Resultats de la cerca

Fill gran de Ramon I Fou testimoni del testament d’Ermengol VIII d’Urgell, mort el 1209 L’any següent actuà com a conseller i fiador del compromís de matrimoni entre Aurembiaix d’Urgell i el futur Jaume I Jurà aquest com a rei a Lleida el 1214 i intervingué en els problemes de la seva minoritat Ja rei, n'esdevingué conseller Però a partir del 1222 s’oposà al rei seguint les directrius del seu cosí Guillem de Montcada després Guillem II de Bearn, fins que els Montcada aconseguiren de sotmetre'l a una mena de tutela el 1225 Participà en el setge fracassat de Peníscola 1225 i intervingué en el…

Ingressà a l’aeronàutica militar 1920 i, ascendit a comandant, el 1926, amb l’hidroavió “Plus Ultra”, travessà l’Atlàntic des de Palos de la Frontera a Buenos Aires i establí un rècord de distància S'oposà a la monarquia, i en ésser proclamada la República fou nomenat director general d’aeronàutica, però fou destituït perquè féu costat als anarquistes andalusos 1931 Fou diputat per Barcelona en la candidatura de l’Esquerra Catalana en les eleccions a l’assemblea constituent de la República juny del 1931, però s’uní a l’aixecament del 18 de juliol de 1936, actuà com a pilot militar de…

Estudià a Reus, i després a les Facultats de Lletres de Saragossa i Madrid, i es dedicà primerament al periodisme El servei militar el portà a la campanya del Marroc, d’on recollí experiències per a la seva primera novella, Imán 1930 En tornar, treballà a El Sol i en altres diaris i es feu conèixer ja com a escriptor rebel i de protesta social Visità durant dos mesos Moscou 1933, fet que es traduí en el seu llibre Madrid-Moscú 1934 i Cartas de Moscú sobre el amor 1934 La novella Mister Witt en el cantón obtingué el Premio Nacional de Literatura 1935 Exiliat des de la fi del 1938 tornà pel…

Destacà en la modalitat d’escacs per correu, en què aconseguí el títol de Mestre Internacional de la ICCF Des del 1955 collaborà en revistes especialitzades nacionals i internacionals i publicà diversos llibres Formà part de l’equip tècnic de la Federació Catalana d’Escacs FCE, i també de l’equip encarregat de la redacció del seu butlletí Fou guardonat amb la medalla Forjadors de la Història Esportiva de Catalunya 1993 i la medalla de plata de la FCE

S’inicià en l’hípica a l’Exèrcit 1944 i competí representant el Club de Polo Pedralbes i el Reial Club de Polo de Barcelona RCPB Creà l’equip de polo de Pedralbes i entre el 1966 i el 1974 participà en tots els torneigs celebrats a Barcelona Guanyà els trofeus Campari, Santa Florentina, Danone i Rivière formant part de l’equip Pedralbes Assolí la Copa d’hivern del RCPB al final dels anys setanta A partir del 1985 continuà practicant aquest esport a l’Argentina i a la República Dominicana Guanyà els trofeus Marquès d’Artasona, Copa Puerta de Hierro i Conde de la Maza Ocupà una…

Membre del Club Natació Catalunya, participà a la Lliga de waterpolo fins al principi de la dècada de 1970, i obtingué dos subcampionats d’Espanya Un cop retirat s’integrà a la junta directiva del club i el 1977 assumí el càrrec de president Impulsà els equips de natació i waterpolo tant en categoria masculina com femenina, tot i que destaca l’èxit de l’equip masculí de waterpolo L’any 2000 abandonà el càrrec i fou nomenat president d’honor L’any 2009 assumí de nou la presidència Parallelament collaborà amb la Federació Espanyola de Natació en la comissió tècnica de waterpolo 1989-93 i 1996-…

És cinturó negre setè dan de taekwondo i cinquè dan d’hapkido El 1966 començà a practicar boxa, karate i judo al Gimnàs Judo Terrassa El 1977 obrí el Gimnàs Egarenc, a la mateixa localitat El 1985 aconseguí el títol d’àrbitre nacional de taekwondo i, dos anys després, el d’àrbitre internacional Abandonà l’alta competició i inicià la seva carrera com a tècnic Des del 1980 regentà el seu propi gimnàs a Igualada, el Taekwondo Gui Des del 1998 dirigí la selecció catalana de taekwondo i fou responsable de l’equip català en totes les categories Compaginà la seva faceta com a entrenador amb la de…

S’inicià a la secció excursionista de l’Escola Industrial de Terrassa i, posteriorment, formà part de l’Agrupació Excursionista Abat Oliba i del Centre Excursionista Rafael Casanova Després de la Guerra Civil Espanyola, es vinculà al Centre Excursionista de Catalunya i al Club Muntanyenc Barcelonès, del qual presidí el Grup d’Alta Muntanya 1945-48 Escalà la Cadireta 1945, juntament amb Barberà i Farrés Inventà les pitonisses de fissura i fabricà material d’escalada Fou instructor i director de cursos d’escalada de la Federació Espanyola de Muntanyisme durant els anys quaranta, i fou el…

Defensa que es formà al Club Egara de Terrassa Fou capità del primer equip de l’Egara, al qual pertanyé la major part de la seva carrera esportiva La temporada 2009-10 fitxà pel Kampong de la lliga holandesa En categoria sènior guanyà una Lliga espanyola 2001 i la Copa del Rei en dues ocasions 2007, 2009 Amb la selecció espanyola guanyà el Campionat d’Europa sub-21 2000 Amb l’absoluta aconseguí la medalla d’argent als Jocs Olímpics de Pequín 2008 i diploma olímpic en els Jocs Olímpics d’Atenes 2004 i Londres 2012 Obtingué també la medalla de plata al preolímpic de Madrid 2004, i la medalla d’…

En acabar la Guerra Civil Espanyola fundà l’Agrupació Excursionista la Garriga, de la qual fou el tresorer L’any 1976 fundà el Centre Excursionista Garriguenc i en fou el primer president 1976-84 Fou un dels primers a portar la Flama del Canigó des de Setcases a la pica d’Estats i a Sant Martí Participà en la collocació de la Moreneta al cim del Cavall Bernat Collaborà durant més de quaranta anys en els Aplecs del Matagalls Fou secretari de l’Associació d’Amics de Tagamanent, amb la qual collaborà des del 1986 L’any 1993 rebé la medalla Forjadors de la Història Esportiva de Catalunya