en la qual es proclamà Campió de Catalunya 1963 Presidí la Federació Catalana d’Esgrima 1969-72

Impulsor dels escacs a Catalunya, competí durant la primera meitat del segle xx Creà l’obertura catalana durant el Torneig Internacional d’Escacs celebrat a Barcelona l’any 1929 coincidint amb l’Exposició Universal El 1934 presidí la Federació Catalana d’Escacs

Campió d’Espanya en la categoria de pes mosca, durant anys exercí com a preparador de boxejadors Entrenà el jove Luis Romero, futur campió d’Europa També fou l’impulsor de l’Agrupació Catalana d’Exboxejadors, que presidí en un primer moment

Fou tercer marquès de Tremolar 1871 Afiliat al partit conservador, fou alcalde de València 1878-79, senador 1884, 1891 i 1895 i president del comitè provincial favorable a Cánovas, després de l’escissió de Silvela 1893 Presidí l’Acadèmia de Sant Carles 1895-1900

Presidí la reorganització del republicanisme mallorquí, inicialment favorable a la conjunció amb els socialistes Després de la crisi provocada per l’arribada a l’illa del radicalisme lerrouxista 1911-12, passà a ésser l’òrgan de Jeroni Pou i del reformisme adscrit a Melquíades Álvarez