Resultats de la cerca
Es mostren 1725 resultats
Joan Peiró i Gurrea
Pintura
Pintor.
Format a Sant Carles i amb Francesc Domingo Visqué a l’estranger fins el 1871 Concorregué a les exposicions nacionals de Madrid, i hi fou premiat El 1882 anà a Roma, on residí uns quants anys Té obres de tipus historicoanecdòtic a colleccions madrilenyes i al Museo de Arte Moderno de Madrid
Ramon Alorda i Pérez
Pintura
Pintor.
Especialitzat en l’aquarella, presentà algunes obres a les exposicions de Barcelona 1873 i 1885 i de París 1878 Pintà una collecció de tipus i de costums populars de Catalunya i d’Aragó Posteriorment s’especialitzà en pintura ceràmica Residí i desenvolupà la seva carrera artística a València, Barcelona, Madrid, Sevilla i Venècia
el Patrocini
Santuari
Santuari marià (Mare de Déu del Patrocini) situat als afores de Tamarit de Llitera.
El 1718 s’hi installà la comunitat cistercenca del monestir de Sant Hilari de Lleida, que hi residí fins el 1836, any que foren expulsades les monges, que es repartiren entre els monestirs de Casbas i de Vallbona Es manté el santuari l’antic monestir, de rajola i estil aragonès, es troba en ruïnes
Onofre Pratdesaba
Filosofia
Cristianisme
Neohumanista, jesuïta des del 1748.
Professor de filosofia a Barcelona i de teologia a Girona Exiliat a Itàlia el 1767, residí trenta anys a Ferrara, on publicà poemes llatins, una biografia del bisbe de Vic, Ramon de Marimon 1785, i dos reculls de biografies de companys d’exili catalanoaragonesos Vicennalia sacra aragonensia, 1787 i peruans Vicennalia sacra peruviana , 1788
Constança d’Aragó
Història
Reina d’Hongria i emperadriu del Sacre Imperi.
Filla d’Alfons I de Catalunya-Aragó i de Sança de Castella Es casà amb Eimeric I d’Hongria, de qui restà vídua el 1204, i el 1208 amb el rei de Sicília i després 1220 emperador del Sacre Imperi, Frederic II, del qual tingué un fill, Enric Des del 1209 residí a Sicília
Nicolau Díaz de Benjumea i d’Olla
Literatura
Periodisme
Escriptor i periodista.
Estudià dret a Barcelona, i es traslladà a Londres, on residí fins el 1875 Dedicat a estudis cervantins, intentà d’identificar Don Quixot amb el seu autor La estafeta de Urganda, 1861 La verdad sobre el Quijote , 1865 La génesis del Quijote , 1883 Publicà poesies en castellà i en anglès Leyenda del corazón , 1882
Polidoro Vergilio
Filosofia
Humanista italià.
Residí molts anys a Anglaterra, on es posà en contacte amb els humanistes anglesos i féu amistat, entre d’altres, amb Thomas More El 1508 fou nomenat ardiaca de Galles De les seves obres cal distingir el Proverbiorum libellus 1498, el De rerum inventoribus 1499 i, sobretot, la monumental Anglicae historiae libri XXVI 1546-51
José María Vargas Vila
Literatura
Novel·lista colombià.
Cronològicament coincideix amb el moviment modernista, però mantingué una actitud força independent respecte a qualsevol tendència Com a exiliat residí a Veneçuela, als EUA i a diverses capitals europees, sempre fent una important tasca literària i periodística Escriví Flor del fango 1895, Ibis 1899 i La demencia de Job 1915, entre moltes altres obres
Edward West
Economia
Economista anglès.
Professor a Oxford, residí posteriorment a l’Índia, on arribà a alt magistrat britànic, a Bombai Formulà una teoria dels rendiments decreixents per a l’agricultura que hom considera precedent de l’enunciada per David Ricardo Publicà Essay on the Application of Capital to Land 1815 i Price of Corn and Wages of Labour 1826
Rudolf Friedrich Wasmann
Pintura
Pintor alemany.
Deixeble, entre d’altres, de Cornelius a Munic Residí a Roma des del 1832, i es relacionà amb els natzarens El seu estil, però, especialment en els paisatges, s’adscriu a un realisme amable Fou també un notable retratista Té obra a museus de Hannover, Munic i altres ciutats alemanyes, especialment al Kunsthalle d’Hamburg
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 14
- 15
- 16
- 17
- 18
- 19
- 20
- 21
- 22
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina