Resultats de la cerca
Es mostren 2737 resultats
Maria Teresa d’Àustria
Història
Reina de França.
Filla de Felip IV de Castella, el seu casament 1660 amb el rei Lluís XIV de França, de qui tingué el Gran Delfí, fou una de les condicions de la pau dels Pirineus Distanciada del rei, fou sempre una figura de poc relleu i d’una influència gairebé nulla a la cort
Maria Mercè d’Orleans-Montpensier
Història
Reina d’Espanya.
Filla d’Antoni d’Orleans, duc de Montpensier, i de la infanta Maria Lluïsa Ferranda d’Espanya Es casà 1878 amb el seu cosí germà el rei Alfons XII, i morí de tifus al cap de sis mesos
Maria Josefa Amàlia de Saxònia
Història
Reina d’Espanya.
Filla del príncep reial Maximilià de Saxònia i de Carolina de Parma Tercera muller de Ferran VII d’Espanya 1819, visqué completament apartada de la política i de l’ambient de la cort, i es dedicà a fer obres benèfiques No tingué fills
Maria d’Hongria
Història
Reina de Nàpols.
Filla del rei Esteve V d’Hongria i d’Elisabet de Cumània i hereva, el 1290, del seu germà el rei Ladislau IV No pogué ocupar el tron, perquè l’ocupà el seu cosí Andreu III Fou casada, el 1270, amb el príncep Carles de Salern, després 1285 rei Carles II de Nàpols Renuncià els seus drets al regne d’Hongria a favor del seu fill Carles Martell , que feu ajudar pels magnats descontents hongaresos i una gran part dels croats
Maria de Nàpols
Història
Reina de Mallorca.
Era filla de Carles II de Nàpols , i fou apadrinada per Jaume II de Catalunya-Aragó , que la casà amb Sanç I de Mallorca , el 1304 Dona extravagant i pertorbada, topà, un cop vídua 1324, amb el seu nebot Jaume III de Mallorca , i per això Jaume II de Catalunya-Aragó la casà amb Jaume de Xèrica Pel seu desequilibri i per la seva vida, poc honesta, fou reclosa pel seu marit Vídua de nou el 1335, Alfons III de Catalunya-Aragó la feu dur, guardada, a València, d’on la recollí el seu germà Robert II de Nàpols, que se l’endugué al seu regne
Maria d’Aragó
Història
Reina de Castella.
Era filla de Ferran I de Catalunya-Aragó i d’Elionor d’Alburquerque, de qui heretà la senyoria de Montalbán Fou casada 1420, a Àvila, amb el seu cosí germà Joan II de Castella les esposalles, però, s’havien celebrat el 1418, a Medina del Campo Intervingué poc en la política Fou mare d’Enric VI de Castella Fou sepultada al monestir de Guadalupe
Margarida de Nàpols
Història
Reina d’Anglaterra.
Filla de Renat I, rei titular de Nàpols, i d’Elisabet de Lorena Es casà el 1445, amb Enric VI d’Anglaterra Intelligent i enèrgica, dominà per complet la voluntat del marit i el substituí, de fet, en el govern Es féu impopular per la seva submissió als Beaufort i a llur política francesa La seva política provocà la guerra de les Dues Roses Després del triomf del seu fill Eduard a Towton, s’exilià a França Aliada amb el comte de Warwick, tornà a Anglaterra, però fou definitivament vençuda a Tewkesbury l’any 1471
Margarida de França
Història
Reina de Navarra.
Filla d’Enric II de França i de Caterina de Mèdici Casada amb Enric III de Navarra 1572, el matrimoni se separarà 1589, i posteriorment fou anullat 1599 pel papa Climent VII Enric, el seu marit, la feu tancar al castell d’Usson 1586-1605 El 1605 reaparegué a la cort Deixà escrites unes Mémoires 1628
Margarida de Borgonya
Història
Reina de Navarra.
Filla del duc Robert II de Borgonya, fou casada 1305 amb el rei Lluís I de Navarra després rei Lluís I de França Fou acusada d’adulteri i de màgia, igual que les seves cunyades Joana de Borgonya i Blanca de Borgonya, que practicaven a la torre de Nesle, i totes tres foren empresonades El seu marit la féu assassinar Alexandre Dumas pare s’inspirà en aquests fets per escriure la seva obra La Tour de Nesle 1832 també són el tema d’una trilogia de Michel Zévaco
Nefertiti

Bust de Nefertiti, al Neues Museum
© Corel Professional Photos
Història
Reina d’Egipte.
Muller principal d’Akhenaton 1379-1362 aC, amb qui apareix estretament associada en els relleus que es conserven del seu regnat Segons una teoria, era una princesa mitaniana dita Taduhipa segons una altra, era egípcia i, d’acord amb alguns, filla d’Ai, alt dignatari d’Akhenaton i després faraó 1352-1348 aC El seu nom significa ‘una dona bella ha vingut’, justificat, si hom jutja pel cap policromat que es conserva d’ella al Museu de Berlín o per l’inacabat del Caire A partir del 1366 aC desapareix de l’escena política alguns consideren que caigué en desgràcia, i altres que morí Enterrada a…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 14
- 15
- 16
- 17
- 18
- 19
- 20
- 21
- 22
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina